El comerç barceloní vol preservar la seva identitat | Júlia Pérez (ACN)
El comerç barceloní vol preservar la seva identitat | Júlia Pérez (ACN)

El 'sex appeal' del comerç de Barcelona

Els principals eixos de la capital registren les millors taxes d'atracció mentre els botiguers reivindiquen mesures per evitar que l'excés de cadenes acabi sent un problema

Barcelona disposa dels carrers més potents d’Espanya i Portugal per a l’activitat del comerç. Així ho assegura l’estudi Diagnòstic de l’ecosistema dels eixos comercials de Barcelona Oberta, elaborat per Eixos Economy Observatory que s’ha presentat aquest dilluns a la Cambra de Barcelona. Un informe que assenyala bons nivells d’ocupació, atracció i diversitat en les principals vies comercials de la ciutat; però que també convida a no adormir-se davant les turbulències. “És important no esperar que arribi el problema i apostar ja per fórmules com els BID’s”, ha conclòs Carlos Carrasco, soci i cap d’anàlisi d’Eixos, durant la presentació de l’estudi.

Bona ocupació de locals

L’estudi es basa en el cens que elabora Eixos després de visitar totes aquestes localitzacions per veure què passa a cada àrea. Així construeixen indicadors com l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que mostra el percentatge de locals ocupats sobre els existents. “Les xifres són molt elevades en tots els eixos de Barcelona Oberta”, ha destacat Carrasco sobre un índex que quan es troba per sota del 80% indica “perill de desertificació”.

Una situació que, ha remarcat, “no passa als eixos de Barcelona Oberta, que són els principals de la ciutat, tot i que hi ha diferències entre àrees”. Aquestes diferències es veuen, per exemple, entre una ocupació que supera el 95% a la Via Laietana o Rambla Catalunya mentre a la Barceloneta i el Paral·lel es queda al voltant del 85%.

L’altra cara d’aquesta moneda són els locals que queden buits, la distribució dels quals no és homogènia, sinó que es concentra en determinats espais “per motius de tota mena”. Unes dades que són rellevants per a administracions i associacions de comerciants per tal de reactivar zones com el Poble Sec. “El Paral·lel té molt bona ocupació, però per darrere calen iniciatives per rellançar-hi el comerç”, ha apuntat Carrasco. Unes solucions que poden passar per la “col·laboració publicoprivada, l’urbanisme o la reconversió de locals comercials a altres usos si es preveu que no s’acabaran d’omplir mai”.

Atracció molt elevada

Un altre dels indicadors analitzats és el d’atracció comercial (IAC), corresponent al percentatge de comerços dedicats a la venda comparada. És a dir, béns que no es compren cada dia i pels quals el consumidor està disposat a desplaçar-se per poder triar i remenar. “La línia vermella és a partir del 20-25%. Si s’hi està per sobre és que la zona és molt atractiva”, ha apuntat el responsable de l’estudi.

Així doncs, xifres com el 57,9% de Rambla Catalunya o el 57,4% de Passeig de Gràcia són “extremadament elevades”. Comparant-ho amb les dades de les principals ciutats de la península, Carrasco indica que “els eixos de Barcelona Oberta són els més potents d’Espanya i Portugal”.

Atracció comercial eixos Barcelona

Indicador d'atracció comercial dels principals eixos de Barcelona. Font: Eixos, Barcelona Oberta

Diversitat d’usos

Els principals carrers comercials de Barcelona reuneixen més de 6.700 botigues de temàtiques diverses. Les dades de 2016, comparades amb les de l’any anterior, mostren com les activitats relacionats amb el transport (lloguer de bicicletes, segway, etc.) són les que més han augmentat en termes relatius (s’han obert 26 comerços en un any, sobretot a Barnacentre i Barceloneta).

En xifres absolutes, però, qui més creix és la restauració. Fins a 65 nous negocis s’han obert l’any passat en aquest àmbit. “Els comerços relacionats amb la cultura i la llar són els que més han disminuït i estan patint els canvis econòmics tant en el consum com en la fórmula comercial”, ha apuntat Carlos Carrasco.

Observant les dades per cada eix destaca com al Born ha ressorgit l’oferta quotidiana, mentre a Gaudí Comerç sobretot augmenta la restauració. “S’hi pot estar especialitzant, la seva ubicació entre Sant Pau i Sagrada Família ho facilita”, apunta el responsable d’Eixos. També el Gaixample té atractiu en el sector de la restauració; mentre a la Barceloneta l’oferta de transport ha crescut molt i la de persona i cura de la llar ha disminuït.

“El Passeig de Gràcia s’està especialitzant en equipament per a la persona i Pelai és una zona bastant estable”. Sobre el Poble Sec i el Paral·lel, l’informe apunta que registra bastants tancaments mentre augmenta la presència de locals de restauració. “A Rambla Catalunya bàsicament augmenten les botigues de roba i a la Via Laietana el quotidià guanya pes amb el transport”, ha resumit.

L’impacte del turisme

Un dels principals temes de debat ciutadà és l’impacte del turisme. L’estudi també s’ha proposat veure com aquest reconfigura el comerç de Barcelona; i per fer-ho pren com a mesura l’augment de locals on pràcticament només consumeixen els turistes: basars, souvenirs i autoservei. “Veiem com aquesta oferta turística creix especialment en termes absoluts a Barnacentre; però en termes relatius afecta més a la Barceloneta (23,8% més d’autoservei)”, ha recalcat Carlos Carrasco.

Si la venda d’alimentació es concentra en aquests comerços, adverteix, “comencem a perdre oferta d’aliments frescos i puja el consum de congelats, amb l’impacte que pot tenir en la salut alimentària”. En els altres eixos, però, “l’oferta comercial no s’està especialitzant en turisme”.

Lligat al turisme també s’hi pot veure la concentració de cadenes i franquícies. “És un tema important a escala internacional i hem de començar a fer-ne seguiment perquè Barcelona té un teixit format bàsicament per comerciants independents”, apunta Carrasco. “Si un turista arriba a Barcelona i veu el mateix que té a la ciutat d’origen, perd atractiu”, raona.

Concentració cadenes a Barcelona

Font: Eixos, Barcelona Oberta

Aquest format actualment es concentra bàsicament al Passeig de Gràcia (43,22%), Pelai (25%) i Rambla Catalunya (25,69%); mentre que la Barceloneta (5,18%) o el Poble Sec (4,06%) mantenen una gran majoria de comerços independents. “Les cadenes sovint poden fer tracció, però el problema és quan només hi són elles”, alerta el responsable de l’estudi.

Bona salut...de moment

“Els nostres eixos comercials tenen una gran salut, representem una ocupació de 46.000 persones i amb un equilibri de formats que no podem perdre si volem mantenir la identitat i captar una demanda diferencial”, ha apuntat el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, que s’ha sumat a la petició a les administracions públiques per afavorir el camí dels BID’s.

Jené ha recordat que “el comerç és la suma de producte i ubicació”. En aquest sentit, si al mes de març un altre estudi presentat per l’associació de comerciants assegurava que 1.200 establiments haurien de tancar si no hi hagués turistes; amb el presentat aquest dilluns es cobreix la part d’ubicació. “Ens agrada influir i manifestar les nostres inquietuds, però ho fem amb opinions contrastades com aquests estudis”, ha recalcat. 

Més informació
BID, l'esperança dels comerciants
Sense turistes 1.200 comerços de Barcelona haurien de tancar
Obert pels turistes
Avui et destaquem
Comentaris