Als anys noranta del segle XX es van posar de moda als Estats Units les anomenades speed dating (cites exprés, si ho voleu dir en català) com a procediment per a trobar parella o fer amics. Es tracta d’unes trobades en què els participants es van alternant per parlar de dos en dos en rondes de converses de pocs minuts: seus davant per davant d’algú i hi converses durant uns minuts fins que (en la versió clàssica) sona un timbre i canvies de parella, i així successivament.
En una cita exprés pots trobar-hi l’amor de la vida o, si no és això el que busques o simplement la cosa no dona per a tant, potser un bon amic amb qui compartir estones de lleure. Diuen les fonts que la idea d’organitzar aquestes trobades va sorgir dins la comunitat jueva nord-americana i que de mica en mica es van anar estenent a altres grups culturals fins a generalitzar-se. De cites exprés n’hem vist sobretot al cinema i a la televisió (per exemple, en sèries com Sexe a Nova York o Els Simpson), però actualment també podem viure-les en directe apuntant-nos a algun dels esdeveniments d’aquesta mena que s’organitzen en diverses ciutats del nostre país.
Aquesta dinàmica de trobades individuals encadenades i molt breus, a més, ha traspassat els límits de la vida privada i ha trobat també un espai important dins l’àmbit professional i dels negocis, amb participants i objectius diversos, segons el cas. En textos catalans es continuen anomenant amb l’anglicisme speed dating, que, a banda de poc transparent, és una forma poc escaient en el context professional, ja que speed dating s’associa en anglès bàsicament a les cites romàntiques (to date és ‘sortir amb algú’ i to have a date, ‘tenir una cita amorosa’). En textos originals anglesos referits al món professional, en canvi, es parla de speed networking o speed meetings (en català, trobades exprés), o bé, segons el significat, de speed recruiting o speed interviewing (en català, entrevistes exprés).
En una trobada exprés l’objectiu és posar en contacte professionals, o grups de treball o de recerca, o simplement intercanviar idees i informació. En una entrevista exprés, en canvi, l’objectiu a una banda de la taula és reclutar el personal més idoni per a un lloc de treball i, a l’altra banda, aconseguir un lloc de feina que lligui amb els propis interessos.
En el marc català són conegudes, per exemple, les trobades exprés que promou Biocat periòdicament entre grups de recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut i professionals dels negocis. Són trobades exprés de creació d’equips (team dating, en diuen) perquè el que busquen és, justament, construir equips competents que puguin generar noves sinergies empresarials i col·laborar i treballar plegats en noves empreses d’èxit.
D’entrevistes exprés també en veureu anunciades de tant en tant en diversos mitjans, gairebé sempre, malauradament, amb el nom anglès speed dating (o speed dating laboral), que pot semblar una forma més especialitzada que entrevista exprés però que, en realitat, és una expressió poc afortunada i ben poc entenedora.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm