Vivim en un món de petroli. Només l'any passat en vam consumir 4.331,3 milions de tones a tot el món, segons British Petroleum (BP). No és d'estranyar doncs, que aquest dimecres, l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) per fi s'hagi decidit a limitar-ne la producció diària a un màxim d'entre 32,5 i 33 milions de barrils, la qual cosa implica una reducció de gairebé 750.000 barrils diaris en comparació amb l'agost d'aquest any. La decisió ha disparat un 5,91% el preu del barril i posa de relleu, un cop més, la variabilitat del mercat petrolífer.
L'or negre propulsa els nostres cotxes, compon els nostres plàstics i conforma els nostres vestits. El trobem a tot arreu, i mou milers de milions de dòlars l'any. Segons BP, el barril de petroli ha arribat a valdre des de 20 dòlars l'any 1999, a 120 l'any 2011. Cap país ha dominat el mercat permanentment; a excepció d'un: els Estats Units d'Amèrica.
Així ho revela un estudi de l'escola de negocis GSM London que ha analitzat les exportacions i importacions de cru des del 1994 fins al 2014. L'anàlisi, realitzat amb dades de les Nacions Unides i disponible en obert en un web interactiu, mostra que els Estats Units és l'únic país que ha mantingut invariable la seva posició al capdavant del mercat petrolífer en els darrers 20 anys. Almenys pel que fa a les importacions. Els nord-americans han arribat a gastar en cru prop del doble que el seu immediat competidor. Tot i que aquesta tendència s'ha reduït des del 2011.
Ball de posicions al mercat del cru
Països com el Japó o la Xina han mantingut segones i terceres posicions en la compra de petroli durant dècades, però no de manera estable. Els nipons, per exemple, van perdre el segon lloc al rànquing a favor dels xinesos l'any 2009; i actualment ocupen el quart lloc per darrere dels EUA, la Xina i l'Índia. Espanya també figura entre els països que més petroli importen a escala mundial. Entre 1994 i 2014 només ha desaparegut de les primeres deu posicions en quatre ocasions: el 2006, al 2008, al 2011 i al 2012. Actualment és el vuitè país que més petroli compra, per davant de França i Itàlia.
Pel que fa a les exportacions, cap país ha dominat el rànquing de manera constant. L'Aràbia Saudita ha estat qui més temps ha encapçalat les exportacions de cru. Només ha deixat de liderar-les l'any 1997 (en què ho va fer Noruega), i l'any 2014, quan Rússia va ser capdavantera per primer cop en les exportacions de petroli. Actualment, els russos vénen prop de 224 milions de tones de cru, que els reporten uns beneficis de 153.888 milions de dòlars.
Els curiosos socis dels Estats Units
L'any 2014, els Estats Units van comprar més de 309 milions de tones de petroli, per valor de 253.228 milions de dòlars. El país a qui més cru van comprar aquell any va ser el Canadà; segon estat més exportador del món. Els nord-americans van adquirir més de 104.524 milions de tones de petroli canadenc.
La resta de països amb qui més van comerciar els Estats Units són l'Aràbia Saudita, Mèxic, Veneçuela i l'Iraq. Tots, per cert, països amb qui manté relacions complicades. Amb l'Aràbia Saudita i l'Iraq, sempre hi ha tensió pels conflictes bèl·lics i religiosos del Pròxim Orient. Amb Mèxic, la immigració i el tràfic de drogues sempre resulta un tema conflictiu; i s'alliberen majors problemes si Trump guanya les eleccions. I pel que fa a Veneçuela, les diferències ideològiques entre el govern de Caracas i el de Washington no són cap secret. Fet que no va impedir que els nord-americans adquirissin l'any 2014 més de 32 milions de tones de petroli al govern bolivarià.
L'or negre propulsa els nostres cotxes, compon els nostres plàstics i conforma els nostres vestits. El trobem a tot arreu, i mou milers de milions de dòlars l'any. Segons BP, el barril de petroli ha arribat a valdre des de 20 dòlars l'any 1999, a 120 l'any 2011. Cap país ha dominat el mercat permanentment; a excepció d'un: els Estats Units d'Amèrica.
Així ho revela un estudi de l'escola de negocis GSM London que ha analitzat les exportacions i importacions de cru des del 1994 fins al 2014. L'anàlisi, realitzat amb dades de les Nacions Unides i disponible en obert en un web interactiu, mostra que els Estats Units és l'únic país que ha mantingut invariable la seva posició al capdavant del mercat petrolífer en els darrers 20 anys. Almenys pel que fa a les importacions. Els nord-americans han arribat a gastar en cru prop del doble que el seu immediat competidor. Tot i que aquesta tendència s'ha reduït des del 2011.
Ball de posicions al mercat del cru
Països com el Japó o la Xina han mantingut segones i terceres posicions en la compra de petroli durant dècades, però no de manera estable. Els nipons, per exemple, van perdre el segon lloc al rànquing a favor dels xinesos l'any 2009; i actualment ocupen el quart lloc per darrere dels EUA, la Xina i l'Índia. Espanya també figura entre els països que més petroli importen a escala mundial. Entre 1994 i 2014 només ha desaparegut de les primeres deu posicions en quatre ocasions: el 2006, al 2008, al 2011 i al 2012. Actualment és el vuitè país que més petroli compra, per davant de França i Itàlia.
Pel que fa a les exportacions, cap país ha dominat el rànquing de manera constant. L'Aràbia Saudita ha estat qui més temps ha encapçalat les exportacions de cru. Només ha deixat de liderar-les l'any 1997 (en què ho va fer Noruega), i l'any 2014, quan Rússia va ser capdavantera per primer cop en les exportacions de petroli. Actualment, els russos vénen prop de 224 milions de tones de cru, que els reporten uns beneficis de 153.888 milions de dòlars.
Els curiosos socis dels Estats Units
L'any 2014, els Estats Units van comprar més de 309 milions de tones de petroli, per valor de 253.228 milions de dòlars. El país a qui més cru van comprar aquell any va ser el Canadà; segon estat més exportador del món. Els nord-americans van adquirir més de 104.524 milions de tones de petroli canadenc.
La resta de països amb qui més van comerciar els Estats Units són l'Aràbia Saudita, Mèxic, Veneçuela i l'Iraq. Tots, per cert, països amb qui manté relacions complicades. Amb l'Aràbia Saudita i l'Iraq, sempre hi ha tensió pels conflictes bèl·lics i religiosos del Pròxim Orient. Amb Mèxic, la immigració i el tràfic de drogues sempre resulta un tema conflictiu; i s'alliberen majors problemes si Trump guanya les eleccions. I pel que fa a Veneçuela, les diferències ideològiques entre el govern de Caracas i el de Washington no són cap secret. Fet que no va impedir que els nord-americans adquirissin l'any 2014 més de 32 milions de tones de petroli al govern bolivarià.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.