El futur de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat es troba obert. La construcció d’una nova terminal satèl·lit i l’allargament d’una de les pistes per tal de fer front a les expectatives de creixement de la infraestructura és una qüestió candent. El president d’Aena, Maurici Lucena, i el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Andreu Mas-Colell comparteixen propostes i reflexions en un acte organitzat per Esade i moderat pel professor d’EsadeGov Francisco Longo.
Només començar l’acte, Longo fa referència a la “transcendència econòmica i social” tenint en compte el gran volum de passatgers que –amb excepció dels mesos de confinament a causa de la pandèmia mundial de la covid-19– cada any passen per El Prat: l’any 2019 es va tancar amb 53 milions viatgers passant per les seves instal·lacions. L’any 2000 aquesta xifra va ser de 19,5 milions, un creixement exponencial que diversos estudis internacionals auguren que una vegada superats els estralls de la pandèmia pot recuperar els volums anteriors a la covid entre 2024 i 2027 i seguir augmentant. “En la Història Contemporània hi ha una llei de ferro que assenyala que cada 20 anys el trànsit aeri de passatgers es duplica”.
Aena, en aquest sentit, vol fer de l’Aeroport un hub internacional de referència que, en paraules de Lucena, gràcies al “poder gravitatori d’atracció altíssim” amb el qual compta Barcelona farà que les empreses i els fons d’inversió vulguin establir-se a la capital catalana, a la vegada que els centres de recerca i reconeixement vulguin fer també de la ciutat comtal la seva plaça forta. Mas-Colell es mostra taxatiu: “El que ara hem de decidir [des de les administracions] és si acompanyem a Aena en una decisió de comprometre recursos per a l’expansió de l’Aeroport”. Un gest que posarà de manifest, al seu entendre, que “Catalunya vol un gran aeroport”.
“Només implica diners, no implica cost ambiental”
Un projecte amb una inversió de 1.700 milions d’euros, segons les estimacions d’Aena, suposa un impacte a molts nivells. Pel que fa al PIB, suposaria un increment d’entre 2 punts i 2,5 punts en la seva contribució i elevant-lo fins al 9% del total del PIB català. Igualment podria generar al voltant de 365.000 llocs de treball directes i indirectes. “Quan passem del 6,8% al 8,9% del PIB estem veient l’efecte del hub”, subratlla Lucena. Entrant al detall, Lucena exposa que el hub s’ampliaria a través de moltes noves connexions de llarg radi que vindrien alimentades per vols de curt i mitjà radi”.
Malgrat tot, una de les qüestions controvertides d’aquest projecte d’ampliació és la preservació d’un espai proper al Delta del Llobregat que pertany a la Xarxa Natura 2000 ideat per la Unió Europea. El president d’Aena assenyala que existeixen tres vies diferents d’actuació, però posa en relleu que la que proposa l’ens és la més adequada. Es podria “no fer res”, fer l’ampliació a partir del marc normatiu que ja disposa la companyia –que generaria un gran impacte acústic per a les poblacions properes– o, finalment, allargar la pista 500 metres deixant espai per a la nova terminal satèl·lit i reduint la petjada acústica, ja que “s’allunyarien més dels nuclis urbans els avions que s’enlairen”.
El president d’Aena assenyala que existeixen tres vies diferents d’actuació, però posa en relleu que la que proposa l’ens és la més adequada
“Per la Xarxa Natura 2000 el primordial és la preservació de les espècies, no la localització de l’hàbitat”, afegeix el catedràtic de la UPF tot recordant que l’espai en qüestió, La Ricarda, “ja és artificial”. En aquest sentit, també emfatitza que “a Catalunya l’ordenació i preservació del territori és orfebreria fina” i que segons les dades d’Aena la nova superfície disponible per a la fauna i la flora protegida seria un 20% més gran i permetria fins i tot la introducció de noves espècies. “Només implica diners, no implica cost ambiental”, sentencia.
Dard provinent de Madrid
Per contra, els ponents consideren que els costos de retardar una posició ferma envers el projecte són molt elevats. Mentre que Mas-Colell comenta que una no-decisió “implicaria un retard de 5 anys en el procés, fent que no entrés en funcionament fins al 2036”, Lucena encara tensa més la corda dient que “el nostre límit per decidir és aquest estiu”. El president de la companyia aeroportuària assenyala que s’ha de traslladar una decisió al Govern espanyol per tal que aquest l’accepti i l’operació pugui seguir el seu curs.
Així mateix, els dos oradors fan palès que l’Aeroport de Barajas s’ampliaria tenint en compte la voluntat dels diversos actors implicats. “És sorprenent l’enorme diferència de consideració que una proposta d’ampliació té a Madrid i la que té a Barcelona”, es lamenta Lucena. Apunt al qual Mas-Colell afegeix: “Realment estem disposats a aguantar un anunci dient que Aena amplia Barajas, que no amplia El Prat i que es pugui justificar per una manca de col·laboració de la part catalana?”