La setmana econòmica ve marcada per l'actualització de les previsions de creixement econòmic i dèficit públic que el Banc d'Espanya ha publicat aquesta setmana. En el pla nacional, les dades turístiques i de producció industrial han marcat l'actualitat amb resultat divers. L'actualitat política segueix augmentant de temperatura, ja que els carrers es comencen a mobilitzar, el comissari Villarejo ha començat a publicar autèntiques bombes informatives -tal com els vaig prometre la setmana passada- i amenaça de continuar amb "la traca final".
D'altra banda, la Crida Nacional de Carles Puigdemont ha començat a caminar aquest passat dijous i la coalició de govern va signar el Pacte de la Mercè pel qual han aconseguit un acord per tal que la suspensió dels diputats processats pel jutge Pablo Llarena es voti al Parlament.
El descrèdit econòmic d'Espanya
El Banc d'Espanya ha publicat les seves previsions de creixement i dèficit públic i ha alertat que l'economia espanyola s'alentirà aquest 2018 fins el 2,5%, previsió en línia amb la d'Airef. A més ha destacat que difícilment el govern encapçalat per Pedro Sánchez podrà complir les previsions de dèficit públic i, per tant, la sortida d'Espanya de la intervenció europea no serà possible el pròxim 2019. Cal recordar que Espanya és l'únic membre de la Unió que encara roman dins el Pla d'Estabilitat Pressupostària del que fins i tot Grècia n'ha pogut sortir enguany. Sens dubte, si Espanya no aconsegueix sortir el 2019 el descrèdit de les institucions econòmiques espanyoles serà total i veurem si això no compromet el paper de Luis de Guindos a la vicepresidència del Banc Central Europeu.
L'índex de producció industrial ha crescut el passat mes d'agost un 0,5% a Catalunya respecte del mes anterior. En termes anuals la taxa de variació ha estat inferior a l'espanyola -4,2% respecte 5,2%- per situar una taxa del 2,6% des de principi d'any.
Les dades turístiques sobre rendibilitat hotelera durant el mes d'agost mostren que els ingressos dels hotelers comencen a caure a causa de la baixada de preus motivada per l'augment de competència a la resta del Mediterrani. La variació anual dels ingressos per habitació disponible ha caigut un -4,5%. Els ingressos mitjans per habitació, en termes anuals, han tingut una caiguda molt més suau del -2,2%. Malgrat que l'Aeroport del Prat continua fent rècord de passatgers, els ingressos ja cauen i, el que és més rellevant, són dades del tercer trimestre d'enguany, cosa que confirmaria les previsions del Banc d'Espanya.
Villarejo, Delgado i Casado
L'actualitat política segueix pujant de temperatura dia rere dia. La política espanyola viu en una convulsió constant, ja que una filtració del web moncloa.com implica la Fiscal General de l'Estat en un viatge amb jutges i fiscals on presumptament aquests haurien mantingut relacions sexuals amb menors d'edat -és a dir, una xarxa d'explotació sexual de menors-. A l'hora d'entregar aquest article no hi ha hagut cap conseqüència política.
Mentrestant, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, s'ha vist implicada en un suposat dinar amb el comissari Villarejo sense que tampoc hi hagi hagut conseqüència. Es dóna el cas que el líder del PP, Pablo Casado, ha demanat la dimissió de la ministra fins que el diari Público va publicar que Casado també havia dinat amb Villarejo. A més a més el comissari ha amenaçat de seguir publicant informació així que, tal com els vaig suggerir la setmana passada, el millor és seguir fruint de l'espectacle. Veurem com acaba tot plegat, però l'Executiu espanyol està en una situació molt difícil.
PGE i presó
L'acord entre la coalició de govern per tal que el Parlament pugui votar si suspèn els diputats processats pel Suprem, que està tenint la seva extensió a la Junta de Portaveus, no ha agradat gens a Moncloa i Sánchez ha coaccionat les forces independentistes, tot just un dia després d'oferir 1.500 milions d'euros en quatre anys a les Conselleries d'Interior i Territori. Se suposa que la justícia és independent i per tant no és necessari que el president del Govern espanyol prengui cap iniciativa, però no sembla que això importi massa a Espanya.
L'oferta està condicionada a l'aprovació del pressupost de Sánchez, cosa difícil per dos motius: una part d'aquests diners corresponen a la disposició addicional tercera de l'Estatut (que la Generalitat considera que és un deute i, per tant, no subjecte a negociació política) i segon, perquè ambdues formacions han dit públicament que no negociaran si hi ha polítics a presó.
En aquest sentit ja els vaig avançar que els judicis probablement comencen aquest desembre, però aquesta setmana el sindicat de policies Jusapol ve a Barcelona a manifestar-se i fer un homenatge als policies que van participar en el dispositiu del Primer d'octubre, cosa que suggereix que els càrrecs per sedició del major Josep Lluís Trapero es convertiran en càrrecs de rebel·lió.
La Crida contra Valls
Aquest dijous La Crida de Carles Puigdemont ha iniciat el seu camí. Gemma Geis, Toni Morral i Ferran Mascarell han presentat el full de ruta de la futura formació de Puigdemont, que realitzarà el pròxim 27 d'octubre la seva convenció fundacional i el 8 de desembre el seu primer congrés. La diputada Geis va explicar que aspiren a anar més enllà d'una formació política tradicional per convertir-se en apartidista i aglutinar en el seu si una transversalitat que permeti superar el tacticisme polític que és la tònica habitual de tots els sistemes democràtics. A més a més, l'obertura i la participació dels adherits són els pilars bàsics en termes de democràcia interna, molt en sintonia amb la Plataforma de primàries de Jordi Graupera.
L'entorn de Puigdemont escalfa motors per presentar una alternativa a Ernest Maragall per la ciutat de Barcelona, donat que la direcció d'ERC Barcelona va decidir apartar Alfred Bosch de la candidatura municipal barcelonina. D'altra banda, Manuel Valls ja és oficialment candidat, tot i que PP i PSC han refusat sumar-se al seu projecte. La Batalla de Barcelona ja ha començat però recomano que estiguin pendents del carrer. L'entrada del propvinent 2019 serà extremadament difícil per a tothom.