S'estan escalfant els preus de cara Nadal; només cal consultar qualsevol font. Des de tots els punts de la cadena, s’aprofiten els períodes d’eufòria consumista per augmentar-los, i més enguany després de gairebé dos anys pandèmics. Tan evident com això és que s’han produït alguns trencaments d'estocs. Però, ni el Black Friday està en perill -perquè caurà per si sol-, ni ens amargarà Nadal no podent fer les compres tradicionals a preus assumibles.
Constatades ambdues realitats, impossible negar tampoc que les cadenes de subministrament internacional s’estan trencant per les costures. Primer, perquè algunes matèries primeres han disparat els seus preus als darrers mesos, per motius intrínsecs. Un exemple d’això el tenim en la fusta, que ha augmentat el seu cost als darrers mesos entre el 200% i el 300% i els palets, un 400%; els fertilitzants i els cereals, més del 60%, com el petroli; l’acer, el vidre, el cartó i el gas -pendent aquest darrer amb la crisi pel sud i per la frontera russa-, el 30%; el blat, un 36%; i no parlem de l’electricitat. Segon, perquè s’està produint una certa escassetat parcial d’alguns aparells electrònics, sabates, joguines, materials per la construcció, automòbils, productes farmacèutics, o paper. I tercer, perquè el transport viu des de fa temps una conjuntura particular d’escurçament brutal de marges, que impacta a tota la logística.
En mig d’aquest soroll ensordidor, els preus es tensen i els mercats estan enrarits.
Deslocalització i relocalització
La deslocalització va facilitar el desmantellament de la indústria europea a partir dels anys 70, cercant els salaris més barats a tercers països, com ara, l’Índia, la Xina, Malàisia, Filipines, Singapur, Xile, Brasil, Mèxic, Marroc; o als països de l’Est, República Txeca, Bulgària, Eslovàquia, Polònia o Hongria. Les tradicionals cadenes de subministrament nacionals i europees s’han convertit, cada cop més, en una munió de cadenes de subcontractació que escampen els seus tentacles arreu del món a la recerca, primer de preus més barats, i també de la immediatesa. Preus barats, perquè mantenen l’economia low cost, i immediatesa en les entregues, perquè cada cop s'estreny més el just in time delivery: tot més ràpid, més barat i més flexible, com diu Intermon Oxfam, en un informe de 2005. Una de cada tres multinacionals amb origen a Europa té deslocalitzada la seva producció.
Una de cada tres multinacionals amb origen a Europa té deslocalitzada la seva producció
Aquest procés s’ha accelerat a la Unió Europea dècada darrere dècada, a mesura que avança la globalització, reduint llocs de treball de les classes mitjanes en activitats que requereixen poca qualificació, com el tèxtil, l’automoció, els dispositius electrònics, les línies blanques i marrons o els aparells elèctrics; indirectament, ha afectat al conjunt de l’economia occidental.
El desmantellament de la indústria europea està passant ara la factura. Deixant de banda els salaris i les condicions laborals exigides als tercers països per mantenir el ritme de producció, que seria objecte d’una altra anàlisi, el fet és que Europa s’havia acostumat a aquesta bombolla de les maquiles per tot el món, que ha acabat generant una doble dependència: de les matèries primeres de tercers i de la fabricació de productes barats a l’exterior. Bruscament, ha esclatat als darrers mesos, i s’ha accelerat arran de la pandèmia. La Xina, per posar l’exemple del més gran proveïdor mundial de productes barats, està immersa en un procés de transformació digital i acuitada per les exigències mediambientals, mentre veu com se li encareixen els costos, especialment el de l’energia; tot això l’ha conduit a curt termini a haver de reduir la producció i a la incapacitat de complir amb els seus compromisos amb la demanda. No està en disposició de subministrar el que Occident li demana i molt menys els preus històrics.
El transport
Cal afegir que el transport travessa una crisi interna que el fa cada cop menys sostenible com a negoci. És la conseqüència de l’augment del preu dels carburants, el cost més impactant, però també dels problemes logístics de cercar la immediatesa en l’entrega a preus cada cop més reduïts, i de la manca de successió als negocis. Encara que el ferrocarril i altres mitjans de transport podran descongestionar les carreteres, i la digitalització millorarà els fluxos internacionals, difícilment hi ha una suplència absoluta i la solució caldrà cercar-la en l’enèsima reestructuració dels negocis dedicats al transport.
Se salvarà el 'Black Friday' i Nadal, però no és un ram tropical sinó una tempesta perfecta
Se salvarà, com dèiem abans, el Black Friday i Nadal, però no és un ram tropical sinó una tempesta perfecta que anirà esclatant als propers mesos i que obligarà a Europa a replantejar la relocalització de moltes indústries i a replegar-se en favor de la mà d’obra local. És a dir, canviar radicalment el model industrial per crear-ne un autòcton basat en productes elaborats a casa, mà d’obra pròpia i ben remunerada. Com el cas de la cervesa espanyola; més del 90% de les matèries primeres utilitzades en la seva elaboració són d’origen nacional i no deixa de ser ni més cara ni menys competitiva que la d'importació.
Darrere la feina titànica de la reestructuració, apareix la qüestió més punyent de totes. Un cop l'era dels preus barats ha arribat al final després d’un recorregut de vint anys, acceptaran els clients l’encariment dels productes, conseqüència del canvi de model? Els clients ja fa temps que mostren una conducta de compra més racional: menys productes, però més valor; unes marques per unes altres; menys despesa ambiental; més productes de kilòmetre zero i de comerç just; menys intermediació; i creix el percentatge de la població que està disposat a pagar més quan hi ha major valor. No sembla que el problema vingui per aquest cantó.