La Cambra de Comerç de Barcelona ha donat a conèixer els resultats de l'economia catalana pel darrer trimestre del 2018 i les seves prediccions pel 2019. Si les previsions de creixement per l'any passat se situaven sobre el 3%, la desacceleració viscuda durant els últims mesos ha rebaixat la xifra al 2,6% sobre el PIB. Ja per aquest any, la institució preveu un creixement del 2,1%, que supera l'1,4% positiu que s'espera pel conjunt de la Unió Europea, però que queda per darrere del 2,2% que presumiblement registrarà l'economia espanyola, el que generarà una situació inèdita en els darrers anys. "Aquesta desacceleració s'explica per l'empitjorament de les condicions econòmiques a escala internacional, pel que és la demanda interna la que aguanta un creixement del PIB elevat. Es continua creant ocupació a bon ritme i els salaris van en augment", valora el president de Cambra Barcelona, Miquel Valls. L'economia catalana continuarà en creixement, però serà la més afectada per les incerteses externes per un motiu: és la comunitat més industrialitzada de l'Estat.
L'estadística que millor il·lustra l'impacte dels mercats exteriors sobre la indústria catalana és el de les exportacions. Si fins al novembre de 2017 es registrava un creixement interanual del 7,3%, en el mateix període de l'any passat l'índex va baixar fins l'1,9%. "Els principals mercats de destí són Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Estats Units i la Xina, que estan en recessió, o en processos com el Brexit o en guerres comercials", recorda Valls. Aquests cinc països concentren el 31% de les exportacions catalanes.
El 2019 per primer cop l'economia espanyola creixerà més que la catalana: les incerteses externes afecten la comunitat més industrialitzada de l'Estat
Aquesta rebaixa en l'aportació del sector exterior és el principal motiu per la desacceleració de mig punt prevista per la Cambra. Un refredament en el creixement del sector industrial que té la seva traducció en els índexs de confiança del sector, que se situa en un -6,1 pel primer trimestre d'aquest any respecte a les dades de l'any passat. "La indústria catalana s'està ajustant a les noves condicions de l'economia mundial, però, malgrat tot, els índexs encara són positius".
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls | ACN
Una construcció en creixement franc
Si el sector industrial mira al futur amb desconfiança, la construcció torna a somriure, després d'anys en depressió. El registre d'obres noves el 2018 ha estat positiu a tota Catalunya, excepte a la ciutat de Barcelona, on s'ha produït una caiguda del 20%. "Això és resultat de les traves administratives que està posant l'ajuntament. A la resta de la província i del país trobem espais amb més sòl disponible i menys barreres institucionals per al sector", indica Valls.
Pel que fa al comerç, el sector ha registrat un humil creixement del 0,3% respecte al 2017 que s'explica per la moderació en el consum de les famílies, l'auge del comerç electrònic i la perpetuïtat dels períodes de descomptes. "La facturació del comerç detallista s'ha vist afectada, en part, per la desacceleració en l'ocupació, però el sector també s'ha d'adaptar als nous temps per fer front als competidors electrònics, i per aconseguir-ho serà molt necessària l'ajuda dels municipis".
Menys turistes, però amb més despesa
De nou, el turisme és un dels motors de creixement essencials per a l'economia catalana, tot i que Valls considera que les xifres registrades pel sector el 2018 presenten "llums i ombres". Comencem per la foscor. El nombre de pernoctacions al país ha caigut un 0,7%, mentre que a la resta d'Espanya ho ha fet un 0,1%. La causa d'aquest descens ha estat la caiguda del turisme de la resta de l'Estat, que ha estat d'un 7% respecte del 2017. En canvi, els turistes estrangers han crescut un 0,8%. "Catalunya és la comunitat que millor ha aguantat la recuperació de mercats competidors com Egipte o Tunísia perquè competeix en qualitat i no tant per preu", analitza Valls.
"Catalunya és la comunitat que millor ha aguantat la recuperació de mercats competidors com Egipte o Tunísia perquè competeix en qualitat i no tant per preu"
El president de la Cambra arrodoneix el seu argument amb les dades sobre despesa turística, que han crescut un 7,2% durant l'últim any, arribant als 20.606 milions d'euros, el que representa un 8,5% del PIB català. En definitiva, menys turistes, però més despesa.
L'amenaça del deute públic
La Cambra també posa l'accent sobre l'evolució del deute públic català com a element distorsionador en el creixement econòmic del país. Catalunya és la comunitat amb més deute de l'estat, amb 78.500 milions d'euros el setembre de 2018, més del doble que Andalusia i Madrid, que són la tercera i quarta comunitat en aquest rànquing.
"El deute actual equival al 34,2% del PIB català, pel que cal advertir del perill de seguir augmentant el deute públic de la Generalitat". El 94% d'aquest deute és a llarg termini i és finançat, principalment, pel FLA, però aquest 2019 ja venceran 3.624 milions d'euros de crèdit que la Generalitat té amb els bancs i que hauran de refinançar-se amb noves condicions.