La taxa d'atur de Catalunya d'aquest primer trimestre demostra la fortalesa de l'economia catalana un trimestre més. La previsió del PIB català en temps real de l'Airef ha estat actualitzada aquesta setmana amb bones notícies alhora que les hipoteques comencen a donar senyals de recuperació. En l'àmbit polític el caos sembla haver-se traslladat a l'Estat, ja que el Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha estat objecte de la ira de la premsa madrilenya, fins al punt que alguns ja demanen la seva dimissió per les seves declaracions sobre la no malversació de la Generalitat l'1-O.
Menys atur, més hipoteques
L'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2018 ha donat una reducció de la taxa d'atur catalana que se situa en el 12,2%. A tot l'Estat l'atur ha pujat lleugerament i se situa en el 16,8%. Es dóna que Catalunya és l'única comunitat autònoma on la taxa d'atur ha baixat, fet que desmunta els discursos catastrofistes sobre l'economia catalana. Entre 2012 i 2018 Catalunya ha passat del 23% al 12% d'atur. Per fer-se una idea, en el mateix període Madrid ha passat d'un 19% a un 13% el que sens dubte fes valdre l'obertura comercial catalana. Un cop més aprofito l'avinentesa per demanar al Parlament que faci reformes en el mercat de serveis català per tal d'augmentar considerablement els nivells de competència, ja que sense competència no és possible augmentar la productivitat, augment que, en el llarg termini, es tradueix en més salaris i beneficis empresarials.
L'Airef va publicar dimarts l'actualització de la seva estimació en temps real del PIB català i espanyol. Les darreres dades publicades situen el PIB català en el segon trimestre en el 0,6% (0,5% en la darrera actualització de fa dues setmanes) alhora que l'espanyol es manté en el 0,8% tot i que les dades de l'EPA i la d'hipoteques probablement reduiran aquesta diferència en la propera actualització si les dades que es publicaran la setmana que ve no ho eviten. Les dades d'hipoteques del mes de febrer situen Catalunya un altre cop dins allò que es pot considerar com la normalitat.
"No, rotundament Espanya no pertany a occident ni al món lliure"
El nombre d'hipoteques constituïdes va augmentar, en termes anuals, un 11,3% -un 13,8% a l'Estat- lluny de les xifres negatives de finals de 2017; de fet en termes de capital prestat l'augment ha estat tres dècimes per sobre de la mitjana estatal i s'ha enfilat fins al 17,7%.
Els fruits de la ira de la caverna
L'actualitat política de la setmana ha estat marcada per les municipals i el caos monumental que s'ha instal·lat a la política espanyola. La premsa alemanya ha posat en dubte el delicte de malversació que, ara com ara, és el delicte pel qual Carles Puigdemont podria ser extradit a Espanya. Aquest dubte ha estat amplificat per les reiterades declaracions de Mariano Rajoy i Montoro sobre el fet que al Ministeri d'Hisenda no consta que es gastés un sol euro de diners públics en el referèndum del primer d'octubre. La premsa madrilenya ha carregat durament contra el ministre acusant-lo, fins i tot, de ser còmplice del 'independentisme perquè, segons ells, el correcte és mentir per tal d'aconseguir l'extradició i una condemna. Si la setmana passada em vaig preguntar si Espanya pertany a occident, aquesta és hora de contestar-me: no, rotundament Espanya no pertany a occident ni al món lliure.
La Batalla de Barcelona
Les eleccions municipals a l'alcaldia de Barcelona han tornat al primer pla de la forma més inesperada. Ciutadans va anunciar dissabte que havia ofert a l'ex-Primer Ministre de França Manel Valls ser el cap de llista de la formació taronja. Posteriorment l'anunci va ser confirmat pel mateix Valls i també va explicar que s'ho estava pensant. L'anunci ha generat, com era esperable, reaccions contraposades. La premsa vinculada al 155 ha vist aquesta maniobra com una jugada brillant alhora que l'independentisme hi veu una falta de respecte, tot i que jo encara no he pogut entendre per què. En aquest sentit, Alfred Bosch, presidenciable per a ERC, va publicar una carta oberta argumentant que Barcelona no necessita personalismes. És curiós que és un argument similar al que va donar a Jordi Graupera per rebutjar unes primàries transversals entre les forces independentistes. El cert, però, és que Valls té la virtut, des de perspectiva del bloc 155, de ser molt integrador, ja que dirigents del PP i PSC s'han fet fotografies recents amb Valls. I això suggereix que Ciutadans aglutinaria fàcilment el vot provinent dels populars i una part important del socialista. En aquest escenari les primàries agafen més importància i rellevància que mai. La llista única entre pedecàters, erquis i junteros és la resposta correcta a la candidatura de Valls.
Una última cosa els vull recomanar: dijous el Doctor Germà Bel va publicar un article al Diari Ara on parla de Barcelona i sobre la necessitat que la ciutat sigui un laboratori d'idees a l'estil de Nova York o San Francisco. Això m'ha fet pensar si no estem davant tota una declaració d'intencions que reforça la idea de fer unes primàries. Sens dubte Germà Bel seria un candidat formidable, amb formació, habilitats, experiència, oratòria i a més, inclusiu, ja que seria fàcilment acceptat per les tres formacions independentistes. Això sí, les primàries és el format correcte per articular una candidatura d'aquest estil. Desconec completament el que Germà Bel té al cap, si és que hi ha quelcom més que un article d'opinió, però passat l'estiu començarà, de ben segur, la Batalla de Barcelona.