Catalunya tindrà l'any que ve tretze dies festius. Un d'ells serà recuperable, però s'hi han d'afegir dos més de caràcter local. L'Estat espanyol també es mourà en xifres de catorze festius pel 2014. Unes dades que situen a Catalunya i l'Estat espanyol com dos dels territoris europeus que més dies festius fa durant l'any per sobre d'Alemanya (12), Itàlia, França (11), el Regne Unit (9) o Holanda (8). Un problema? Patronal, experts i sindicats no es posen d'acord i mentre els treballadors defensen les bondats del model actual, els empresaris asseguren que s'hauria de modificar per ser més productius.
És cert que Espanya és un dels països on es treballa més hores cada dia i que, a la llarga, el que es guanya en festius, es perd en horaris diaris infinits. En això coincideixen tots els actors econòmics. Malgrat tot, el debat sobre racionalització del calendari laboral no és nou i ara sembla que el Govern estatal i la Generalitat han posat fil a l'agulla i tenen els ponts en el punt de mira. El professor de Relacions Laborals d'Eada, Jordi Costa, es mostra a favor d'una nova regulació: "El problema no és que acabem fent catorze dies festius l'any. El que afecta a la productivitat i ens entorpeix és la mala ubicació dels festius. Hi ha un desequilibri, hem de limitar el nombre de ponts perquè no és sostenible fer-ne tres o quatre l'any com a vegades ha passat".
Festius 'trencaponts' en dilluns o divendres
La solució passa per "traslladar alguns festius de menor rang –que no siguin Nadal o Cap d'Any, per exemple– al dilluns o divendres d'aquella setmana. Seria un pas interessant i menys traumàtic que reduir el número de festius oficials", argumenta Costa.
En canvi, el secretari de política sindical d'UGT, Camil Ros, defensa el model actual i és contrari a trastocar el calendari laboral: "El debat dels festius i sobre quin dia han de caure de la setmana és artificial. El que busca és fer pressió per regularitzar i ampliar les jornades. Cada any participem en la negociació dels calendaris laborals a les empreses i gairebé mai hi ha conflictes"
La patronal Pimec, per la seva banda, és conscient que el que beneficia a uns, perjudica a uns altres, com explica la directora de relacionals laborals i política social de Pimec, Jana Callís: "Nosaltres representem empresaris als qui els van bé els ponts i altres que preferirien passar els festius a dilluns o divendres. Depèn del sector d'activitat". Davant d'aquest dilema, Callís demana una regulació a petita escala: "L'ideal és que cada empresa pugui ajustar els seus festius al calendari segons els convingui entaulant una negociació amb els treballadors".
El que guanya el turisme ho perd la indústria
La proliferació de ponts dóna, a la vegada, un cop de mà al turisme i el comerç i una dura cleca a la indústria, com analitza Jana Callís: "És evident que a la indústria arrencar i tornar a parar li suposa uns costos molt elevats en termes econòmics i temporals. Tot el contrari que l'hostaleria i el turisme, que poden aprofitar els ponts, –sobretot aquells que no són molt llargs per tal que la gent no surti del país– i el comerç –a qui beneficia principalment que el festiu caigui en dilluns perquè el divendres és el dia amb més consum–".
Malgrat tot, des d'UGT, Camil Ros, defensa la conveniència dels ponts en aquest joc d'equilibris: "Un país industrial i turístic com el nostre ha de tenir elements que beneficiïn a uns i altres. No crec que s'hagin de canviar els festius a dilluns i divendres. Hem d'evitar mirar-ho tot des d'una perspectiva estrictament econòmica i pràctica, Hem de mantenir tradicions amb tant arrelament popular com els festius que celebrem".
Assumint-ho tot plegat, el professor Jordi Costa opta per un punt entremig al dilema: "A cada sector li interessa una cosa. Penso que s'han de reduir el nombre de ponts, però això no vol dir abolir-los tots. Hem de saber fer aquest joc d'equilibris per no extremar els perjudicis a un sector o l'altre i ho hem de fer analitzant-ho any a any, perquè cada calendari té les seves particularitats".
Un 2014 amb pocs ponts
De moment, les institucions públiques ja han temptejat l'opció de limitar la xifra de ponts i ja han sortit a la pissarra tres festius que podrien ser susceptibles a adaptar-se a dilluns o divendres: el 15 d'agost, l'1 de novembre i el 6 de desembre. Tot plegat, però, queda a l'aire ja que l'any que ve, per sort per alguns i per desgràcia per a altres, aquests tres festius cauen en cap de setmana o divendres i només hi ha possibilitat d'un macropont: l'1 de maig. El dilema seguirà viu i molts treballadors es seguiran preguntant: 'tu fas pont?'.
