La covid-19 no ho canviarà tot

Vuit coses que hauríem d'haver après amb la pandèmia i mantenir en el temps

Què canviarà amb la covid 19 i què seguirà com abans? | iStock Què canviarà amb la covid 19 i què seguirà com abans? | iStock

De seguida es va instal·lar el mantra que la covid-19 ho canviaria tot. Era normal imaginar-ho. Estàvem davant d’una situació insòlita i molt greu. Personalment, vaig optar molt aviat per la prudència i quan era preguntat al respecte donava una resposta que l’havia de dir amb un to molt educat i respectuós perquè ningú se sentís ofès. En poques paraules venia a dir que si la covid-19 ho canviaria tot o no, ho respondria passats dos anys. Bé, no han passat dos anys, però estem a prop i sembla que estem de sortida de tot aquest malson. Ara ja ho tinc molt clar. Si no vigilem, les inèrcies s’emportaran molts dels canvis que hem experimentat amb la covid-19. Ens haurem d’esforçar perquè moltes de les experiències que ens han semblat importants durant la pandèmia no s’escolin per l’aigüera. I no parlo ja de comportaments socials que queden lluny del civisme i del sentit comú, parlo de temes corporatius.

I quines són les coses que hauríem d’haver après i hauríem de ser capaços de fer perdurar? Pensant-hi, m’han sortit aquestes vuit.

Propòsit i agilitat

Quan les coses van mal dades de veritat, tenir una organització dispersa i lenta no serveix de res; és fonamental tenir una organització àgil i centrada en el propòsit. Els que han reaccionat millor davant la covid-19 són els que van saber sumar propòsit i agilitat.

Presencialitat augmentada

Ara ja sabem que el teletreball ha estat la salvació de les etapes dures del confinament, però també hem après que dona pel que dona, i que no tothom s'hi pot acollir. La temptació de tornar a una presencialitat convencional hi serà a moltes organitzacions. El que té sentit és una presencialitat augmentada, és a dir, saber mantenir una presencialitat flexible i intel·ligent. Saber combinar millor, aquells que puguin, l’exigència d'allò presencial i l’opció de la virtualitat. Crec que hem demostrat que podem gestionar bé les inèrcies amb el teletreball, però no estic segur que passi el mateix amb la generació de noves oportunitats. I les organitzacions necessiten com l’aigua saber generar noves oportunitats. En qualsevol cas, tenir noves formes de treball més flexibles hauria de ser un dels llegats de la pandèmia. Sense papanatismes ni en el presencial absolut ni en el teletreball com a nova religió.

No hauríem de tornar a les burocràcies que la pandèmia ens ha permès superar

El binomi persones-màquines

La pandèmia ha evidenciat que el futur del treball passa pel binomi entre persones i màquines d’una forma més acusada que abans. És un repte fonamental de les nostres organitzacions. Necessitem les màquines per a la competitivitat o per a la vida (recordem la crisi dels respiradors), però no per desplaçar les persones del centre de les nostres organitzacions. Necessitem la tecnologia per poder fer possible el gran repte: ser molt competitius i ser molt humanistes a les nostres organitzacions. Necessitem les dues coses.

La desburocratització

Hem descobert en aquest temps de confinament que hi havia processos a les nostres organitzacions que tenien, per exemple, sis passos però que, fruit de les circumstàncies, es van reduir a la meitat i no va passar res. Anem en compte, que aquells que tenen temps a les nostres organitzacions sempre dissenyen normes noves, convoquen reunions innecessàries i fan els processos massa recargolats. No hauríem de tornar a les burocràcies que la pandèmia ens ha permès superar. La desburocratització és una necessitat perquè les nostres organitzacions puguin sincronitzar millor les seves capacitats amb les noves oportunitats.

La diversificació

Sembla que la diversificació en els proveïdors i el manteniment d’algunes capacitats de fabricació en format local siguin opcions molt sensates, vist com han anat les coses. Hem de posar en una balança l’exigència de preus molt baixos o una major garantia de les capacitats de proveïment i de fabricació més distribuïdes. A Europa, hem quedat amb un pam de nas en veure el que ens ha passat amb els semiconductors i els xips després de la pandèmia, tenir la ingenuïtat de deixar-ho tots en mans de la Xina i els Estats Units ha estat d’una candidesa impròpia de la maduresa que se’ns suposa. Hem descobert que hem estat uns passerells. Cal concretar àgilment polítiques de sobirania tecnològica i llegir el món que ens ve amb totes les seves complexitats.

Liderar és oferir aquests espais de confiança al conjunt de l'organització i estar al costat d'aquells a qui demanem que des de tots els racons corporatius prenguin decisions responsables

La complexitat

La covid-19 ha proclamat que la complexitat no només s’expressa en problemes sinó també en dilemes. Els problemes poden tenir una solució, però els dilemes no tenen una solució perfecta. Tot aquest període hem viscut amb el dilema entre salut i economia. No hi hem trobat una solució perfecta; al contrari, hem provat moltes solucions parcials, personalitzades i hem hagut de fer molta prova i error. També hem après que la millor forma de gestionar la complexitat no és incrementant-la.

Liderar és servir

Un sentiment de lideratge arreu de les nostres organitzacions s’ha demostrat com a fonamental. Vàrem descobrir amb la pandèmia, forçats per la necessitat, que el fet que algunes decisions importants es prenguessin des de la base de les organitzacions, i no des de la cúpula, ens podia fer molt competitius i molt resilients. Els primers mesos de la pandèmia hi va haver molta gent que es va sentir apoderada, i no té sentit que retornem a una jerarquia estèril. Liderar és oferir aquests espais de confiança al conjunt de l’organització i estar al costat d’aquells a qui demanem que des de tots els racons corporatius prenguin decisions responsables. La covid-19 ha posat en evidència més que mai que liderar és servir i no servir-se.

Compromís

Procurar tenir una empresa equilibrada, sense desproporcions que fan mal, sense faltes de respecte, sense ostentacions impròpies, sense tics arrogants, facilita raonablement que la gent se senti més compromesa amb els projectes i amb els propòsits. La covid-19 ha demostrat el que ja sabíem, però que ara tenim una altra ocasió de proclamar: tenir la gent compromesa és tenir un tresor.

Més informació
Les 10 no–tendències per al 2021
Un canvi de cultura entorn la indústria
Avui et destaquem
El més llegit