Amb l’augment de les temperatures globals, és molt probable que també pugi el nivell del mar. Aquesta situació podria afectar significativament l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment el districte de Sant Martí, una de les zones més baixes i properes a la costa, i per tant més vulnerable. En canvi, les zones altes de la ciutat, com Pedralbes i Vallvidrera es troben a més altitud i serien, previsiblement, les menys afectades per la pujada del nivell del mar.
Històricament, la burgesia catalana va establir les seves residències a la zona alta de Barcelona per la seva ubicació estratègica i la percepció d’una millor qualitat de vida. La proximitat a la serra de Collserola proporcionava un accés directe a la natura i a espais oberts, un valor afegit especialment durant l’estiu. Aquesta zona, més elevada, oferia temperatures lleugerament més fresques, fet molt apreciat en una època en què no existien ni aires condicionats ni ventiladors.
Actualment, 3.600 milions de persones viuen en zones altament vulnerables als efectes del canvi climàtic
Segons l’informe Qui assumeix el cost? Com abordar les desigualtats derivades del canvi climàtic i l’acció climàtica elaborat per la UNESCO i la Fundació ”la Caixa”, el canvi climàtic té un impacte profundament desigual. Actualment, 3.600 milions de persones viuen en zones altament vulnerables als efectes del canvi climàtic. A més, s’estima que l’any 2050 fins a 2.500 milions de persones podrien estar exposades a calor extrema, de les quals 239 milions viuen en situació de pobresa extrema i patirien temperatures superiors als 35 °C durant més de 12 setmanes a l’any.
L’informe s’ha presentat aquest dimecres al Palau Macaya de Barcelona amb Gustavo Merino, director de Polítiques Socials de la UNESCO; Rodolfo Lacy, autor de l’estudi; i Mònica Badia, responsable d’Aliances Estratègiques del Palau Macaya.
325 milions de persones treballadores dels sectors manufacturer, miner i energètic estan en risc
Segons el document, actualment ja hi ha 80 milions de persones desplaçades forçosament que viuen en zones amb alt risc climàtic. A més, s’alerta que l’any 2070 fins a 2.100 milions de persones podrien estar exposades a situacions de desplaçament forçós a causa dels efectes del canvi climàtic.
Lacy destaca que “les dones, els pobles indígenes, els infants i les persones treballadores en situació irregular pateixen un risc especialment elevat”. Segons l’informe, entre els anys 2040 i 2060, fins a 1.400 milions de dones es veuran afectades directament pels impactes del canvi climàtic. A més, s’alerta que 325 milions de persones treballadores dels sectors manufacturer, miner i energètic estan en risc, entre les quals hi ha 108 milions de dones i 106 milions de persones majors de 45 anys.
Entre els anys 2040 i 2060, fins a 1.400 milions de dones es veuran afectades directament pels impactes del canvi climàtic
La preocupació ha estat la gran protagonista de l’acte. I és que, segons s’ha exposat, el patrimoni cultural es troba cada vegada més amenaçat. Es preveu que 238 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO es veuran greument afectats pels efectes del canvi climàtic en les pròximes dècades.
"El sud d’Espanya serà com el nord d’Àfrica"
Pocs minuts després, els ponents han volgut posar l’èmfasi en la situació d’Espanya. Han advertit que les onades de calor ja no seran un fenomen excepcional, i fins i tot s’han atrevit a predir que “es visualitza que el sud d’Espanya serà com el nord d’Àfrica actualment. Això implica una crisi climàtica severa per al país”. En la mateixa línia, l’autor de l’informe ha assenyalat que “el nord d’Espanya es preveu molt similar al que està passant ara a Portugal, els incendis forestals que veiem allà podrien convertir-se en part de la nova normalitat al País Basc”.
A més, Lacy ha advertit que, segons les dades de l’informe, l’any 2050 a Espanya hi haurà 52 milions de persones, de les quals s’estima que 15 milions en situació de pobresa extrema es veuran afectades per fenòmens climàtics extrems.
Quines propostes planteja l’informe davant d’aquesta situació? L’informe proposa augmentar la financiació climàtica anual fins a 1,3 bilions de dòlars fins al 2035, així com posar en marxa programes de reciclatge a gran escala per a treballadors dels sectors amb altes emissions de carboni.