• Economia
  • La CNMC convertirà la seu de Barcelona en un 'hub' digital per afrontar el 6G i la IA

La CNMC convertirà la seu de Barcelona en un 'hub' digital per afrontar el 6G i la IA

Ganuza reivindica els 30 anys de liberalització de les telecomunicacions com "una història d'èxit"

El nuevo presidente de la CNMC, Juan José Ganuza Fernández, interviene tras tomar posesión del cargo, en septiembre de 2026 | Gustavo Valiente (Europa Press)
El nuevo presidente de la CNMC, Juan José Ganuza Fernández, interviene tras tomar posesión del cargo, en septiembre de 2026 | Gustavo Valiente (Europa Press)
Barcelona
16 de Novembre de 2026 - 01:00

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha reivindicat aquest dilluns els 30 anys de liberalització de les telecomunicacions a Espanya com "una història d'èxit" que ha situat l'Estat com un referent regulatori a Europa, alhora que ha anunciat la seva intenció de convertir la seva seu de Barcelona en un hub digital de referència també en l'àmbit audiovisual per afrontar els reptes del 6G i la intel·ligència artificial (IA).

 

Amb la vista posada en el futur, el president de la CNMC, Juan José Ganuza, ha advertit que el sector "és un tren en moviment" davant desafiaments com el 6G, els satèl·lits de baixa òrbita, la intel·ligència artificial i el futur Digital Networks Act. En aquest sentit, Ganuza ha advocat per avançar cap a un "passaport únic" i una regulació uniforme europea, en un context en què la CNMC presidirà per primera vegada l'Organisme de Reguladors Europeus de les Comunicacions Electròniques (BEREC) el 2027.

Per liderar aquesta etapa, Ganuza ha anunciat que potenciarà la seva oficina a la capital catalana, després de recordar el seu paper central des del trasllat de l'antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) el 2005: "La idea és que la nostra seu a Barcelona es converteixi en un hub digital". Per a això, aprofitarà la seva plantilla tècnica i incorporarà nous perfils digitals i audiovisuals, recolzant-se en el teixit acadèmic i d'innovació barceloní per usar-lo "com a vent per a les nostres veles" en els pròxims 30 anys.

 

Així ho ha defensat el president de l'organisme durant la inauguració de la jornada 30 anys de la liberalització de les telecomunicacions a Espanya, celebrada a la seu de la CNMC a la capital catalana. "Les telecomunicacions són el viu exemple de com la feina que es fa en aquesta casa, la CNMC, pot aportar a consumidors, a ciutadans, i pot expandir fins i tot el que és la nostra economia, augmentar la productivitat i tenir un impacte molt gran en les nostres vides", ha subratllat.

En la comparació europea, el mercat espanyol destaca per una "elevada rivalitat" en preus que ha permès que en l'última dècada les tarifes caiguin a un ritme "notablement" superior a la mitjana de la Unió Europea. "En aquesta dimensió, som, d'alguna forma, punters i estem inspirant tot el que és el nostre entorn europeu en termes de regulació. Això és una història d'èxit i per això té sentit celebrar-ho", ha recalcat Ganuza, recordant que el model espanyol va inspirar el Codi Europeu de Comunicacions Electròniques de 2018.

Lideratge en fibra òptica

Des de la CNMC han explicat que els catalitzadors principals d'aquesta transformació han estat tres: el canvi tecnològic -amb la fibra i la digitalització-, les decisions reguladores i de competència, i el comportament competitiu tant de Telefónica -de qui Ganuza ha destacat que "ha sabut generar un model de creació de valor" malgrat haver de bregar amb les necessàries regulacions d'accés introduïdes per l'organisme- com dels operadors alternatius.

Fruit d'això, el 96% de les llars espanyoles compten actualment amb fibra òptica -el 89% en zones rurals-, cosa que situa Espanya com a líder de l'OCDE, només per darrere de Rússia i Corea.

El país suma més de divuit milions de línies de fibra actives (gairebé el 40% per cada 100 habitants) i 64,2 milions de línies mòbils (un 130% de penetració, enfront dels tres milions dels anys 90), amb una alça anual del 24% en estacions 5G.

En el pla tarifari, Ganuza ha qualificat l'evolució dels preus com "un autèntic miracle": "Bàsicament, el que són els béns normals de l'economia han pujat en els últims vint anys més d'un 50% en l'IPC. I, no obstant això, els productes de telecomunicacions han deflactat amb més d'un 20%".

"Regular perquè entrin competidors"

Ganuza ha atribuït aquests resultats a una "regulació molt intel·ligent" que va equilibrar l'accés al mercat amb els incentius a la inversió. "En un primer moment, cal regular perquè entrin competidors, per generar dinàmiques positives, per generar valor i riquesa, però arriba un moment determinat en què el mercat és prou madur que l'òptim és desregular", ha resumit.

En el seu repàs històric, ha destacat fites com la fi del monopoli (1996-1998) amb la creació de la CMT i l'entrada de Retevisión i Airtel; l'arribada dels alternatius (1999-2005) amb la portabilitat numèrica, les tarifes planes fixes i la desagregació del bucle de Telefónica per impulsar l'ADSL; i la competència en infraestructures (2005-2013), amb el naixement dels operadors mòbils virtuals, la retallada de la terminació mòbil, l'oferta de conductes i pals de Telefónica (MARCo) i el marc de 2009 que va limitar l'accés majorista a 30 Mb/s per incentivar la fibra.

Així mateix, ha fet valdre l'etapa de convergència (2013-2020), amb la creació de la CNMC, el permís a Telefónica per empaquetar serveis de veu, dades i televisió (donant origen a Movistar Fusión) i les condicions (remedies) imposades en fusions com Orange-Jazztel -que va impulsar a MásMóvil- i la creació de Masorange el 2024, juntament amb el sorgiment de Digi. Tot això va permetre retirar la regulació majorista mòbil el 2017 i de fibra entre 2021 i 2025, culminant el maig de l'any passat amb l'apagada completa de la xarxa de coure.

Homenatge als "herois de la liberalització"

En el tancament, Ganuza ha agraït la tasca de la CMT, la CNMC, el legislador nacional i la UE, i ha volgut retre tribut als "herois de la liberalització". En aquest reconeixement ha inclòs els serveis tècnics i consellers de l'organisme, així com els expresidents de la CMT i de la CNMC José María Vázquez Quintana, Carlos Bustelo, Reinaldo Rodríguez, Bernardo Lorenzo, José María Marín Quemada i Cani Fernández: "Crec que és un moment de retre'ls un sincer homenatge pel servei que han fet a la societat espanyola".

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara