Una de cada tres estafes financeres són suplantacions d'identitat, sobretot de persones físiques (45,5%), entitats privades com bancs (27,3%) i entitats públiques (15,2%). Així ho conclou un estudi del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), que posa el focus en les notícies falses del món de l'economia i l'empresa. L'informe detalla que un 23% dels continguts falsos són serveis d'inversió no autoritzats ni supervisats i un 13% continguts de fiscalitat enganyosa relacionats amb les herències (75% del total) i les donacions (25%).
Per evitar l'augment de les xifres, el CEC ha creat l'Observatori de les Fakes d'Economia i Empresa, que tindrà un canal de denúncia amb “interlocució” amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). També establirà un “canal directe” amb els Mossos d'Esquadra, a qui s'informarà dels casos recollits. A més, el degà del Col·legi, Carlos Puig de Travy, ha detallat que l'observatori posarà en marxa accions per impulsar l'educació econòmica i facilitar la contrastació i verificació de la informació.
L'estudi, fet en col·laboració amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, també apunta que la desinformació econòmica “creix en sofisticació” i “ja condiciona la presa de decisions financeres de ciutadans i empreses”. Així mateix, alerta que les estafes “poden generar pèrdues econòmiques, confusió i riscos reputacionals”.
El CEC ha fet una crida a reforçar els mecanismes de verificació i educació financera. Entre altres, ha proposat impulsar l'ús d'eines de verificació digital, incloses solucions basades en intel·ligència artificial; o establir “canals àgils” de denúncia i col·laboració amb institucions per detectar i frenar continguts fraudulents.