Catalunya i Espanya, una previsió d'economia per al 2020
Catalunya i Espanya, una previsió d'economia per al 2020

Catalunya i Espanya, una previsió d'economia per al 2020

Catalunya afronta un 2020 pendent de pressupostos i amb ombres en indústria mentre a l'Estat espanyol s'espera un nou Govern, pressupostos i millorar les pensions i l'atur

Catalunya afronta aquest 2020 pendent de si el Govern aconseguirà aprovar els seus pressupostos, que estan prorrogats des del 2017, i amb preocupació per la salut de la seva indústria, que ha viscut en els darrers mesos un increment dels ERO que afecten diversos milers de treballadors. Mentrestant, al conjunt de l'Estat espanyol s'aguanta la respiració per la formació del nou Govern per tal de tirar endavant també uns nous pressupostos per avançar en millores que equilibrin el sistema de pensions i fomentin una ocupació de més qualitat. Aquests són algunes de les previsions de l'economia catalana i espanyola per a aquest any que just encetem.

Els pressupostos, l'assignatura pendent

Encara que ningú no aventura una recessió a curt termini, es tracta d'un any clau per saber si l'economia catalana continuarà creixent moderadament o si es desaccelerarà més de pressa del que es preveu. Fins al tercer trimestre de l'any, el PIB català va créixer un 1,8% interanual, i per al 2020 la Cambra de Barcelona preveu que creixi un 1,7%, una dècima menys segons el BBVA, que augura que la taxa d'atur es reduirà l'any que ve fins a l'11% a Catalunya. I en aquest panorama comptar amb pressupostos catalans i generals de l'Estat és clau.

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha admès a voltes que la legislatura difícilment podrà tenir continuïtat si els pressupostos es tornen a prorrogar, i per això tracta de segellar un acord global amb els comuns que permeti elevar la despesa a uns 2.900 milions d'euros.

Més info: Els experts critiquen la reforma fiscal del Govern: "Resta competitivitat"

D'entrada, el Govern ha tancat un pacte que preveu l'augment de l'IRPF per a les rendes de més de 90.000 euros, mentre que es reduirà la càrrega fiscal per a les de menys de 12.450 euros i s'eliminaran les bonificacions en Successions. A més, inclou la creació d'un nou impost que gravarà l'impacte mediambiental a les instal·lacions elèctriques.

Tot i que el camí sembla clar per a un pacte global, ambdues parts encara han de segellar un acord sobre la distribució de la despesa, si bé ja han pactat retallar les taxes universitàries un 30%.

Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol, després d'un any amb els Pressupostos de 2018 prorrogats, el repte més urgent implica elaborar uns comptes públics que permetin fer front a la desacceleració de l'economia espanyola, amenaçada per un context internacional incert. Els comptes han de conciliar el compliment de les regles europees respecte a la reducció del deute i el dèficit públics amb una política fiscal que estimuli el creixement i corregeixi desigualtats, a través d'unes polítiques que necessàriament hauran de ser negociades per un Executiu que governarà en minoria.

Finançament autonòmic

La Llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes estableix la revisió del model cada cinc anys, encara que l'última vegada que es va fer va ser per al període 2009-2013. Durant la conferència de presidents autonòmics del 2017 es va acordar la creació d'una comissió d'experts que va constatar que les autonomies estan infrafinançades i que va proposar donar-los un major marge fiscal, si bé la reforma del model segueix pendent. Veurem una reforma del sistema de finançament de les CCAA aquest 2020?

Sistema de pensions

I si parlem d'assignatures pendents, la sostenibilitat del sistema de pensions és la matèria que s'arrossega amb més severitat. La comissió parlamentària de seguiment del Pacte de Toledo hauria d'haver renovat fa tres anys les recomanacions per fer sostenible el sistema públic de pensions, uns suggeriments que van estar a punt de tancar-se al febrer però que l'avançament electoral va frenar. Aquest informe ha de ser previ a la reforma per millorar els ingressos i ordenar les despeses del sistema. I tot després que la reforma del PP s'ha deixat d'aplicar, just quan les pensions han tornat a pujar amb l'IPC i el factor de sostenibilitat per ajustar-les a l'esperança de vida ha quedat en suspens.

Mercat laboral i autònoms

Combatre la precarietat laboral mentre se segueix retallant la taxa d'atur, aquest és un dels altres monstres a combatre aquest 2020. Amb una taxa del 14% de persones aturades, el mercat laboral pateix d'una temporalitat pels núvols (26,6%) i una parcialitat del 14% que sobretot és indesitjada i femenina. Les mesures per lluitar contra aquesta xacra requerirà acords entre patronals i sindicats i el Govern espanyol amb el plantejament de retallar o modificar la reforma laboral que va efectuar el PP el 2012.

