04
de Març
de
2015 - 03:29
Act.
04
de Març
de
2015 - 15:37
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha augurat aquest dimecres que els pròxims cinc anys seran "bons" per a Espanya, ja que l'economia creixerà entre el 2,5 i el 3%, i el país podrà "curar les ferides obertes" després de la crisi. Segons apunta, es tracta d'una previsió "plenament factible" perquè l'economia espanyola pot avançar ja el 2015 prop del 2,5% i crear aproximadament uns 500.000 llocs de treball.
De Guindos situa aquestes xifres després de les mesures impulsades pel Govern central i l'esforç fet els últims anys per la societat. De fet, per aquest mateix esforç de la població i el gir que ha donat l'economia, De Guindos considera que seria un reconeixement per a Espanya que la presidència de l'Eurogrup recaigués en ell, com tantes vegades s'ha especulat, o en un altre espanyol.
L'actual president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, acaba el seu mandat a l'estiu i De Guindos -durant la seva intervenció en el Fòrum Líders- s'ha mostrat disposat a assumir el repte si el president del Govern li ho demana. I això malgrat que el lloc podria requerir dedicació absoluta, una cosa que es decidirà en les pròximes setmanes, ha afegit davant més del centenar de persones que han assistit a la conferència del ministre a la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a Barcelona.
Voluntat "de seguir vivint junts"
Una de les preguntes que se li han plantejat al ministre durant la seva visita a Catalunya ha estat precisament la qüestió del debat sobiranista. De Guindos ha assegurat que el Govern central ha estès sempre la mà al diàleg amb Catalunya des del punt de vista de la "legalitat" i la voluntat de "seguir vivint junts", i ha comentat que els inversors internacionals li preguntaven fa sis o set mesos per aquesta qüestió, encara que ara ja no.
Ha indicat, sobre això, que els inversors coneixien "perfectament" quin era la realitat espanyola, catalana i de la UE i que consideraven que la reivindicació independentista "no era racional ni raonable". El ministre, doncs, ha restat importància al risc que pot suposar per a l'economia espanyola el debat català i la resta d'eleccions que està previst que se celebrin aquest any.
Nous partits, falses expectatives
En aquest sentit, ha advertit, sense al·ludir expressament a Podemos o Ciutadans, que hi ha nous partits polítics que generen falses expectatives i van a xocar amb la realitat, perquè la societat s'adona de quins són les seves propostes.
"De tant en tant hi ha fenòmens que apareixen amb força i després, d'alguna manera, es comencen a desinflar quan es veuen les seves propostes", ha explicat De Guindos, que creu que més enllà d'una crisi profundíssima i els casos de corrupció, la societat espanyola és "madura" i la generació de falses expectatives té un recorregut bastant curt.
Situació de Grècia: a Europa
De fet, el ministre veu més risc per a la recuperació de l'economia europea la tensió geopolítica a Ucraïna i fins i tot la situació de Grècia, país al qual veu abocat a un tercer rescat si no aconsegueix tenir accés als mercats de capitals abans de juny, que és quan finalitza la nova pròrroga de quatre mesos que li ha concedit l'Eurogrup. La quantia d'aquest tercer programa de rescat, que haurà de ser negociada, podria arribar a entre 30.000 i 50.000 milions d'euros, "o una quantitat x" de la que Espanya hauria d'aportar un 12%.
De Guindos ha deixat clar que l'objectiu del Govern és que Grècia es quedi a l'euro i que comenci a créixer. "Però, per descomptat, respectant les regles de la zona euro", ha recalcat. Espanya, que també va haver de recórrer a l'ajuda europea per sanejar el seu sistema financer, tornarà el pròxim 18 de març 1.500 milions d'euros del rescat de forma anticipada.
