La llista de la compra cada cop és més bio
La llista de la compra cada cop és més bio

Consum bio: una aposta segura

El nombre d'empreses dedicades a l'alimentació ecològica creix un 13,56% en cinc anys per l'arribada de les grans companyies al sector

No és nou que el mercat ecològic viu un dels seus millors moments. Les dades econòmiques del sector ho diuen des de fa ben bé cinc anys, però és en aquests últims 12 mesos quan més s’ha notat la bona salut de la venda i consum bio. I és que segons les xifres més recents del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, al tancament del 2016 el nombre d’indústries que s’hi dedicaven va créixer un 13,56%. És a dir, 6.615 companyies més, tan grans com petites. Perquè un dels puntals de l’impuls dels últims mesos en el mercat de productes orgànics és precisament l’entrada de multinacionals i actors coneguts amb noves propostes.

Tots hi tenen cabuda. Ho demostra el Cómo Como Festival (CCF), que des d’aquest divendres i fins diumenge aplega tota mena de productors i distribuïdors a Barcelona per acostar la diversitat del mercat biològic al consumidor. Hi participen una seixantena d’empreses que treballen des de la pròpia alimentació fins a serveis de salut, també restaurants, gimnasos i editorials.

Arriscar per ser diferents

Cadascuna d’aquestes organitzacions ha fet camí de manera diferent. Els petits productors, amb recursos escassos i picant pedra per convertir l’ecològic en un nínxol de mercat potent. Un bon exemple és Herbes de la Conca, amb uns quants anys a l’esquena amb un negoci familiar dedicat a la comercialització d’infusions i plantes aromàtiques.

El 2014 va fer un salt endavant amb l’entrada de l’actual gerent, Armand Folch, a la companyia que fins al moment liderava el seu pare. “Volia donar-li una finalitat i valor afegit a la planta mediterrània que ell ja conreava i se’m van acudir propostes com les sals d’herbes, xocolates amb herbes o patés vegans”, explica. Tot un encert que els ha portat a comercialitzar alguns dels productes més venuts en grans cadenes del sector com Veritas o Obbio.

Folch: “Un cop ho has tastat en versió ecològica, és difícil trobar un substitut que t’ofereixi la mateixa qualitat”

Com que ells són els productors de la matèria primera, s’estalvien la cerca de proveïdors. Folch reconeix que fer el pas a l’ecològic no és fàcil, però recorda que cada cop són més els qui opten per especialitzar-se i entrar-hi. “És un esforç extra que compensa”, afirma, “fidelitza molt més perquè, un cop ho has tastat en versió ecològica, és difícil trobar un substitut que t’ofereixi la mateixa qualitat”. Per això explica que la tasca més difícil és donar a conèixer les seves propostes i fer-hi entrar el client, que fins al moment optava per les herbes tradicionals dels supermercats.

A més a més, el seu catàleg compta amb productes específics que poques marques s’atreveixen a provar. “Nosaltres no tenim un pulmó financer molt gran i hem decidit arriscar per diferenciar-nos i destacar”, justifica el director general, qui recorda que la resta prefereix anar a un públic general i amb propostes amb una rotació més elevada. Sap que tard o d’hora un dels grans pot decidir entrar en el mateix segment que ells i ho celebraria si passés, perquè, com diu, “costarà més vendre, però farà que hi hagi més persones que vulguin comprar i consumir aliments orgànics”.

Més enllà de l’etiqueta bio, Herbes de la Conca és un productor local. És un valor afegit que està guanyant terreny i que Folch remarca com a tret característic per atraure nous clients: “El producte de casa està de moda, la gent cada cop té més consciència ecològica”.

Convertir-se en la nova cervesa

El cas de Mün Ferments, també present al CCF, és molt semblant. Va néixer de la necessitat d’en Jordi Dalmau de trobar un fermentat que l’ajudés a superar el dia a dia de la síndrome de Gilbert que pateix. No té efectes greus, però fa que tingui el nivell de bilirubina en sang més elevat del normal. Això suposa, per exemple, tenir ressaca amb una cervesa o, fins i tot, notar-ne els símptomes sense haver begut. El seu fetge no funciona com el d’una persona sana.