Més info: Dones i joves, les víctimes de la precarietat laboral

En la mateixa línia hi trobem els sempre maltractats treballadors autònoms. Els socialistes es van comprometre a vincular la cotització dels autònoms als ingressos reals amb l'objectiu que aquest col·lectiu millori les pensions amb més protecció davant el final d'activitat o la incapacitat temporal. La reforma implicarà no haver de fer front a una quota mínima mensual a la Seguretat Social, que actualment és de 283,3 euros.

Ombres a la indústria catalana

La indústria encadena quatre trimestres consecutius en negatiu, i el ritme accelerat de destrucció d'ocupació ha activat totes les alarmes després que més de 5.000 treballadors s'han vist afectats per acomiadaments col·lectius des de principi d'any, el pitjor registre en quatre anys. El degoteig d'anuncis d'Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que afecten la indústria inclouen Prysmian, ET Connectivity, Luxiona, Amplifon-GAES, Bayer Hispania, l'escorxador Sada, Huayi Compressor, Amplifon-Gaes o Calsonic Kansei.

Més info: ERO, la història interminable

La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina ha afectat la indústria catalana, que depèn de les vendes a l'exterior, ja que la catalana és una economia oberta als mercats internacionals. Si s'aclareix l'escenari i les incerteses, és probable que la manufactura recuperi la seva vigorositat. La patronal Foment del Treball ha abaixat el nivell d'alerta en apuntar que la indústria ha començat a moderar la caiguda de la seva activitat en el tercer trimestre de l'any.

El termòmetre de la indústria catalana és, sense cap mena de dubte, la planta de Seat de Martorell, que tanca un any de rècords. Si bé la filial de Volkswagen veu un futur clar, la creu és l'altra automobilística instal·lada a la Zona Franca, Nissan.

La factoria de Nissan a Barcelona es troba a un 27% de la seva capacitat de producció, una situació de manca de treball que ha justificat la sortida de 600 treballadors mitjançant prejubilacions i baixes incentivades, a l'espera que la multinacional japonesa decideixi assignar nous projectes el 2020.

Per la seva banda, Seat, que té a Martorell la fàbrica d'automòbils més gran d'Espanya, tancarà aquest 2019 amb un augment de producció i un rècord de vendes, al mateix temps que dispara els seus beneficis.

Aquest 2020 serà l'any en què la marca espanyola pretén consolidar el seu nou paper de referent del grup Volkswagen en mobilitat urbana mentre que continua creixent, una meta a què podria arribar sense la presència del seu actual president, Luca de Meo, que, en cercles automobilístics, es dóna per fet que acceptarà l'oferta de liderar Renault.

La banca i l'IRPH

En l'àmbit empresarial, els dos grans bancs catalans, CaixaBank i Sabadell, esperen conèixer el 2020 la decisió del Tribunal de Justícia de la UE sobre l'índex IRPH. En particular, CaixaBank és l'entitat financera més exposada a la decisió que pugui prendre aquest tribunal. Per la seva banda, Banc Sabadell ha posat en marxa un nou pla estratègic per a TSB amb què espera rellançar aquest banc britànic que, des que el va adquirir, el 2015, no li ha aportat res més que pèrdues.

En el panorama espanyol, el futur de Bankia segueix a l'aire, encara que el compromís de l'Estat passa per la privatització de l'entitat, un procés que s'ha anat allargant per la mala situació dels mercats i que podria veure's influït per l'entrada en el Govern d'Unides Podem, que advoca per mantenir la titularitat pública del banc.

La clau està en quin moment dur a terme l'operació i de quina forma, perquè l'anterior Govern s'havia fixat entre els seus objectius que l'Estat, que controla encara més del 60% de Bankia, sortís del capital de l'entitat abans que conclogués 2019.

Cellnex, Colonial, Grífols, nous màxims?

Després d'una intensa política d'adquisicions, Cellnex tanca el 2019 com el millor valor de l'Ibex de llarg, ja que s'ha revalorat un 95,1%. La incògnita és si podrà mantenir el 2020 aquest ascens vertiginós, recolzada en els ingressos de futur que té garantits.

També Grífols (+ 39,6%) i Colonial (+ el 39,3%) han experimentat importants creixements el 2019. El gegant català dels hemoderivats ha fet importants progressos en les seves investigacions per alentir l'evolució de l'Alzheimer i iniciarà la segona part del seu estudi Ambar.

