El Fòrum Mundial Econòmic reclama una Europa unida | WEF
El Fòrum Mundial Econòmic reclama una Europa unida | WEF

Davos: el debat de l'economia mundial a 16.000 euros l'entrada

El Fòrum Econòmic Mundial centra la seva atenció en la sostenibilitat i les persones i reclama una resposta global davant dels desafiaments mundials

Brexit, incertesa, inestabilitat econòmica mundial, sostenibilitat, persones... “Davos són molts debats. La gent té una idea equivocada i es pensa que són quatre rics movent fils i confabulant sobre com robar els diners als pobres. Però es parla sobre càncer, Mart, les finances, la pobresa a Àfrica... amb els experts més grans de tot el món”. L’economista i assessor econòmic en cap al Fòrum Econòmic Mundial (WEF), Xavier Sala-i-Martin, ja desmuntava els mites del WEF en una entrevista a VIA Empresa. I és que a Davos no només es parla de política i economia, sinó també de tecnologia, educació, ciència, política... i en definitiva, de persones.Tot això a 16.000 euros l'entrada.

Més info: Davos i els experts en tempestes perfectes

El debat està servit (també aquest any). Sota el títol Globalització 4.0: Com dissenyar una arquitectura global en temps de la quarta revolució industrial, la debilitat de l’economia a escala mundial marcarà la 49a trobada, una trobada que tractarà el deteriorament econòmic que planeja pel cel econòmic mundial i que se celebra del 22 al 25 de febrer. Les tensions entre les grans potències amenacen, segons l’informe de Riscos Globals 2019 del Fons Econòmic Mundial, el benestar global. Segons IHS Markit, el creixement mundial baixarà del 3,2% del 2018 al 3,1% aquest any i, a més, continuarà la tendència de l’any passat: l’economia als Estats Units s’accelera, però es debilita al Regne Unit, el Japó i la Xina.

Però també la inestabilitat política ja que el mateix estudi considera que actualment “hi ha una major tendència cap als nacionalismes” i que això “debilita la resposta col·lectiva als desafiaments globals”.

Globalització sense les respostes contundents necessàries. Precisament per això, el fundador i director executiu del WEF, Klaus Schwab, avisa que aquesta quarta onada de globalització “ha de centrar-se en les persones, ser inclusiva i sostenible” perquè, adverteix, “entrem en un període d’una profunda inestabilitat mundial suscitada per la fallida tecnològica de la quarta revolució industrial i el reordenament geoeconòmic i geopolític”.

Invocar la imaginació

En aquest sentit, subratlla que “necessitem reunir representants de tots els grups humans a Davos, per invocar la imaginació i el compromís necessaris per abordar aquest desafiament”. Però a Davos no es parla només d’economia i política, ni de la crisi en què vivim –o que està per venir-, sinó que s’hi discuteix sobre “el futur i les oportunitats que ofereix”.

Prop de 3.000 participants de més de 110 països viatjaran a Davos pel WEF

Un debat que comptarà amb la presència de gairebé 3.000 participants de més de 110 països. Entre ells, hi haurà, per exemple, més de 340 personalitats entre caps d’estat i organitzacions internacionals o uns 1.900 líders empresarials, però també agents del món de la cultura, l’art o la ciència.

Això sí. Malgrat el Brexit serà al centre del debat, la primera ministra britànica, Theresa May, no hi viatjarà. Tampoc no ho faran ni el president dels Estats Units, Donald Trump, ni el primer ministre francès, Emmanuel Macron, no hi assistiran. El primer, pel tancament parcial de l’Administració federal; el segon, per les manifestacions dels armilles grogues. Per contra, sí que hi seran, entre molts altres, el president espanyol, Pedro Sánchez, la cancellera alemanya Angela Merkel, els caps del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l’OTAN, el príncep Guillem de Cambridge o el cofundador de Microsoft Bill Gates.

Ara bé, tot i que aquest any s’ha incrementat el percentatge, de les quasi 3.000 persones que hi assistiran, només un 22% són dones.

