CA | ES

El Cercle d'Economia proposa un Estatut amb rang de "constitució" per Catalunya

​El lobby també vol un millor finançament per a en un Estat amb un model amb "trets federals"

El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, a la XXXIII Reunió del Cecle d'Economia a Sitges | ACN El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, a la XXXIII Reunió del Cecle d'Economia a Sitges | ACN

El Cercle d'Economia proposa que Catalunya tingui un nou Estatut amb més pes legal i que tingui rang de "constitució catalana" dins d'un model territorial amb "trets federals" com l'espanyol. Un Estatut que caldria votar en referèndum un cop aprovat i que regularia les "qüestions exclusives de la comunitat, com la llengua, l'educació, la cultura, el funcionament intern de l'autogovern en tots els àmbits competencials que li són exclusius, l'ordenació territorial, administració pública i finançament", entre altres. "No hauríem de témer aquestes reformes constitucionals", ha apuntat el lobby econòmic en un comunicat previ a la XXXIV Reunió Cercle d'Economia a Sitges, que comença dijous. La proposta de més autogovern va acompanyada de la petició de millora en el finançament. El Cercle considera que les autonomies haurien de ser "responsables directes" de "dissenyar" els seus propis tributs i "recaptar els seus recursos".

Concretament, el lobby econòmic ha proposat sis mesures per "millorar l'autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial de l'Estat". La primera fa referència a "recuperar" la "confiança" de les empreses. Així, el Cercle ha reclamat que es recuperi "la seguretat jurídica" i la "confiança empresarial". Per tal d'aconseguir-ho, ha instat el govern de la Generalitat a "posar en marxa un pla de diàleg amb el món empresarial" perquè "tornin" aquelles empreses "que han marxat" de Catalunya i atraure la "confiança per a noves inversions i projectes empresarials". "No es poden desconèixer ni banalitzar els efectes que, a mig i llarg termini, poden acabar tenint les sortides de seus corporatives i fiscals", ha apuntat.

La segona proposta fa referència a "l'elevació de l'Estatut al rang de norma constitucional en el marc de la Constitució espanyola", un Estatut que, segons el Cercle, hauria de ser "aprovat mitjançant consulta en referèndum als ciutadans catalans". El lobby considera que és un "error" i una "anomalia política" que l'actual Estatut no hagi estat "ratificat per la voluntat popular". Segons el Cercle, aquest fet explica "l'ampli malestar social existent a Catalunya sobre el funcionament de l'Estatut". "Aquesta elevació del rang legal dels Estatuts és en benefici de totes les comunitats autònomes", ha precisat. 

La tercera mesura que suggereix el Cercle és el "perfeccionament" del "sistema de repartiment de competències". Segons ha apuntat, l'actual sistema de distribució de competències és "enrevessat". És per aquest motiu que proposa que es diferenciï "de forma clara les que corresponen a l'Estat i les que són d'exclusiva competència de la Generalitat". A més, el lobby econòmic ha assegurat que els "efectes" de la poca claredat en la distribució de competències han provocat, d'una banda, la "degradació" de les funcions del Tribunal Constitucional i, d'altra banda, la "deslegitimació del mateix model territorial".

En el quart punt, el Cercle aposta per "desenvolupar un marc institucional més sofisticat i eficaç" a través del qual s'afavoreixi la "cooperació" entre les comunitats autònomes. Ha apuntat que "la pobresa de cooperació" entre els diferents territoris "explica la manca de lleialtat recíproca amb la qual ha operat fins ara" el model territorial de l'estat. En aquesta línia, ha proposat "transformar" el Senat "en una veritable cambra territorial". 

En cinquè lloc, el lobby econòmic ha demanat a tots els partits polítics amb representació al Congrés que "participin activament en la Comissió per a l'avaluació del model autònom". "Aquest diàleg està limitat pel fet que una gran part dels partits amb representació parlamentària no participen en els treballs de la Comissió", ha indicat. 

La reforma del model de finançament autonòmic

La sisena proposta se centra en la "reforma del model actual de finançament autonòmic", que incorpora un ampli ventall de mesures que condueixin cap a un "nou model" de finançament. Segons el Cercle, l'actual sistema és "disfuncional" i un de "bo" és "imprescindible". Ha criticat que, actualment, "la capacitat tributària de les comunitats autònomes és molt inferior a les seves responsabilitats de despesa" i que, per això, "cal ajustar el model" perquè les "capaciti" a "dissenyar el seu propi esquema impositiu, possibilitant una provisió de béns i serveis eficient i que respongui a les preferències dels ciutadans".

El Cercle suggereix que s'ha de millorar la "robustesa", la "responsabilitat fiscal" i la "redistribució" en el sistema de finançament autonòmic. Per tal de combatre aquests àmbits, el lobby proposa que "l'estat i les comunitats autònomes comparteixen les mateixes bases imposables". 

Sota el model plantejat, les comunitats autònomes podrien tenir el seu propi impost sobre la renda, sobre societats o IVA, "amb independència que l'administració de l'estat també gravés les mateixes bases". També s'estableix un "mecanisme de redistribució i solidaritat entre comunitats autònomes" per tal d'"assegurar un nivell d'equitat raonable" entre els diferents territoris de l'estat. 

L'objectiu d'aquestes propostes, segons el lobby econòmic, és que el finançament autonòmic sigui "més eficient i equitatiu", "permetre a les comunitats autònomes rebre de forma directa els ingressos fiscals que els corresponen" i "augmentar la cooperació i integració entre l'agència tributària estatal i les agències de les comunitats autònomes".

La via judicial, "inadequada" per resoldre un "problema polític"

El Cercle també ha criticat la judicialització del que considera "un problema polític". Així, ha denunciat que "la resposta a les aspiracions de millor autogovern i de celebrar una consulta" hagi estat "únicament a través de la legalitat vigent". De la mateixa manera, ha remarcat que "quan s'ha posat el focus només en el principi democràtic i s'ha oblidat la legalitat, el conflicte polític a Catalunya ha mutat en una forta divisió social interna i una intensa polarització política".

En aquest sentit, el Cercle ha reclamat al govern català que "cerqui un pacte intern amb totes les forces polítiques representades al Parlament" amb l'objectiu de posar fi a la "fractura cívica i la polarització política". "El resultat d'aquest pacte hauria de ser un nou Estatut, que hauria de tenir una naturalesa de vertadera constitució catalana en el marc de la Constitució espanyola", ha assenyalat.

Avui et destaquem
El més llegit