Tenir parella, amics amb els quals compatir les aficions després de la feina, gaudir de la vida social... Són els requisits per ser una persona 'normal' que la protagonista - interpretada per Letícia Dolera- enumera en l'entrevista de feina que té només començar la història. Requisitos para ser una persona normal (Letícia Dolera, 2015) és el retrat en clau de comèdia espanyola de l'actual generació jove que anhela l'emancipació a través de la seguretat laboral i l'estabilitat emocional.
La cinta mostra, amb ironia i no sense certa comicitat, la realitat del mercat laboral: La protagonista, María de las Montañas, és una jove publicista a l'atur, que aconsegueix un treball temporal com a mascota d'una botiga de menjar per a animals. El seu millor amic (Manuel Burque) treballa a Ikea com a venedor del departament de làmpades; i la seva mare (a qui interpreta Sílvia Munt) és venedora a domicili de Thermomix des que es va quedar vídua.
Ikea i el 'product placement'
Tot i que la pel·lícula s'ubica a diferents escenaris de Barcelona, el que es reconeix amb més facilitat són els diversos escenaris de les botiges Ikea. La multinacional sueca és on treballen dos dels personatges i on s'ubiquen moltes de les seqüències, un reclam per tota una generació jove que anhela la independència per poder comprar, per si mateixa, els mobles Lack de la firma, per exemple.
I no és casualitat, l'actriu ha reconegut en diverses entrevistes durant la promoció del llargmetratge que l'interessava transmetre aquesta idea de normalitat: Avui dia, la gent 'normal' compra a Ikea, principalment la gent més jove, ha vingut a dir la directora.
I és que des del departament de làmpades, fins a la zona de mobles de jardí, la façana, etc., l'espectador reconeix una de les botigues més populars. Ikea és el plató on es desenvolupa bona part de la pel·lícula, un clar exemple de product placement, tècnica publicitària on la marca forma part de la mateixa narració. En aquest cas, Ikea participa de dues maneres: passivament, com a escenari de gran part del metratge de la pel·lícula; i activament, ja que a banda del protagonista, també el germà (interpretat per David Verdaguer) del personatge de María de las Montañas és treballador de la botiga.
A més, un dels arguments de la cinta està relacionat amb el procés de promoció interna que desenvolupa la companyia mitjançant el qual els treballadors poden viatjar a Suècia per treballar a les oficines centrals de l'empresa, ja que el protagonista participa en el mateix.
La menció a la RSC
Precisament, el seu germà és un personatge arran del qual s'introdueix la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses. Amb síndrome de Down, el germà de María treballa a la companyia i normalitza la integració d'aquest col·lectiu en la societat mitjançant un personatge dotat d'un (gran) sentit comú que posa en evidència estereotips i prejudicis.
Tanmateix, aquest personatge mostra la paradoxa del concepte 'normal' que porta per títol la cinta. El personatge de Verdaguer compleix amb els requisits de persona 'normal' que María s'autoimposa complir, com per exemple el fet de tenir parella (és gai), gaudir d'aficions (és president del club de fans de Crepúsculo) i disposar d'un lloc de treball. Una crítica en clau de comèdia per dinamitar els prejudicis existents.
Retrats tots de la vida quotidiana i del segle XXI en què vivim que ha aconseguit la Menció Especial del Jurat Jove en el recent Festival de Màlaga, els premis SIGNIS, Millor Guió Novell, Millor Fotografia i Millor Muntatge.
La cinta mostra, amb ironia i no sense certa comicitat, la realitat del mercat laboral: La protagonista, María de las Montañas, és una jove publicista a l'atur, que aconsegueix un treball temporal com a mascota d'una botiga de menjar per a animals. El seu millor amic (Manuel Burque) treballa a Ikea com a venedor del departament de làmpades; i la seva mare (a qui interpreta Sílvia Munt) és venedora a domicili de Thermomix des que es va quedar vídua.
Ikea i el 'product placement'
Tot i que la pel·lícula s'ubica a diferents escenaris de Barcelona, el que es reconeix amb més facilitat són els diversos escenaris de les botiges Ikea. La multinacional sueca és on treballen dos dels personatges i on s'ubiquen moltes de les seqüències, un reclam per tota una generació jove que anhela la independència per poder comprar, per si mateixa, els mobles Lack de la firma, per exemple.
I no és casualitat, l'actriu ha reconegut en diverses entrevistes durant la promoció del llargmetratge que l'interessava transmetre aquesta idea de normalitat: Avui dia, la gent 'normal' compra a Ikea, principalment la gent més jove, ha vingut a dir la directora.
 |
| María de las Montañas, durant l'entrevista de feina que inicia la pel·lícula. |
I és que des del departament de làmpades, fins a la zona de mobles de jardí, la façana, etc., l'espectador reconeix una de les botigues més populars. Ikea és el plató on es desenvolupa bona part de la pel·lícula, un clar exemple de product placement, tècnica publicitària on la marca forma part de la mateixa narració. En aquest cas, Ikea participa de dues maneres: passivament, com a escenari de gran part del metratge de la pel·lícula; i activament, ja que a banda del protagonista, també el germà (interpretat per David Verdaguer) del personatge de María de las Montañas és treballador de la botiga.
A més, un dels arguments de la cinta està relacionat amb el procés de promoció interna que desenvolupa la companyia mitjançant el qual els treballadors poden viatjar a Suècia per treballar a les oficines centrals de l'empresa, ja que el protagonista participa en el mateix.
La menció a la RSC
Precisament, el seu germà és un personatge arran del qual s'introdueix la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses. Amb síndrome de Down, el germà de María treballa a la companyia i normalitza la integració d'aquest col·lectiu en la societat mitjançant un personatge dotat d'un (gran) sentit comú que posa en evidència estereotips i prejudicis.
Tanmateix, aquest personatge mostra la paradoxa del concepte 'normal' que porta per títol la cinta. El personatge de Verdaguer compleix amb els requisits de persona 'normal' que María s'autoimposa complir, com per exemple el fet de tenir parella (és gai), gaudir d'aficions (és president del club de fans de Crepúsculo) i disposar d'un lloc de treball. Una crítica en clau de comèdia per dinamitar els prejudicis existents.
Retrats tots de la vida quotidiana i del segle XXI en què vivim que ha aconseguit la Menció Especial del Jurat Jove en el recent Festival de Màlaga, els premis SIGNIS, Millor Guió Novell, Millor Fotografia i Millor Muntatge.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.