Més enllà de la política i l’economia

Fundat el 1971 a Ginebra per Klaus Schwab, el WEF vol reunir líders polítics, empresarials i socials per debatre sobre els reptes mundials i trobar solucions. De fet, els ingressos que rep –el 2018 va captar 288 milions d’euros- van destinats a activitats que donen suport a la participació en tots els àmbits ja citats: economia digital, educació, cultura, mobilitat, medi ambient, energia...

La trobada anual ha anat evolucionant al llarg del seu quasi mig segle de vida i, si bé és cert que fins fa uns anys el WEF centrava la seva atenció només en política i economia, ara vol anar més enllà. Els seus organitzadors lamenten que la humanitat està patint “un moment d’inestabilitat profunda i de desigualtat excessiva” i, justament per això, emplacen als líders polítics i econòmics a “aprendre dels errors passats per construir societats inclusives i protegir les comunitats vulnerables”.

Amb un total de 350 reunions, el WEF amplia el seu programa amb qüestions com el canvi climàtic, molt més present que en altres edicions, i, de fet, aquest serà el fòrum econòmic mundial més verd que mai: i és que, tal i com explica el col·laborador de VIA Empresa, Josep Maria Ganyet, no hi haurà ni una sola ampolla de plàstic.

Per controlar tot plegat, el Govern suís ha desplegat fins a 5.000 agents de les forces armades en una població on només hi viuen 12.500 persones. Un desplegament que costa entorn uns vuit milions d’euros i dels quals el WEF en paga una quarta part.

Només de la trobada de l’any passat, el WEF va ingressar un 14% del total de tot l’any. Per accedir-hi com a executiu corporatiu, cal abonar la quota anual com a membre de l’organització, que és de 53.000 euros anuals com a mínim, tot depenent del grau d’afiliació. Ara bé, les 100 empreses estratègiques que hi assisteixen, com Deloitte, Barclays o Unilever, que paguen una quota anual més elevada (uns 529.000 euros) tenen “privilegis especials”. Això sí, sempre després d’haver pagat els quasi 16.000 euros que val l’entrada per l’esdeveniment.

L'entrada a Davos costa 16.000 euros i només es pot comprar amb una afiliació anual al WEF de 53.000 euros anuals

Segurament per això, en el seu últim informe, el WEF ja va advertir que la cancel·lació de la reunió anual podria comportar “conseqüències negatives per als ingressos de la fundació”.

Torna la crisi?

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha donat el toc d’alerta per aquest any i ha avisat d’una desacceleració de l’economia a escala mundial –que creixerà aquest any un 3,5%- en el seu informe sobre perspectives econòmiques per al 2019. L’expansió econòmica global s’ha “debilitat” sobretot a Europa i Àsia per la guerra comercial amb els Estats Units i la Xina. Però a Europa, el Brexit i la manca d’acord amb la Unió Europea poden contribuir a posar en risc l’economia. De fet, l’FMI preveu que el PIB de l’Eurozona només creixerà fins l’1,7%, tres dècimes menys del que ja preveien en l’últim informe que havien publicat.

Més info: ERO a la gran empresa, el preludi d’una nova crisi?

Sobre Espanya, però, assegura que l’economia espanyola creixerà un 2,2% el 2019 i un 1,9% el 2020 i, de moment, manté les seves previsions intactes. Tanmateix, però, queda per veure si aquest panorama és el preludi d’una nova crisi –o senyal que la crisi mai ha acabat de marxar-. De moment, i per posar un exemple, el 2018 va estar marcat pels anuncis de diverses grans empreses com Caixabank, Naturgy, Ikea o Vodafone. I les xifres posen els pèls de punta: si abans de la crisi, el 2006, es van portar a terme 133 EROs i es van acomiadar 6.305 treballadors, aquest 2018 s’han fet més del doble i la xifra d’acomiadats supera lleugerament la de fa 12 anys.

D’això, de sostenibilitat, de persones, de ciència, d’art… A Davos s’hi parla de tot i sempre amb una mirada posada al futur. El debat està servit.

Més Informació
Davos: guia pràctica per arreglar el món
Davos, la utilitat d’allò inútil
Avui et destaquem
Comentaris