L'activació de les clàusules d'emergència del Pacte d'Estabilitat i Creixement a causa de la pandèmia i la prolongació d'aquestes mesures a causa de la guerra d'Ucraïna sembla haver arribat a la seva fi. Si bé diversos països han demanat tornar a ser estrictes amb la normativa fiscal de la zona comuna, tots els agents implicats coincideixen que tornar al passat ja no té sentit; l'economia mundial ha experimentat canvis significatius i és necessari abordar aquestes noves realitats.
En resposta a aquesta situació, la Comissió Europea ha proposat una sèrie de mesures amb l'objectiu d'aconseguir una major implicació dels països, garantir la sostenibilitat del deute i mantenir els llindars del 3% de dèficit i el 60% de deute públic. Aquestes propostes inclouen processos més simples i sense tants forats, trajectòries d'ajust fiscal graduals i personalitzades, flexibilitat pressupostària a canvi d'inversions creïbles i sostenibles, i la fixació d'una reducció mínima anual del 0,5% en els desequilibris dels comptes públics per a aquells països que estiguin per sobre del límit del 3%.
Espanya va tancar l'any 2022 amb un dèficit públic del 4,8% sobre el PIB i una ràtio de deute públic del 113% sobre la riquesa nacional
En aquest context, Espanya, que va tancar l'any 2022 amb un dèficit públic del 4,8% sobre el PIB i una ràtio de deute públic del 113% sobre la riquesa nacional, va respondre de manera clara a aquestes demandes. La ministra d'Hisenda, María José Montero, va anunciar que el país es comprometia a reduir el seu dèficit públic fins al 3% en 2024. Això implica un ajust pressupostari addicional de més de 4.000 milions d'euros en comparació amb l'escenari previ del Govern, que preveia tancar l'any 2024 amb un dèficit del 3,3% del PIB en els comptes públics, i rebaixar aquest dèficit per sota del llindar del 3% en 2025.
La resposta d'Espanya mostra el seu compromís amb l'estabilitat fiscal i la seva voluntat d'adaptar-se a les demandes de Brussel·les. No obstant això, és important tenir en compte que el camí cap a la plena recuperació econòmica no serà fàcil. L'ajust pressupostari requerirà esforços significatius i serà crucial que s'implementin mesures que impulsin el creixement sostenible. Més, si es pretén arribar als objectius marcats sense aplicar retallades.
Dubtes
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) i el Banc d'Espanya han assenyalat la falta d'un pla realista i sostingut de consolidació fiscal en el mitjà i llarg termini, la qual cosa dificulta el sanejament dels comptes públics. Si el govern espanyol no aconsegueix implementar un pla realista i sostenible de consolidació fiscal, és probable que les mesures d'ajust afectin els serveis públics i les inversions en infraestructura.
L'Airef i el Banc d'Espanya han assenyalat la falta d'un pla realista i sostingut de consolidació fiscal en el mitjà i llarg termini
A més, si no s'implementen mesures addicionals d'ajust pressupostari, com ha estat assenyalat per l'Airef, és probable que el dèficit públic a Espanya es mantingui per sobre dels llindars establerts. Això podria generar preocupació en els mercats financers i reduir la confiança dels inversors, la qual cosa al seu torn podria afectar el finançament i l'accés al crèdit per a les empreses catalanes. Més, si la Comissió decideix prendre mesures més dràstiques i acaba multant a Espanya.
La reducció del dèficit i la sostenibilitat del deute són objectius clau per a Espanya, però també s'ha de tenir en compte que el creixement econòmic i la generació d'ocupació són aspectes igualment importants. És essencial que les mesures d'ajust es realitzin de manera gradual i s'adaptin a la situació i les necessitats específiques de cada país. A més, s'ha de garantir que les inversions destinades a impulsar el creixement siguin creïbles i sostenibles a llarg termini.
Caldrà estar atents
Com una de les regions més pròsperes i amb un pes econòmic destacat, qualsevol canvi en les polítiques fiscals i d'ajust pressupostari afectarà directament a Catalunya. La reducció del dèficit i la contenció de la despesa pública podrien limitar la capacitat de la Generalitat per a finançar projectes i iniciatives, la qual cosa podria alentir el creixement econòmic i la creació d'ocupació a la regió. A més, una menor despesa pública podria afectar els programes de benestar social i a la qualitat d'uns serveis públics catalans ja de per si minvats.
Cal destacar que la pandèmia de la COVID-19 va tenir un impacte econòmic d'aproximadament 10.000 milions d'euros a Catalunya
Cal destacar que, tot i que els impactes puntuals derivats de la guerra han estat similars a la de la resta del món (s'ha accelerat la inflació, s'ha desaccelerat el creixement del PIB, la creació d'ocupació i ha suposat un augment en els tipus d'interès, entre altres factors), la pandèmia de la covid-19 va tenir un impacte econòmic d'aproximadament 10.000 milions d'euros a Catalunya. Més enllà de les mesures de suport econòmic, com els ERTO i ajudes directes a les empreses, amb l'objectiu de mitigar els efectes adversos, es van perdre 70.000 llocs de treball a la regió.
Per això, en un moment en què, com esmenta la Nota de Conjuntura Econòmica número 122, les perspectives econòmiques a curt termini per a Catalunya són relativament positives, limitar encara més la capacitat d'actuació de les autoritats catalanes, així com els diferents agents econòmics, podria suposar més problemes a una economia ja per si mateix condicionada. Caldrà estar atents.