13
de Desembre
de
2013
Act.
02
d'Octubre
de
2014
"Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I en cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?". Aquesta és la consulta que va anunciar ahir amb gran ressò el president de la Generalitat, Artur Mas, amb horitzó en el 9 de novembre de 2014. Les dues preguntes que més han sonat a les últimes 24 hores a Catalunya i l'Estat espanyol i que han suscitat tot tipus de reaccions a l'esfera social i també econòmica.
Una etapa més del procés sobiranista en el qual el teixit econòmic hi juga un paper fonamental. Tan és així que no s'han fet esperar les reaccions, positives, negatives o neutres de diferents patronals, empresaris i sindicats de Catalunya i Espanya. Tots plegats amb un missatge majoritari: el consens en l'acord és la millor notícia per a la societat catalana.
El valor de la consulta
"La consulta s'ha formulat de manera molt intel·ligent perquè és molt inclusiva i té en compte totes les sensibilitats" assegura Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis. Un missatge que subscriuen des dels sindicats, com declara el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego: "Permet reflectir la pluralitat d'opcions del poble de Catalunya i dóna compliment a la demanda de l'àmplia majoria de la ciutadania catalana".
La patronal Pimec, per la seva banda, no s'ha volgut posicionar en excés i s'ha limitat a dir que "ja va mostrar en el seu moment el respecte pel procés del dret a decidir, fruit de la majoria parlamentària que va sorgir de les últimes eleccions autonòmiques de Catalunya". "És una fase més del procés que es va iniciar en el seu moment. La patronal no té res més a afegir o comentar", ha resumit Pimec.
La prudència de Foment
Per contra, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha expressat majors dubtes en relació a la consulta: "Caldrà veure o no que aquesta formulació de la pregunta entri en el marc legal".
En aquest sentit, Gay de Montellà ha insistit en la necessitat de diàleg per construir ponts cap a un pacte fiscal –l'opció que sempre ha defensat Foment–que satisfaci a uns i altres i permeti resoldre la "distorsió" sobre la manera actual d'entendre les balances fiscals entre territoris. "Des de Catalunya ha prevalgut sempre l'actitud i la voluntat d'avançar en un projecte comú dins d'Espanya. Tots compartim el mateix propòsit, evitar frustracions que perjudiquin Catalunya i Espanya", ha conclòs el president de Foment del Treball.
I ara què?
I és que el missatge de canvi de l'status quo, sigui cap a pacte fiscal, federalisme o independència, és present a la majoria de capes del teixit econòmic català. Joan Carles Gallego, de CCOO, valora que la formulació de la consulta "permet donar sortida a la situació de profunda crisi de l'encaix institucional que viu l'Estat espanyol".
El sindicat UGT de Catalunya s'expressa en termes similars quan demana que s'obri un període de debat on cadascuna de les opcions faci la seva proposta de model socioeconòmic per a Catalunya de manera que els ciutadans puguin escollir.
Crida a la mobilització empresarial
Una declaració històrica que precisa una resposta històrica del món empresarial, segons ha reclamat el Cercle Català de Negocis en paraules del seu president Albert Pont, qui ha fet una crida als empresaris a "mobilitzar-se en favor del compromís amb Catalunya, perquè sense empresa no hi ha independència ni estat del benestar". I és que segons Albert Pont, el procés encetat suposa "un dels moments més importants de la història de Catalunya" i, com a tal, l'empresariat, diu, ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies: "Molts estarem en el punt de mira de l'Estat espanyol. Caldrà resistir".
Independència i més
Per acabar, Joan Carles Gallego (CCOO) ha reivindicat que el procés sobiranista "ha d'anar acompanyat del ple respecte dels drets socials i de la defensa de l'estat del benestar i la cohesió social". Fent menció especial a que "és imprescindible acabar amb les retallades i privatitzacions dels serveis públics, essencials per construir, en qualsevol escenari, un Estat propi".
Una etapa més del procés sobiranista en el qual el teixit econòmic hi juga un paper fonamental. Tan és així que no s'han fet esperar les reaccions, positives, negatives o neutres de diferents patronals, empresaris i sindicats de Catalunya i Espanya. Tots plegats amb un missatge majoritari: el consens en l'acord és la millor notícia per a la societat catalana.
El valor de la consulta
"La consulta s'ha formulat de manera molt intel·ligent perquè és molt inclusiva i té en compte totes les sensibilitats" assegura Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis. Un missatge que subscriuen des dels sindicats, com declara el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego: "Permet reflectir la pluralitat d'opcions del poble de Catalunya i dóna compliment a la demanda de l'àmplia majoria de la ciutadania catalana".
La patronal Pimec, per la seva banda, no s'ha volgut posicionar en excés i s'ha limitat a dir que "ja va mostrar en el seu moment el respecte pel procés del dret a decidir, fruit de la majoria parlamentària que va sorgir de les últimes eleccions autonòmiques de Catalunya". "És una fase més del procés que es va iniciar en el seu moment. La patronal no té res més a afegir o comentar", ha resumit Pimec.
La prudència de Foment
Per contra, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha expressat majors dubtes en relació a la consulta: "Caldrà veure o no que aquesta formulació de la pregunta entri en el marc legal".
En aquest sentit, Gay de Montellà ha insistit en la necessitat de diàleg per construir ponts cap a un pacte fiscal –l'opció que sempre ha defensat Foment–que satisfaci a uns i altres i permeti resoldre la "distorsió" sobre la manera actual d'entendre les balances fiscals entre territoris. "Des de Catalunya ha prevalgut sempre l'actitud i la voluntat d'avançar en un projecte comú dins d'Espanya. Tots compartim el mateix propòsit, evitar frustracions que perjudiquin Catalunya i Espanya", ha conclòs el president de Foment del Treball.
I ara què?
I és que el missatge de canvi de l'status quo, sigui cap a pacte fiscal, federalisme o independència, és present a la majoria de capes del teixit econòmic català. Joan Carles Gallego, de CCOO, valora que la formulació de la consulta "permet donar sortida a la situació de profunda crisi de l'encaix institucional que viu l'Estat espanyol".
El sindicat UGT de Catalunya s'expressa en termes similars quan demana que s'obri un període de debat on cadascuna de les opcions faci la seva proposta de model socioeconòmic per a Catalunya de manera que els ciutadans puguin escollir.
Crida a la mobilització empresarial
Una declaració històrica que precisa una resposta històrica del món empresarial, segons ha reclamat el Cercle Català de Negocis en paraules del seu president Albert Pont, qui ha fet una crida als empresaris a "mobilitzar-se en favor del compromís amb Catalunya, perquè sense empresa no hi ha independència ni estat del benestar". I és que segons Albert Pont, el procés encetat suposa "un dels moments més importants de la història de Catalunya" i, com a tal, l'empresariat, diu, ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies: "Molts estarem en el punt de mira de l'Estat espanyol. Caldrà resistir".
Independència i més
Per acabar, Joan Carles Gallego (CCOO) ha reivindicat que el procés sobiranista "ha d'anar acompanyat del ple respecte dels drets socials i de la defensa de l'estat del benestar i la cohesió social". Fent menció especial a que "és imprescindible acabar amb les retallades i privatitzacions dels serveis públics, essencials per construir, en qualsevol escenari, un Estat propi".