• Economia
  • Catalunya, a la cua en despesa social

Catalunya, a la cua en despesa social

Un estudi de la Fundació BBVA adverteix que les diferències entre comunitats arriben al 60% pel finançament autonòmic

Vista d'un quiròfan de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Vista d'un quiròfan de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
ACN
05 de Maig de 2015
Act. 05 de Maig de 2015
Catalunya es troba entre les autonomies que menys despesa per habitant van fer l'any 2013 en Sanitat. Va destinar 1.322 euros per habitant quan la mitjana estatal de 1.357 euros, situant-se així en xifres similars a les de 2004. Per darrera només hi ha Andalusia (1.182 euros), les Illes Balears (1.274 euros) i el País Valencià (1.301 euros). Pel que fa a la despesa en Educció, el territori també es troba a la part baixa de la taula amb 890 euros per habitant, 8 punts per sota de la mitjana de l'Estat espanyol que és de 914 euros. Per darrera hi ha les Illes Balears (830 euros), Madrid (790 euros) o el País Valencià (866 euros).

Aquestes dades corresponen a l'estudi Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats, de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundación BBVA que conclou que la diferència de la despesa territorial en matèria de Salut i Educació són "notables" ja que en alguns casos superen els 43 punts percentuals entre les que més inverteixen en aquests serveis i les que menys.

Astúries (1.714 euros) , el País Basc (1.620 euros) i Cantàbria (1.530 euros) són els territoris que major despesa van fer el 2013 per habitant en matèria de salut. La mitjana estatal és de 1.357 euros i Catalunya va destinar-hi 1.322. Al capdavant de la despesa en serveis educatius també hi ha el País Basc (1.223 euros), la Comunitat Foral de Navarra (1.106 euros) i el Principal d'Astúries (1.066 euros).

Segons les conclusions de l'estudi, hi ha diferents factors que expliquen la capacitat de despesa dels diferents territoris de l'Estat, entre els quals hi ha les estructures demogràfiques, la distribució de la població en el cada territori o el nivell dels preus. Les restriccions pressupostàries a nivell autonòmic i les "freqüents discussions" sobre els models de finançament també són factors determinats .

Finalment, l'informe afegeix que el nivell d'ingressos de les comunitats són "decisives" per explicar les diferències de despesa per habitant, i subratlla que com més alt és el volum d'ingressos i millor finançada està una comunitat més recursos econòmics destina a serveis públics com la Sanitat i l'Educació.