Carlota Planas es va assabentar per casualitat que era la primera dona de Catalunya i d’Espanya en dirigir una agència de representats per a futbolistes. Li va dir un periodista a una entrevista poc després d’haver fundat Unikteam Sport Management, l’agència que dirigeix juntament amb Arkaitz Coca i que avui dia representa 42 dones futbolistes professionals. Però aconseguir aquesta fita no va ser fàcil; i la seva trajectòria -com a jugadora, periodista i després representant- recorda la teoria dels punts de Steve Jobs: “no pots connectar els punts mirant cap endavant, només pots fer-ho mirant cap enrere. Així que has de confiar que els punts es connectaran d’alguna manera en el futur”.
I es van connectar. Té 29 anys. Va néixer a Barcelona, però fins als deu anys va viure a Porto, a Portugal, i allà va viure els primers anys de passió i obstacles amb el futbol. “Allà el futbol femení no existia. Només hi havia nois jugant i mai em deixaven jugar”, recorda Planas. La solució va ser dràstica: es va tallar el cabell i es va fer passar per un noi per poder participar en un torneig.
Es va fer dir Carlos. I no només va formar part de l’equip guanyador, sinó que va ser considerada 'el millor jugador'
En aquell torneig nacional escolar la Carlota es va fer dir Carlos. I no només va formar part de l’equip guanyador, sinó que va ser considerada el millor jugador. Diu que és el trofeu que més il·lusió li ha fet guanyar al llarg de la seva trajectòria, i la veritat és que aquest guardó la col·loca dins d’un grup de dones molt selecte i admirat: aquelles que al llarg de la història s’han fet passar per homes per a poder desenvolupar la seva vocació, complir un somni o lluitar per una causa. Ho va fer Margaret Ann Bulkley l’any 1800 per poder estudiar medicina; Caterina Albert (Víctor Català) per escriure Solitud el 1905; Dorothy Lucille (Billy Tipton) a partir del 1930 per poder triomfar en el jazz; Rena “Rusty” per aconseguir competir -i guanyar- el campionat de judo de YMCA a Utica, Nova York, el 1959; i un vergonyós i llarguíssim etcètera de dones, entre les quals ara també s’hi troba Carlota Planas.
El seu salvavides
“A Barcelona va ser més fàcil: hi havia equips femenins i lligues”, explica Planas. Es va traslladar a la capital catalana amb deu anys i, en comptes de ser l’única noia de l’escola que volia jugar a futbol, a Barcelona ja eren dues o tres. “Vaig començar a jugar amb l’equip de l’escola, amb nois, i als 12 anys em va fitxar el club Futbol Sala Castelldefels”. Va ser la primera vegada que jugava a un equip de noies, i aquest va ser l’inici de la seva carrera futbolística: amb 15 anys va debutar a Primera Divisió i ha jugat a totes les categories de la selecció catalana de futbol sala.
Va jugar deu anys més, fins als 25, i reconeix que el futbol va ser el seu salvavides en més d’una ocasió. Però en aquell moment, tenia més reptes i no volia jugar a mitges.
Dani Alves, la porta d’entrada
Va estudiar periodisme per seguir vinculada al futbol. Va fer les pràctiques al diari AS, amb Santi Giménez com a cap, i al quart dia, per serendipitat de la vida, li va tocar substituir a un periodista i anar a cobrir un partit al camp del Barça. “Has de tornar amb una entrevista”, li van dir.
“A la zona mixta -espai compartit entre periodistes i jugadors- jo no sabia on ficar-me, ni com demanar una entrevista”, reconeix. Els jugadors passaven ràpid, i no li feien cas. Però saber portuguès la va salvar: va aconseguir captar l’atenció de Dani Alves. Es va parar en sentir-la parlar portuguès i li va donar una entrevista. Una entrada triomfal.
A aquesta entrada triomfal li segueixen més de 150 articles que va escriure sobre el Barça a l’AS, un munt de partits i rodes de premsa i un principal aprenentatge: “conèixer la realitat d'un equip professional de futbol: l’agenda, els timings, la relació amb els mitjans, com treballaven…”.
