El Rubik 'indepe' s'estanca amb l'economia

El creixement del PIB s'instal·la en la monotonia quan el bloc independentista comença a negociar per la unitat electoral i d'acció

Política i economia s'estanquen abans del judici als presos polítics
Política i economia s'estanquen abans del judici als presos polítics

La setmana econòmica ve marcada per la publicació de les dades trimestrals de creixement econòmic, que mostren que l'alentiment s'ha aturat i estabilitzat entorn el 2,5% anual per a tot l'Estat i per l'afiliació a la Seguretat Social, que ha donat la sorpresa agradable, ja que han tornat a accelerar després de molts mesos de desacceleració a Catalunya. En l'àmbit polític alguna cosa es mou dins del bloc independentista, ja que el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras han iniciat converses per tal d'assolir la unitat estratègica que el bloc independentista els reclama. Les municipals tornen a poc a poc a la primera plana després de l'impàs de les darreres dues setmanes, alhora que els independentistes al Congrés han decidit no aprovar el pressupost de Pedro Sánchez.

Estancament i afiliació

Des de fa alguns mesos que es parla de desacceleració en aquesta columna i, a més, darrerament la premsa econòmica i generalista també en parlen obertament. Les dades que l'INE ha publicat aquesta setmana sobre el creixement del PIB van en línia amb les previsions de la resta d'organismes (Airef i Banc d'Espanya) i ha estat d'un 0,6% trimestral i un 2,5% en termes anuals. Si tot va normal, l'últim trimestre de l'any replicarà les mateixes dades, que sens dubte són molt bones tenint en compte que portem ja més de cinc anys en cicle econòmic expansiu.

Més info: L'economia catalana creix el 2,7% el tercer trimestre del 2018

A Catalunya seguim desaccelerant i hem tancat el tercer trimestre d'enguany amb un creixement del 0,6% -el mateix que a tot l'Estat- venint de 0,7% el segon trimestre i 0,6% el primer. En termes interanuals la taxa de creixement se situa en el 2,7% -dues dècimes més que l'Estat- venint d'un 3% el segon trimestre i un 3,2% el primer trimestre (3,5% el 4t trimestre de 2017). És evident ja la desacceleració -quasi un punt sencer- i que tindrà efectes sobre els ingressos públics. Comento això perquè ara que ve període electoral es comenta poc que tant municipis com Govern hauran de seguir fent ajustos pressupostaris, ja que la desacceleració també arribarà als ingressos públics com, de fet, ja està passant.

Més info: L'atur deixa enrere l'estiu i torna a pujar a Catalunya

L'afiliació a la Seguretat Social ens ha donat la bona notícia de la setmana: la creació d'ocupació ha accelerat a Catalunya el passat mes d'octubre. A tot l'Estat l'augment de l'afiliació ha estat del 3,1% anual, una dècima per sobre de l'esperat gràcies al sector de l'educació, que ha contractat més del que és habitual (set dècimes per sobre). Mentre que la creació d'ocupació és estable a tot l'Estat entorn el 3,3% anual, Catalunya fa mesos que pateix desacceleració que havia fet baixar el ritme d'ocupació per sota del 2,5%. Aquest mes, però, les dades d'afiliació han rebotat cap a dalt i s'han situat en el 2,6% i caldrà veure la seva evolució els darrers dos mesos de l'any, ja que aquest rebot ha estat inesperat i posa en dubte les previsions existents al respecte.

Judici televisat, carrer escalfat

En l'àmbit polític sens dubte la notícia més important de la setmana ha estat la negociació que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras estan duent a terme per tal d'aconseguir la unitat estratègica de l'independentisme. La presentació divendres passat de l'escrit d'acusació de la Fiscal General de l'Estat -sol·licitant penes molt dures- ha esvaït tots els dubtes existents sobre la possibilitat de resoldre la situació legal de presos i exiliats via negociació política tal com alguns han insinuat de forma reiterada -i perversa i injusta al meu entendre-. A més a més, l'Advocacia de l'Estat -no em crec que les sigles AE, que coincideixen amb Arriba España, siguin casualitat- ha elevat la petició de penes des de malversació a sedició, malgrat que l'extrema dreta espanyola l'ha criticat durament perquè considera traïció el fet de no demanar rebel·lió.

En aquest context de conflicte en vies de complicar-se, els dos líders independentistes negocien sobre quins han de ser els objectius comuns a curt i mitjà termini -una mediació i un referèndum vàlid internacionalment. Però sospito -i una sospita és una sospita i res més- que aquests objectius passaran a un segon pla ràpidament quan comenci el judici. El motiu és que el judici serà televisat -això sembla, almenys- i quan els catalans comprovin fins on és capaç d'arribar la mentida i la manipulació de les forces de seguretat de l'Estat i del sistema judicial i legal espanyol difícilment la població podrà ser continguda. Venen mesos dificilíssims i d'alta incertesa política i social, cosa que també implica incertesa econòmica elevada.

Unitat municipal

Les municipals tornen a poc a poc al primer pla i l'entorn de Puigdemont cada vegada es mou més en la seva cerca d'un candidat atractiu i un projecte innovador. El nom de Ferran Mascarell sembla ja oblidat i descartat del tot perquè el tiquet Forn-Artadi sembla el duet amb més opcions ara com ara. No obstant això, la consellera Laura Borràs també ha passat al primer pla els darrers dies. Més enllà de noms -sembla com si ara estiguessin en fase de descartar noms- el fet de no tenir candidat i projecte i el fet de no saber si La Crida es presentarà a Barcelona està restant opcions d'aconseguir la unitat política a Barcelona.

Malgrat que és cert que ERC s'ha negat fins ara a fer llistes unitàries, el fet que tant el Fiscal General de l'Estat com l'Advocacia de l'Estat hagin demanat penes duríssimes per als presos dificulta molt acords polítics entre ERC i PSC. Això no descarta Podem i Comuns, ni de bon tros, però amb els tripartits fora de circulació és obvi que ERC ha de mirar i cuidar bé l'entorn Puigdemont si no vol perdre governs municipals. Donat que no és gens clar que ERC i Comuns sumin absoluta a Barcelona, en les pròximes setmanes es podrien obrir portes per una llista única a Barcelona, però per això l'entorn Puigdemont ha de presentar un candidat i un projecte creïble -el gran punt feble del PDeCAT dels darrers cinc anys- i que faci mal a ERC en termes electorals. Si Puigdemont aconsegueix aquests dos punts -avançar cap a la unitat política-, tal com els electors reclamen a totes les concentracions dels presos polítics, estarà més a prop que mai.

Més informació
La Crida és bona però la bossa no sona
Política de rauxa mentre l'atur baixa
Pressupostos, tocata i fuga
Avui et destaquem
Comentaris