Hi ha demandes que en el món polític aguanten el punt en el temps. Es demanen i es lluiten, amb l'esperança d'aconseguir-ho, algun dia. Com l'autonomia fiscal catalana. Jaume Giró, conseller d'Economia i Hisenda, ha estrenat el tercer dia de la Reunió del Cercle d'Economia fent un salt en el passat per recordar moments icònics en què representants del teixit econòmic català han alçat la veu per demanar un règim fiscal i un sistema d'inversions justos per Catalunya. "Just en el sentit d'estar ajustat a l'aportació de Catalunya i adequat a les nostres infraestructures, empreses i ciutadans", ha especificat.
Ramon Trias Fargas, destacat economista i polític català de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement, ja va exposar l'abril del 1985, responent a un periodista, l'injustícia del sistema fiscal, que té com a resultat "un dèficit contra Catalunya, entre el que es paga (dos bilions) i el que es cobra (1,2 bilions), de 800.000 milions de pessetes. I el que és pitjor: els diners que ens arriben no es gestionen lliurement".
Giró ha volgut recordar que el mateix Cercle d'Economia, fa 48 anys, va criticar "la persistència d'un centralisme restrictiu". I, de fet, sense anar tan lluny, a la nota d'opinió de l'any passat, van apuntar que Espanya hauria de prendre exemple de la federalitzat d'altres estats, com l'alemany, per a gestionar la fiscalitat.
"El dèficit d'inversions és perjudicial per a l'economia del país i això ho arrosseguem des de fa anys", afirma el conseller, fet que li fa perdre l'esperança en què es reformuli: "Després de dècades i dècades de xocar amb un mur de pedra, jo no veig encara que s'hagi obert cap escletxa en aquest mur".
Giró: "Fer política amb un finançament ineficient i un centralisme ineficaç és molt complex"
Aquesta centralitat fiscal, de fet, també està afectant la distribució i gestió dels fons europeus Next Generation. Un model de cogestió i cogovernança dels fons NGEU hauria permès que Catalunya captés més fons dels que ha rebut fins ara, només el 7,8% del total (1.900 milions), xifra que Giró veu insuficient. "Estem parlant de justícia i eficiència", assegura, i remata: "Fer política amb un finançament ineficient i un centralisme ineficaç és molt complex".
A la segona part de la seva intervenció, Giró ha posat la mirada en el futur: en els tres principals eixos que haurien de vertebrar Catalunya en els pròxims anys. Energia, talent i empresa. "Estem a una cruïlla històrica" i per desblocar-la, assegura que s'hauran de "prendre decisions, algunes difícils".
L'energia, pedra angular
"La transició energètica és tan necessària com ajornable", assegura Giró, qui considera a l'energia "com una pedra angular de l'economia". L'energia ens ha permès créixer econòmicament, malgrat que el model amb què ho hem fet no és sostenible. Giró assegura que aquesta serà "una transició llarga i no precisament barata", però que és "inevitable i quant més la demorem, més la patirem".
El talent, amb recerca i formació
Segons l'Agència Internacional d'Energia (IEA), gairebé la meitat de l'energia que produirem l'any 2050 haurà de venir de tecnologies que avui dia encara s'estan desenvolupant. Per tant, segons Giró ,"el que estarà en el centre del desenvolupament de l'economia serà la recerca i la innovació".
Giró proposa convertir el talent en "el recurs natural de la indústria de Catalunya"
Giró apunta que l'economia catalana dels 15 anys vinents s'ha d'orientar justament cap a aquesta direcció: innovació, recerca i formació, que són el bressol del talent. De fet, el conseller proposa convertir el talent en "el recurs natural de la indústria de Catalunya", un recurs que, "a diferència del petroli o el gas, quant més es consumeix, més se'n produeix".
Un reflex de la força del talent català són el finançament captat a través dels fons Horitzó 2020: "els catalans representem l'1,5% dels habitants de la Unió Europea, però hem aconseguit el 4% d'aquests ajuts competitius. I això és perquè sabem fer recerca i sabem fer que aquesta generi activitat econòmica". "El futur passa, no per tenir recursos naturals, sinó per tenir idees", afirma.
Les empreses, al centre
La idiosincràsia dels pobles marca una manera de ser i de fer. Hi ha una relació causal entre la cultura d'una societat i el seu benestar, filosofia que Giró tradueix a l'àmbit econòmic: "La inclinació de les persones a posar en marxa les empreses és el rovell de la prosperitat de qualsevol societat".
Per això, creu que l'esforç polític i social s'ha d'orientar cap a la construcció i consolidació d'un ecosistema que afavoreixi el teixit empresarial i posi a les empreses en el centre. En aquest sentit, però, creu que anem pel bon camí: "Catalunya ha estat sempre un país emprenedor". Emprendre, posar en marxa iniciatives i materialitzar idees empresarials forma part de la nostra cultura i aquesta manera de fer, ens fa ser "un país pròsper a Europa".