Entre 110 scouts, Carlota Planas tornava a ser l’única dona
En acabar la segona carrera, Administració i Direcció d’Empreses, li proposen anar a Àfrica per un projecte de scouting. Entre 110 scouts, tornava a ser l’única dona. “Vaig estar entre alguns dels millor scouts del món i em vaig impregnar d’aquest know-how de la part més tècnica del futbol”. Una altra visió de la indústria futbolística
Qui les representa?
Planas ha participat en molts espots publicitaris. Ha sigut model per a Nike una desena de vegades. Diu que durant una època sempre li trucaven a ella i no ho entenia, fins que els hi va preguntar per què sempre li trucaven a ella, amb la quantitat de jugadores professionals que hi havia al mercat. La resposta: “si et dic la veritat, no hi ha cap agència ni plataforma que m’ofereixi aquests perfils. No podem perdre el temps en buscar gent, i sabem que ho fas bé”. Perdien oportunitats perquè ningú els hi oferia perfils.
Ella coneixia el mercat del management del futbol. Havia ajudat a gestionar oportunitats comercials o la imatge d’alguns jugadors del Barça, havia fet aquelles tasques “on els representants no sempre arriben”. I coneixia de primera mà la manca de recursos que pateixen les jugadores professionals.
Era el moment de sortir de la banqueta i jugar: va decidir obrir la primera agència de màrqueting espanyola per a dones esportistes. “Em donava igual la disciplina, l’edat o el nivell. Només volia que totes les dones esportistes del món tinguessin una agència que els oferís oportunitats i els hi busqués marques”. Va fundar Be Universal el 2018 amb socis capitalistes. En un any i mig va gestionar la comunicació de 120 esportistes de 15 disciplines diferents i van tancar fins a 80 campanyes publicitàries.
Unik Sports Management: de sis a 42 jugadores
El 2020, després de desavinences amb els socis, decideix començar de nou i fer un pas més: crear una agència de mànagers especialitzada en futbol femení. I així crea Unik Sports Management, de la mà d’Arkaitz Coca, dies abans que esclatés la pandèmia de la covid-19.
La lliga es va aturar, les marques havien d’ajustar pressupostos i els clubs perdien diners. No era l’escenari ideal. Era un altre obstacle a superar. Van començar amb sis jugadores i avui dia tenen 42.
El futbol femení aconsegueix un lloc a la graella mediàtica
El recorregut de Planas a més de ser un exemple de resiliència, també és un reflex de l’evolució de la societat envers l’esport femení i l’interès que desperta. L'èxit del Mundial Femení de França del 2019 n’és un exemple d’aquest interès i va suposar un abans i un després en la història. El van veure més de 1.100 milions d’espectadors d’arreu del món. Per a Planas, el motiu és senzill: “va ser accessible. Un esdeveniment important que l’obres al públic i aquest et respon amb xifres rècord”, raona.
Carlota Planas: “el futbol masculí ha perdut essència, ha perdut l’amor cap al club. I elles ho tenen. Tenen molta passió i la saben transmetre als aficionats”
També és conseqüència d’una evolució en la consciència de la societat i de la passió que aconsegueix despertar en el públic, sentiment que en els últims anys ha perdut força en el futbol masculí. “El futbol masculí ha perdut essència, ha perdut l’amor cap al club. I elles ho tenen. Tenen molta passió i la saben transmetre als aficionats”, explica Planas. I les xifres ho demostren: el programa més vist a la televisió en el Regne Unit el 2019 va ser el partit de semifinals del Mundial Femení, amb els EUA i Anglaterra com a protagonistes. El partit va aconseguir 11,7 milions d’espectadors. Al camp van guanyar els EUA, però fora de la pista va guanyar l’esport femení.
I en part, també va guanyar Carlota Planas. “En el seu moment, jo pensava que les meves passes no tenien gaire sentit: vas d’un costat a l’altre, dius que sí a tot, però realment és gràcies a totes aquelles decisions que avui estic aquí”. Els punts van encaixar.