El deute públic de les administracions públiques espanyoles va situar-se en 1,740 bilions d’euros el primer trimestre, un 4,3% més que l’any passat, tot i moderar el seu pes sobre el producte interior brut (PIB) al 101,6% respecte al mateix període del 2026. El pes del deute públic sobre el total de l’economia va baixar 1,7 punts. En termes absoluts, s’ha superat el màxim històric del tercer trimestre del 2025 (1,709 bilions).
El govern espanyol preveu que a finals d'any situï en el 99,3% sobre el PIB. Pel que fa a Catalunya, va ser la tercera comunitat amb una ràtio deute sobre PIB més elevada amb un 27,8%, 1,5 punts menys que el primer trimestre del 2025. En termes absoluts, l’endeutament es va enfilar fins als 90.335,6 milions (+0,7%).
El pes del deute públic sobre el total de l’economia va baixar 1,7 punts. En termes absoluts, s’ha superat el màxim històric del tercer trimestre del 2025 (1,709 bilions)
El saldo de l’administració central va ser d’1,602 bilions d’euros al març (+4,5%) i va assolir el 93,6% del PIB mentre que el de la Seguretat Social va situar-se en 136.000 milions, un 7,9% superior. La variació es deu als préstecs concedits per l’Estat a la Tresoreria General de Seguretat Social per finançar una part substancial del seu desequilibri pressupostari.
Les comunitats autònomes van acabar el primer trimestre amb un endeutament de 347.000 milions, cosa que representa un 20,3% de l'economia, i registrant un creixement interanual del 2,6%. Cinc comunitats autònomes van mantenir la ràtio de deute sobre PIB per sota del llindar del 13%, valor de referència a la llei d’estabilitat: Navarra (8,6%), Canàries (10,5%), País Basc (11,4%), Madrid (12%) i Astúries (12%). En canvi, les comunitats amb un pes relatiu més gran de deute van ser el País Valencià (40,4%), la Regió de Múrcia (31,1%), Catalunya (27,8%) i Castella-la Manxa (27,6%).
D’altra banda, del deute de les corporacions locals es va situar en 21.000 milions d’euros, un 1,2 del PIB i una dada un 9,5% inferior a la del primer trimestre del 2025. Les capitals de província van concentrar 7.000 milions d’euros, mentre que els ajuntaments que no són capitals van acumular 10.000 milions, i la resta de corporacions 4.000 milions.
Els municipis amb més de 300.000 habitatges van reduir un 17,2% el deute respecte al 2025, situant-lo en 4.400 milions d’euros. En aquest grup, l’Ajuntament de Madrid va continuar registrant el volum més gran de deute, amb 1.600 milions d’euros, seguit de Barcelona (1.200 milions) i Saragossa (500 milions).
Els municipis amb més de 300.000 habitatges van reduir un 17,2% el deute respecte al 2025, situant-lo en 4.400 milions d’euros
Tot i això, en termes de deute per habitant, Saragossa va presentar la xifra més elevada amb 749 euros, seguida de Barcelona (649 euros) i Múrcia (511 euros). D’altra banda, la consolidació al conjunt de les administracions -és a dir, el deute en poder de diferents subsectors- va augmentar un 3,7% respecte al 2025, fins als 366.000 milions d’euros, cosa que representa un 21,4% del PIB.