18
de Setembre
de
2015
Les matemàtiques són més que números, és un seguit de càlculs que pot arribar a canviar el destí del món en situacions tan extremes com una guerra mundial. La pel·lícula que més recentment ho ha demostrat és Descifrando Enigma (Morten Tyldum, 2014), premi al millor guió adaptat als Òscars de 2015, on els números i la confiança en un mateix es converteixen en la fórmula de l'èxit.
La trama, basada en la biografia del matemàtic, criptoanalista i científicAlan Turing (Benedict Cumberbatch), narra com el desxiframent del codi usat per la màquina Enigma de l'Alemanya nazi va ser la clau perquè el bàndol dels aliats sortís victoriós.
L'equip, la base de la feina
El Regne Unit vol desxifrar els missatges sense sentit que cada dia reben les seves operadores a la base que l'exèrcit té al país. Són frases sense coherència, però que amaguen els missatges que envien els nazis als seus soldats per dirigir l'estratègia sense que els enemics ho puguin llegir.
Desxifrar-los significa anar una passa per endavant i això és el que l'exèrcit britànic vol aconseguir. Per fer-ho, recluta els millors analistes i experts en criptografia perquè estudiïn un per un els missatges que les seves secretàries recullen en cada emissió. Des de primera hora del matí fins a les campanades que marquen les 12 de la nit. Si arriben al final del dia sense resposta, tota la feina de les últimes 14 o 15 hores és inútil.
Aquesta escena, on el comandant en cap que s'encarrega d'aquesta missió secreta, Alastair Denniston (Charles Dance), retrata la importància de seleccionar acuradament el personal. Els escollits són persones que han d'entrevistar-se amb els superiors, demostrar la seva vàlua i, a més, tenir el caràcter i el compromís necessaris per assumir la tasca.
Superar les jerarquies
Quan el matemàtic Turing s'integra en el grup, es troba sota les ordres de Hugh Alexander (Matthew Goode), a qui no està disposat a seguir. Malauradament, està sota l'empara de Denniston i només Winston Churchill té el poder, com a superior del comandant, de posar Turing al capdavant de la missió.
Lluny de rendir-se, el matemàtic s'atreveix a escriure una carta al primer ministre per donar-li els seus arguments de pes perquè li doni la potestat de dirigir l'equip. Turing vol construir una màquina capaç de desxifrar qualsevol codi i per a fer-ho necessita 100.000 lliures i el suport de l'exèrcit.
La seva vàlua, així com un discurs fonamentat, aconsegueixen que Turing salti les jerarquies i arribi a Churchill perquè el posi a dirigir l'estratègia.
Diversificar per tenir èxit
Que les matemàtiques siguin l'origen de l'estratègia victoriosa dels Aliats a la Segona Guerra Mundial demostra que cal cercar suport i cooperació en professionals d'altres branques. Els militars actuen en funció del que els dicten els seus superiors. Ells són els caps pensants, però aquestes ments privilegiades necessiten altres experts que els assessorin. I aquesta cadena es nodreix de professionals de perfil divers i especialistes en àmbits diferents.
La trama, basada en la biografia del matemàtic, criptoanalista i científicAlan Turing (Benedict Cumberbatch), narra com el desxiframent del codi usat per la màquina Enigma de l'Alemanya nazi va ser la clau perquè el bàndol dels aliats sortís victoriós.
L'equip, la base de la feina
El Regne Unit vol desxifrar els missatges sense sentit que cada dia reben les seves operadores a la base que l'exèrcit té al país. Són frases sense coherència, però que amaguen els missatges que envien els nazis als seus soldats per dirigir l'estratègia sense que els enemics ho puguin llegir.
Desxifrar-los significa anar una passa per endavant i això és el que l'exèrcit britànic vol aconseguir. Per fer-ho, recluta els millors analistes i experts en criptografia perquè estudiïn un per un els missatges que les seves secretàries recullen en cada emissió. Des de primera hora del matí fins a les campanades que marquen les 12 de la nit. Si arriben al final del dia sense resposta, tota la feina de les últimes 14 o 15 hores és inútil.
Aquesta escena, on el comandant en cap que s'encarrega d'aquesta missió secreta, Alastair Denniston (Charles Dance), retrata la importància de seleccionar acuradament el personal. Els escollits són persones que han d'entrevistar-se amb els superiors, demostrar la seva vàlua i, a més, tenir el caràcter i el compromís necessaris per assumir la tasca.
Superar les jerarquies
Quan el matemàtic Turing s'integra en el grup, es troba sota les ordres de Hugh Alexander (Matthew Goode), a qui no està disposat a seguir. Malauradament, està sota l'empara de Denniston i només Winston Churchill té el poder, com a superior del comandant, de posar Turing al capdavant de la missió.
Lluny de rendir-se, el matemàtic s'atreveix a escriure una carta al primer ministre per donar-li els seus arguments de pes perquè li doni la potestat de dirigir l'equip. Turing vol construir una màquina capaç de desxifrar qualsevol codi i per a fer-ho necessita 100.000 lliures i el suport de l'exèrcit.
La seva vàlua, així com un discurs fonamentat, aconsegueixen que Turing salti les jerarquies i arribi a Churchill perquè el posi a dirigir l'estratègia.
Diversificar per tenir èxit
Que les matemàtiques siguin l'origen de l'estratègia victoriosa dels Aliats a la Segona Guerra Mundial demostra que cal cercar suport i cooperació en professionals d'altres branques. Els militars actuen en funció del que els dicten els seus superiors. Ells són els caps pensants, però aquestes ments privilegiades necessiten altres experts que els assessorin. I aquesta cadena es nodreix de professionals de perfil divers i especialistes en àmbits diferents.