• Economia
  • Catalunya perd el 35% d'indústries manufactureres

Catalunya perd el 35% d'indústries manufactureres

La primera dècada del segle XXI s'ha saldat amb l'adéu a 11.889 pimes manufactureres i 128.085 assalariats

Maquinària tèxtil
Maquinària tèxtil
EFE
16 d'Octubre de 2013 - 04:54
Act. 17 d'Octubre de 2013 - 10:38
Catalunya ha perdut el 35% de les pimes manufactureres i el 33% dels assalariats d'aquest sector en dotze anys, descens encara més accentuat en el sector tèxtil, segons un informe de Pimec sobre desindustrialització. Com a conclusió, la patronal ha demanat a l'administració que jugui a favor de la regeneració industrial.

Les activitats manufactureres de les pimes han passat de generar un 24% del Valor Afegit Brut (VAB) total de l'economia catalana, l'any 1999; a generar un 18%, el 2011. En total, durant aquest període s'han perdut 11.889 pimes manufactureres amb assalariats (35%) i el nombre d'assalariats en aquest sector ha disminuït en 128.085 persones (33%).

Les grans empreses aguanten més
Segons l'informe de la patronal catalana de petites i mitjanes empreses, la caiguda registrada en les pimes manufactureres ha estat més accentuada que la de les grans empreses, que també ha estat important: 27% menys de grans empreses manufactureres i un de cada quatre treballadors.

El sector més castigat ha estat el tèxtil, que ha perdut el 56% de pimes i el 63% d'assalariats.

Desindustrialització de les economies avançades
L'informe apunta que des dels anys 70 s'ha produït una profunda desindustrialització en la gran majoria d'economies avançades i també a Catalunya, on el valor afegit brut (VAB) industrial ha passat baixat fins el 18% actual.

Una de les principals causes de desindustrialització ha estat l'aparició de nous països industrials que ha provocat el tancament d'empreses, la relocalització productiva de la pròpia empresa o canvi d'estratègia competitiva, externalitzant a aquests països tota o part de l'activitat manufacturera.

Un pas per recuperar la indústria
Segons Pimec, algunes anàlisis indiquen que l'avantatge competitiu d'aquests nous països estaria minvant i que s'estarien donant les condicions per a una certa reindustrialització, encara que les estadístiques no permeten afirmar que Catalunya s'està reindustrialitzant.

No obstant això, Pimec sí que ha detectat alguns canvis a l'escena industrial, com que existeixen problemes de control i de qualitat que afavoreixen fabricar aquí, es dóna certa convergència en costos, tant per la retribució del factor treball com per l'encariment del transport, i que la producció de proximitat pot rebre un impuls amb les necessitats de produccions personalitzades i flexibles.

Canvi de paradigma industrial
La patronal destaca que, més que un retorn de la indústria, s'està observant un canvi de paradigma industrial, que suposa que cada vegada més es busqui la producció de proximitat, realitzant sèries curtes i centrant-se en la innovació i en l'alt contingut tecnològic.

Davant d'aquesta situació, Pimec creu que l'administració hauria de jugar a favor de la regeneració industrial, no posar traves al procés d'adaptació. Posa com a exemples la inseguretat jurídica i cita el cas del sector de l'energia, els preus de l'electricitat, la dificultat d'accés al crèdit, el baix suport d'R d i l'encariment de la Seguretat Social, entre d'altres coses que "no ajuden al naixement i consolidació de la nova pime industrial".