És cert que Espanya és un dels països on es treballa més hores cada dia i que, a la llarga, el que es guanya en festius, es perd en horaris diaris infinits. En això coincideixen tots els actors econòmics. Malgrat tot, el debat sobre racionalització del calendari laboral no és nou i ara sembla que el Govern estatal i la Generalitat han posat fil a l'agulla i tenen els ponts en el punt de mira. El professor de Relacions Laborals d'Eada, Jordi Costa, es mostra a favor d'una nova regulació: "El problema no és que acabem fent catorze dies festius l'any. El que afecta a la productivitat i ens entorpeix és la mala ubicació dels festius. Hi ha un desequilibri, hem de limitar el nombre de ponts perquè no és sostenible fer-ne tres o quatre l'any com a vegades ha passat".
Festius 'trencaponts' en dilluns o divendres
La solució passa per "traslladar alguns festius de menor rang –que no siguin Nadal o Cap d'Any, per exemple– al dilluns o divendres d'aquella setmana. Seria un pas interessant i menys traumàtic que reduir el número de festius oficials", argumenta Costa.
En canvi, el secretari de política sindical d'UGT, Camil Ros, defensa el model actual i és contrari a trastocar el calendari laboral: "El debat dels festius i sobre quin dia han de caure de la setmana és artificial. El que busca és fer pressió per regularitzar i ampliar les jornades. Cada any participem en la negociació dels calendaris laborals a les empreses i gairebé mai hi ha conflictes"
La patronal Pimec, per la seva banda, és conscient que el que beneficia a uns, perjudica a uns altres, com explica la directora de relacionals laborals i política social de Pimec, Jana Callís: "Nosaltres representem empresaris als qui els van bé els ponts i altres que preferirien passar els festius a dilluns o divendres. Depèn del sector d'activitat". Davant d'aquest dilema, Callís demana una regulació a petita escala: "L'ideal és que cada empresa pugui ajustar els seus festius al calendari segons els convingui entaulant una negociació amb els treballadors".
El que guanya el turisme ho perd la indústria
La proliferació de ponts dóna, a la vegada, un cop de mà al turisme i el comerç i una dura cleca a la indústria, com analitza Jana Callís: "És evident que a la indústria arrencar i tornar a parar li suposa uns costos molt elevats en termes econòmics i temporals. Tot el contrari que l'hostaleria i el turisme, que poden aprofitar els ponts, –sobretot aquells que no són molt llargs per tal que la gent no surti del país– i el comerç –a qui beneficia principalment que el festiu caigui en dilluns perquè el divendres és el dia amb més consum–".
Malgrat tot, des d'UGT, Camil Ros, defensa la conveniència dels ponts en aquest joc d'equilibris: "Un país industrial i turístic com el nostre ha de tenir elements que beneficiïn a uns i altres. No crec que s'hagin de canviar els festius a dilluns i divendres. Hem d'evitar mirar-ho tot des d'una perspectiva estrictament econòmica i pràctica, Hem de mantenir tradicions amb tant arrelament popular com els festius que celebrem".
Assumint-ho tot plegat, el professor Jordi Costa opta per un punt entremig al dilema: "A cada sector li interessa una cosa. Penso que s'han de reduir el nombre de ponts, però això no vol dir abolir-los tots. Hem de saber fer aquest joc d'equilibris per no extremar els perjudicis a un sector o l'altre i ho hem de fer analitzant-ho any a any, perquè cada calendari té les seves particularitats".
Un 2014 amb pocs ponts
De moment, les institucions públiques ja han temptejat l'opció de limitar la xifra de ponts i ja han sortit a la pissarra tres festius que podrien ser susceptibles a adaptar-se a dilluns o divendres: el 15 d'agost, l'1 de novembre i el 6 de desembre. Tot plegat, però, queda a l'aire ja que l'any que ve, per sort per alguns i per desgràcia per a altres, aquests tres festius cauen en cap de setmana o divendres i només hi ha possibilitat d'un macropont: l'1 de maig. El dilema seguirà viu i molts treballadors es seguiran preguntant: 'tu fas pont?'.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.