Una de les decisions més importants de la vida és amb qui s'estableix relació de parella. Des del descobriment de la penicil·lina pel doctor Fleming, allò de "fins que la mort us separi" es pot fer molt llarg. La decisió no sempre és presa amb racionalitat; i és que l'ésser humà és, a Déu gràcies, un ésser sentimental. Amb el pas del temps l'efecte halo és substituït per la realitat, i "aquella graciosa piga es pot convertir en una fastigosa berruga".
Hi ha qui quan pensa a casar-se bé, pensa en el títol del llibre Al patrimoni pel matrimoni de Cyril Northkote Parkinson, més conegut per la seva llei segons la qual "el treball s'expandeix fins a ocupar tot el temps disponible” i és que un "bon cop de bragueta" pot canviar el futur econòmic, si bé amb més dificultats als territoris de regiment econòmic matrimonial de separació de béns, o quan aquesta està establerta per capitulacions matrimonials a la resta. Cal recordar que els diners, si bé ajuden, no donen la felicitat.
Una de les decisions més importants de la vida és amb qui s'estableix relació de parella... Els diners, si bé ajuden, no donen la felicitat
Casar-se bé és important, perquè en altre cas el comentari insistent negatiu en posició horitzontal pot convertir-se en la mal anomenada "gota malaia" (xinesa en realitat). Imaginem una situació fictícia en la qual cada dia es rep un cop de colze acompanyat de "ja t'ho deia jo, mira el teu germà".
Casar-se bé sempre és important, però encara molt més a les famílies empresàries. Perquè de la decisió pot dependre a més de la felicitat personal, el patrimoni familiar, i el futur de moltes altres famílies. La parella d'aquell que treballa a l'empresa de la família ha de saber comprendre l'abducció que l'empresa pot fer, i ha d'ajudar a trobar la metadona que faciliti el desenganxament del treball addicció; que és necessari per fer el relleu en vida. De la parella pot dependre també molts dels valors que es transmeten a la següent generació, i el grau d'estima envers l'empresa familiar.
"La família reial espanyola no és una família empresària, però té la voluntat d'influir en l'estratègia i la continuïtat"
Totes les empreses familiars, abans o després han de fer front a situacions de crisi, bé sigui per causes endògenes o exògenes. Sense voler entrar en política, i amb tot el respecte del món, vull fer algunes reflexions utilitzant un exemple que tots podem tenir em ment: la família reial espanyola. Ben cert que no és exactament una família empresària, encara que alguns lamentables fets econòmics recents puguin fer la impressió que sí. Però tenen en comú la voluntat d'influir en l'estratègia i la de continuïtat.
Les parelles aporten a la família empresària els seus valors, coneixements i experiència. Quin pes pot haver tingut l'experiència familiar de la reina Sofia en la posició del rei emèrit Joan Carles I el 23-F? Ella va viure de primera mà la posició del seu germà, el rei Constantí II de Grècia, davant de l'anomenat "cop d'estat dels coronels", i les conseqüències que va suposar. Quin pes pot tenir el pedigrí de la Reina Letícia, en l'actuació del rei Felip VI en uns moments en què molts volen tombar la institució? Ben cert que no podem donar resposta segura a aquestes qüestions, el que si és ben cert és que la parella que escollim, o ens escull, és essencial. Més val casar-se bé.