Catalunya disposa de 1.448 polígons d’activitat econòmica que concentren 45.635 empreses i 29.352 hectàrees de sòl industrial, segons dades del Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE) recollides en l’estudi Polígons d’activitat econòmica a Catalunya: reptes i escenaris reguladors elaborat pel Departament d’Empresa i Treball, amb la col·laboració del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és el territori català amb major presència de polígons, gairebé la meitat del total, els quals ocupen més de 13.000 hectàrees. Però, si es calcula per habitant, les comarques centrals tenen la proporció més gran de polígons d’activitat econòmica per habitant (6,2 PAE per cada 10.000 habitants).
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és el territori català amb major presència de polígons, gairebé la meitat del total, els quals ocupen més de 13.000 hectàrees
A Catalunya, hi ha un total de 45.635 empreses situades als polígons. De mitjana, hi ha gairebé 36 empreses per cada polígon, i una taxa d’ocupabilitat del 74%. La zona metropolitana destaca significativament, amb 445 polígons que concentren el volum més alt d'empreses (30.400) i una mitjana molt elevada de 75,4 empreses per polígon, a més d’una ocupabilitat del 81,2%, que és la més alta, juntament amb l'Alt Pirineu i Aran (81,3%).
L’estudi apunta que més de la meitat dels polígons tenen una superfície bruta inferior a 10 hectàrees, mentre que només un 8,5% supera les 50 hectàrees. La realitat actual és que cada vegada més empreses requereixen espais de major dimensió per instal·lar-se, i les naus construïdes i el sòl pendent de consolidar es troba desalineat de les necessitats actuals del teixit empresarial.
Durant la presentació de l’estudi, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha explicat que aquesta situació “ens ha fet sorgir un nou repte que és disposar d’espais de més de 100 hectàrees, electrificats, ben connectats en infraestructures i, si pot ser amb procediments ràpids per desenvolupar sòl industrial considerat estratègic”. Així, Sàmper ha assegurat que “hem de continuar treballant per trobar el millor camí per enfortir els nostres polígons, que són la base de la nostra activitat industrial”. “Una indústria sense uns bons polígons industrials no pot tirar endavant”, ha subratllat el conseller.
L’estudi apunta que més de la meitat dels polígons tenen una superfície bruta inferior a 10 hectàrees, mentre que només un 8,5% supera les 50 hectàrees
Per la seva part, Ana María Martínez, presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, ha defensat que “des del Pacte Industrial volem fer la nostra aportació per traslladar la nova política industrial catalana al territori metropolità i impulsar una reindustrialització sostenible”. “Necessitem polígons preparats per acollir i fer créixer nova activitat –ha afegit Martínez– i, per superar les seves limitacions estructurals, és fonamental garantir recursos, manteniment i una governança eficient que doni confiança a empreses i territori”.
Pacte Nacional per a la Indústria
L’actual Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), 2022-2025, inclou els polígons com a destinataris d’accions de política pública en diverses actuacions i en el pròxim Pacte 2026-2030 també tindran un paper destacat.
El conseller Sàmper ha recordat que ja “estem treballant en la preparació del nou PNI que s’ha d’estructurar al voltant de millorar la productivitat i competitivitat de la indústria catalana; impulsar la descarbonització i una producció més sostenible d’acord amb els principis de l’economia circular i, en tercer lloc, assegurar les cadenes de valor”. “Hem de fer un nou Pacte Nacional més sòlid davant les envestides, que ens ajudi a fer més robusta la nostra economia en un context com l’actual”, ha conclòs el titular d’Empresa i Treball.