El titular d'Economia ha precisat que la voluntat del Govern espanyol era amortitzar una major quantia, encara que finalment ha hagut de limitar-la a 1.500 milions a petició del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el conegut com a fons de rescat permanent de la zona de l'euro. En total, Espanya va rebre 41.300 milions d'euros dels seus socis europeus, dels que l'any passat ja va amortitzar anticipadament altres 1.300 milions.
De Guindos situa aquestes xifres després de les mesures impulsades pel Govern central i l'esforç fet els últims anys per la societat. De fet, per aquest mateix esforç de la població i el gir que ha donat l'economia, De Guindos considera que seria un reconeixement per a Espanya que la presidència de l'Eurogrup recaigués en ell, com tantes vegades s'ha especulat, o en un altre espanyol.
L'actual president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, acaba el seu mandat a l'estiu i De Guindos -durant la seva intervenció en el Fòrum Líders- s'ha mostrat disposat a assumir el repte si el president del Govern li ho demana. I això malgrat que el lloc podria requerir dedicació absoluta, una cosa que es decidirà en les pròximes setmanes, ha afegit davant més del centenar de persones que han assistit a la conferència del ministre a la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a Barcelona.
Voluntat "de seguir vivint junts"
Una de les preguntes que se li han plantejat al ministre durant la seva visita a Catalunya ha estat precisament la qüestió del debat sobiranista. De Guindos ha assegurat que el Govern central ha estès sempre la mà al diàleg amb Catalunya des del punt de vista de la "legalitat" i la voluntat de "seguir vivint junts", i ha comentat que els inversors internacionals li preguntaven fa sis o set mesos per aquesta qüestió, encara que ara ja no.
Ha indicat, sobre això, que els inversors coneixien "perfectament" quin era la realitat espanyola, catalana i de la UE i que consideraven que la reivindicació independentista "no era racional ni raonable". El ministre, doncs, ha restat importància al risc que pot suposar per a l'economia espanyola el debat català i la resta d'eleccions que està previst que se celebrin aquest any.
Nous partits, falses expectatives
En aquest sentit, ha advertit, sense al·ludir expressament a Podemos o Ciutadans, que hi ha nous partits polítics que generen falses expectatives i van a xocar amb la realitat, perquè la societat s'adona de quins són les seves propostes.
"De tant en tant hi ha fenòmens que apareixen amb força i després, d'alguna manera, es comencen a desinflar quan es veuen les seves propostes", ha explicat De Guindos, que creu que més enllà d'una crisi profundíssima i els casos de corrupció, la societat espanyola és "madura" i la generació de falses expectatives té un recorregut bastant curt.
Situació de Grècia: a Europa
De fet, el ministre veu més risc per a la recuperació de l'economia europea la tensió geopolítica a Ucraïna i fins i tot la situació de Grècia, país al qual veu abocat a un tercer rescat si no aconsegueix tenir accés als mercats de capitals abans de juny, que és quan finalitza la nova pròrroga de quatre mesos que li ha concedit l'Eurogrup. La quantia d'aquest tercer programa de rescat, que haurà de ser negociada, podria arribar a entre 30.000 i 50.000 milions d'euros, "o una quantitat x" de la que Espanya hauria d'aportar un 12%.
De Guindos ha deixat clar que l'objectiu del Govern és que Grècia es quedi a l'euro i que comenci a créixer. "Però, per descomptat, respectant les regles de la zona euro", ha recalcat. Espanya, que també va haver de recórrer a l'ajuda europea per sanejar el seu sistema financer, tornarà el pròxim 18 de març 1.500 milions d'euros del rescat de forma anticipada.
El titular d'Economia ha precisat que la voluntat del Govern espanyol era amortitzar una major quantia, encara que finalment ha hagut de limitar-la a 1.500 milions a petició del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), el conegut com a fons de rescat permanent de la zona de l'euro. En total, Espanya va rebre 41.300 milions d'euros dels seus socis europeus, dels que l'any passat ja va amortitzar anticipadament altres 1.300 milions.