Per la seva banda, la socimi catalana Colonial analitza inversions per més de 1.000 milions d'euros per seguir creixent en el mercat d'oficines.

El turisme en frenada

Malgrat els aldarulls del mes d'octubre, que van afectar "puntualment" el turisme, els hotelers barcelonins esperen que la situació política no alteri molt el còmput total de l'any, el primer semestre va ser bastant "correcte". Com altres, el sector turístic està a l'expectativa de com evoluciona la política espanyola i, especialment, la catalana, ja que la "inestabilitat política" no afavoreix l'arribada de visitants, com tampoc ho fa, segons el Gremi d'Hotels de Barcelona, la pujada de la taxa turística.

Més info: S'han acabat els rècords turístics

Tot i les opinions de les empreses del sector, els turistes no han parat de venir i tan Catalunya com l'Estat tanquen el 2019 amb un nou rècord de visitants i de despesa, si bé ha frenat el creixement desmesurat del nombre de turistes.

L'alça de les oficines

Després que Barcelona tanqui aquest 2019 amb un rècord d'inversió en oficines d'uns 1.700 milions d'euros, el sector confia que el dinamisme continuï el 2020, un any en què tornarà a ser protagonista el districte del 22@, que s'està convertint en un hub tecnològic mundial.

Aquesta zona de Barcelona ha estat l'escollida també per albergar la nova seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, que ocuparà 13 de les 21 plantes d'un immoble que es començarà a construir aquest 2020. I parlant de mudances, les jornades d'economia organitzades pel Cercle d'Economia es muden de Sitges a la capital catalana.

La nova llei catalana de cambres

El Govern està treballant per tenir a punt a principis del 2020 l'esborrany de la nova llei catalana de cambres de comerç, que regularà el seu funcionament i el seu finançament, un punt essencial per a aquests organismes de representació empresarial després que el 2010 el Govern espanyol eliminés per llei les quotes obligatòries.

La Generalitat és partidària de reduir el mínim possible el nombre de seients reservats en el plenari de les cambres a les empreses que més paguen.

Expansió de la Fira

Després de batre el 2019 un altre any rècord de facturació en superar els 215 milions d'euros, la Fira posarà en marxa la maquinària per preparar l'ambiciosa ampliació del seu recinte de Gran Via, que se li ha quedat petit, a què seguirà la remodelació de l'espai de Montjuïc. L'ampliació de la Gran Via generarà un impacte econòmic a Catalunya de 675 milions d'euros anuals en el període entre el 2024 i 2028 i crearà uns 5.000 llocs de treball a l'any, segons un estudi de la UB.

El 2020, el recinte firal acollirà una nova edició del Mobile World Congress (MWC), el principal esdeveniment de la telefonia mòbil que organitza la patronal GSMA, així com Alimentària, que se celebra cada dos anys.

Infraestructures i tecnologia 5G

Una de les novetats en matèria de transport per al 2020 és que es posarà en marxa AVLO, l'AVE low cost de Renfe, que començarà a operar el 6 d'abril la ruta Madrid-Saragossa-Barcelona, un intent de Renfe de fidelitzar els viatgers abans de la liberalització del transport ferroviari que es produirà a finals d'aquest any, concretament el 14 de desembre. Serà llavors quan entrin dos nous operadors a competir amb Renfe en els principals corredors d'alta velocitat espanyola. Els preseleccionats són la francesa SNCF i Ilsa amb aliança amb Trenitalia.

Més info: AVLO, l'AVE 'low cost' arriba el 6 d'abril

L'altre gran notícia de l'any és l'aixecament de les barreres de les autopistes de peatge. Si bé no s'haurà de pagar per anar de Tarragona a València per l'AP-7, encara està pendent la creació d'una subcomissió al Congrés per analitzar i acordar el finançament de les vies d'alta capacitat. Això podria passar per estendre el pagament per ús a tota la xarxa estatal, així com fixar la multimilionària factura a la qual haurà de fer front l'Estat en concepte de responsabilitat patrimonial per la fallida de nou autopistes, conegudes com les radials.

La subhasta de la banda de 700 megahertzs, clau per al desplegament de la tecnologia 5G, és un dels reptes que haurà d'afrontar el Govern en la primera meitat de 2020 en un context en el qual les operadores reclamen que s'efectuï amb criteris justos i no recaptatoris.

Aquesta banda està ocupada actualment per la Televisió Digital Terrestre (TDT), que haurà de canviar de freqüències per a deixar-la lliure abans del 30 de juny, tal com estableix la UE, un procés que ja ha començat en una bona part d'Espanya.

Avui et destaquem
El més llegit