El Tribunal Constitucional ha anul·lat la llei catalana que regula l'impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit en considerar que amb ella es va crear un tribut les característiques del qual són idèntiques a l'estatal, cosa que contravé la Constitució. L'anul·lació se suma a les de la llei de consultes, la de pobresa energètica o la d'acció exterior.
En dues sentències, el Ple de l'Alt Tribunal ha estimat així els recursos que va interposar el Govern contra el Decret-Llei de Catalunya aprovat el 2012 i la Llei del parlament català del 2014, relatius els dos a l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit.
Les dues resolucions arriben després que el TC hagi avalat el tribut estatal en una sentència coneguda aquest mateix matí en considerar que no vulnera els principis constitucionals d'irretroactivitat de les lleis i de seguretat jurídica, ni tampoc la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autonòmiques (LOFCA), com sostenia el recurs que va interposar el principat d'Astúries.
La llei per la qual es creava l'impost català als dipòsits va ser aprovada pel Parlament regional a l'abril del 2014, i contemplava que si una entitat financera captava dipòsits per valor de fins a 150 milions d'euros en aquesta comunitat se li aplicaria un gravamen del 0,3%; entre 150 i 600 milions el tipus seria del 0,4%, i a partir de 600 milions, del 0,5%.
A final de 2012, la Generalitat va decidir crear per decret aquest impost, contra la naturalesa liberal de CiU. Davant aquesta situació, el Govern va reaccionar immediatament, creant un impost estatal a tipus zero amb la finalitat de tancar la porta a aquesta taxa en aquesta i en altres comunitats autònomes.
Al juliol de l'any passat, el Govern de Madrid va aprovar el decret-llei que elevava l'impost estatal als dipòsits bancaris del 0% al 0,03%, molt inferior al fixat per la Generalitat.
La primera de les noves sentències declara inconstitucional i anul·la el decret-llei català perquè vulnera l'Estatut d'Autonomia d'aquesta comunitat, que en el seu article 203.5 preveu de forma "molt específica" que els tributs propis s'estableixen per la Generalitat "mitjançant llei del Parlament".
És a dir, l'Estatut "imposa un inequívoc límit material al decret-llei català, traduït en la impossibilitat de crear tributs propis mitjançant aquest instrument normatiu".
"No hi ha dubte que, en establir ex novo aquest impost propi, el Decret-Llei 5/2012 ha infringit l'exigència estatutària que la Generalitat creï tributs propis mitjançant llei del Parlament".
La segona resolució, que anul·la la llei del Parlament català que ja havia suspès el gener passat en admetre el recurs del Govern, també abona l'argument que és contrari a la Carta Magna i a la LOFCA, en la mesura en què és idèntic a l'impost estatal.
Després d'analitzar les característiques del tribut estatal i autonòmic, la sentència conclou que el segon "coincideix, en els seus elements essencials, amb l'homònim estatal, incorrent per tant en la incompatibilitat que estableix l'article 6.2 de la LOFCA".
"Hi ha coincidència en el fet imposable, la base imposable i els contribuents, referint-se les úniques diferències a la quota tributària i a les deduccions establertes per la Comunitat Autònoma per a sucursals radicades en el seu territori", afegeix la resolució.
Com a conseqüència, la norma lesiona els articles 133.2 i 157.3 de la Constitució, per la qual cosa el Tribunal declara la seva inconstitucionalitat i nul·litat.
En dues sentències, el Ple de l'Alt Tribunal ha estimat així els recursos que va interposar el Govern contra el Decret-Llei de Catalunya aprovat el 2012 i la Llei del parlament català del 2014, relatius els dos a l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit.
Les dues resolucions arriben després que el TC hagi avalat el tribut estatal en una sentència coneguda aquest mateix matí en considerar que no vulnera els principis constitucionals d'irretroactivitat de les lleis i de seguretat jurídica, ni tampoc la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autonòmiques (LOFCA), com sostenia el recurs que va interposar el principat d'Astúries.
La llei per la qual es creava l'impost català als dipòsits va ser aprovada pel Parlament regional a l'abril del 2014, i contemplava que si una entitat financera captava dipòsits per valor de fins a 150 milions d'euros en aquesta comunitat se li aplicaria un gravamen del 0,3%; entre 150 i 600 milions el tipus seria del 0,4%, i a partir de 600 milions, del 0,5%.
A final de 2012, la Generalitat va decidir crear per decret aquest impost, contra la naturalesa liberal de CiU. Davant aquesta situació, el Govern va reaccionar immediatament, creant un impost estatal a tipus zero amb la finalitat de tancar la porta a aquesta taxa en aquesta i en altres comunitats autònomes.
Al juliol de l'any passat, el Govern de Madrid va aprovar el decret-llei que elevava l'impost estatal als dipòsits bancaris del 0% al 0,03%, molt inferior al fixat per la Generalitat.
La primera de les noves sentències declara inconstitucional i anul·la el decret-llei català perquè vulnera l'Estatut d'Autonomia d'aquesta comunitat, que en el seu article 203.5 preveu de forma "molt específica" que els tributs propis s'estableixen per la Generalitat "mitjançant llei del Parlament".
És a dir, l'Estatut "imposa un inequívoc límit material al decret-llei català, traduït en la impossibilitat de crear tributs propis mitjançant aquest instrument normatiu".
"No hi ha dubte que, en establir ex novo aquest impost propi, el Decret-Llei 5/2012 ha infringit l'exigència estatutària que la Generalitat creï tributs propis mitjançant llei del Parlament".
La segona resolució, que anul·la la llei del Parlament català que ja havia suspès el gener passat en admetre el recurs del Govern, també abona l'argument que és contrari a la Carta Magna i a la LOFCA, en la mesura en què és idèntic a l'impost estatal.
Després d'analitzar les característiques del tribut estatal i autonòmic, la sentència conclou que el segon "coincideix, en els seus elements essencials, amb l'homònim estatal, incorrent per tant en la incompatibilitat que estableix l'article 6.2 de la LOFCA".
"Hi ha coincidència en el fet imposable, la base imposable i els contribuents, referint-se les úniques diferències a la quota tributària i a les deduccions establertes per la Comunitat Autònoma per a sucursals radicades en el seu territori", afegeix la resolució.
Com a conseqüència, la norma lesiona els articles 133.2 i 157.3 de la Constitució, per la qual cosa el Tribunal declara la seva inconstitucionalitat i nul·litat.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.