Enguany ha entrat en vigor la nova directiva europea sobre la informació que les empreses de més de 500 treballadors han de fer pública sobre sostenibilitat corporativa i situació no financera. Altres empreses més petites s’hi veuran obligades a partir de 2025 o 2026, en funció del nombre de persones ocupades, la facturació o si cotitzen a borsa, entre altres condicions. La nova regulació defineix com s’ha d’elaborar l’informe i de què cal donar compte, i estableix criteris comuns a escala europea per harmonitzar el rendiment de comptes −les NEIS o Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (en anglès ESRS, d’European Sustainability Reporting Standards).
Aquestes normes o criteris són la referència regulada i exigible sobre qüestions ambientals, socials i de governança empresarial. Pel que fa als aspectes socials, caldrà que l’empresa informi sobre allò que afecta el personal propi (S1); altres treballadors que intervenen en la cadena de valor (S2); altres col·lectius afectats (S3), i, finalment, sobre l’abast de l’impacte en consumidors o usuaris finals (S4). Aquest àmbit pot ser especialment adequat perquè el món de l’empresa faci definitivament seus els valors del respecte lingüístic en comunitats com la dels països de llengua catalana, on hi ha una llengua pròpia i oficial en situació de feblesa en molts espais socioeconòmics.
Aquesta transparència pot ser una oportunitat perquè els suggeriments, les queixes o les inquietuds dels clients tinguin visibilitat i s’eviti, així, que la reputació dels productes i serveis de l’empresa
Sota aquest capítol, les empreses han de concretar les actuacions dutes a terme per prevenir, mitigar o reparar incidències negatives, reals o potencials, sobre el consumidor, sobretot aquelles que tenen a veure amb la no discriminació, l’accés a productes i serveis i pràctiques de comercialització responsable. En relació a això, les últimes dades han detectat un “augment de la preocupació” i “malestar social” pel que fa al respecte pels drets lingüístics dels consumidors de Catalunya. L’augment de les denúncies indica, doncs, que la manca d’ús de la llengua pot ser vista com una “incidència negativa”, la qual no deixarà de ser-ho fins que també s’abordi l’encaix de la satisfacció del client des d’un punt de vista lingüístic i l’adequació a la idea de llengua pròpia i oficial del territori, sense excloure’n d’altres.
Però no tot s’ha d’observar des d’un prisma negatiu o de conflictivitat. Per transparència i per responsabilitat de rendició de comptes, l’empresa tindrà l’oportunitat de divulgar com col·labora amb els consumidors o amb els usuaris finals o els seus representants a fi i efecte de mostrar si la perspectiva dels consumidors s’ha tingut en compte en els processos de presa de decisions de la companyia. Aquesta transparència pot ser una oportunitat perquè els suggeriments, les queixes o les inquietuds dels clients tinguin visibilitat i s’eviti, així, que la reputació dels productes i serveis de l’empresa puguin anar en detriment dels resultats empresarials. Contràriament, doncs, la transparència pot fer augmentar la confiança entre la companyia i el client, i, en conseqüència, tenir com a resultat un increment de vendes o l’ampliació de la base de consumidors.