Kombutxa

El seu objectiu és que el kombutxa segueixi el mateix camí que el kèfir, que va començar com un aliment terapèutic i s’està convertint en un element de consum per plaer com si fos un iogurt. Per això ja se’n pot trobar a les neveres de molts supermercats. Però amb aquesta beguda Dalmau vol anar una passa per davant: “Volem traslladar la situació que hi ha a Austràlia i Nova Zelanda. Allà en tenen als bars i la serveixen en tirador com si fos cervesa”. És una idea ambiciosa, tot i que no escatima esforços per aconseguir-ho.

Dalamau: “No tens una butxaca generosa que et permeti superar les inclemències o invertir molt en màrqueting”

Mün Ferments ha estat la primera companyia a portar aquest te fermentat als restaurants. Competeixen directament contra vins, aigua i refrescos, i se’n surten. D’aquí que el cofundador no dubti a assenyalar que ser petits no és cap llast. “L’únic entrebanc és que no tens una butxaca generosa que et permeti superar amb certa estabilitat les inclemències o invertir molt en màrqueting per donar-te a conèixer”, puntualitza.

Comparteix l’opinió de Folch respecte al benefici de l’entrada de nous actors. No els té por, més aviat prega perquè n’augmentin en nombre i generin competència perquè significarà que la societat ha virat cap a un major consum d’aliments ecològics. Reconeix que ells sempre tindran un preu més elevat que el kombutxa que algun dia pugui fer una multinacional. Ara bé, té la certesa que cap d’ells serà de la mateixa qualitat i que, com passa amb tots els productes, hi haurà clients que prioritzin què beuen i d’altres què s’hi gasten.

Mentre Herbes de la Conca tenia resolta gran part de la matèria primera, Mün Ferments necessita tenir una bona cartera de proveïdors. Tot ha de ser ecològic: des del productor fins a l’intermediari que li facilita el producte. Si algun d’ells no té el certificat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o d’algun altre ens, ja no es pot vendre com a beguda biològica. I ells volen servir kombutxa orgànic. Precisament aquesta és, segons Dalmau, la tasca més difícil del seu dia a dia al laboratori d’Organyà (Alt Urgell) on elaboren el brevatge miraculós.

Aterrar-hi des de la Primera Divisió

Si aquestes dues empreses il·lustren les dificultats d’operar al mercat ecològic amb recursos limitats, Danone és un dels millors exemples per parlar de multinacionals que també hi ha fet la seva aposta. El 2011 va integrar al seu accionat Stonyfield, el més gran productor de iogurts ecològics dels Estats Units per entrar-hi. Es va materialitzar sis anys més tard amb la sortida al mercat de Les2Vaches a França, seguint l’estratègia i model logístic que ja havia dissenyat la companyia per al continent nord-americà. El 2016 va arribar Las 2 Vacas a l’Estat espanyol, un dels països europeus amb menor distribució de productes ecològics a les grans superfícies, segons apunten fonts de la multinacional a VIA Empresa.

las 2 vacas

L’aposta va ser bona i per això ara la multinacional ha apostat per Font Vella Organics, una beguda ecològica a base d’aigua mineral natural i suc de fruites que vol cobrir la demanda de refrescos sans. Està feta amb productes 100% biològics i de proveïdors europeus.

Amb els iogurts ecològics, Danone va assegurar-se la supervivència d’un nou producte al mercat amb la integració d’una companyia amb experiència. Ara, amb aquesta beguda, s’han atrevit a fer-ho sense cap reforç.

Certament, compten amb uns recursos financers que els donen més solidesa que als petits productes, però el consumidor d’alimentació ecològica tendeix a rebutjar productes elaborats per multinacionals. La companyia ho sap i per això converteix aquesta petita debilitat en una fortalesa a partir de la col·laboració amb productors locals que avalin la qualitat del seu producte.

Més informació
La llista de la compra es torna 'eco'
Gluten: un enemic que cal tenir a prop
Segell halal, la nova meca alimentària
Avui et destaquem
Comentaris