Els salaris pugen un 0,1% amb els costos laborals a la baixa

La despesa per treballador encadena dos trimestres consecutius en negatiu i cau un 0,1% el segon trimestre

El cost laboral mitjà per treballador i mes (que inclou les remuneracions i les cotitzacions socials) ha descendit a 2.589,08 euros en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un descens del 0,1% respecte al mateix període de 2015, ha informat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Amb aquesta retallada interanual, el cost laboral encadena dos trimestres consecutius en negatiu després de caure un 0,2% en el primer trimestre.

El cost laboral es compon del cost salarial i dels altres costos. En el segon trimestre de l'any, el cost salarial (que comprèn totes les remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie) ha pujat un 0,1% respecte al segon trimestre de 2015, situant-se en una mitjana d'1.943 euros per treballador i mes.

Excloent el factor variable dels salaris (pagaments extraordinaris i endarrerits) s'obté el cost salarial ordinari, que en el segon trimestre ha baixat un 0,3%, fins als 1.630,53 euros.

Els altres costos (costos no salarials) han assolit en el segon trimestre els 646,07 euros, amb un descens interanual del 0,6%. El component més important dels altres costos són les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, que han arribat a 585,96 euros, un 0,5% menys que en el segon trimestre de 2015.

El segon element important dels altres costos són les percepcions no salarials, que no han experimentat variació a causa que la caiguda de les prestacions socials directes (indemnitzacions per acomiadament i prestacions complementàries a la Seguretat Social abonades per l'ocupador) s'ha vist compensada amb l'augment de les altres percepcions no salarials (indemnitzacions per fi de contracte, pagaments compensatoris, roba de treball, etc.). Per la seva banda, les subvencions i bonificacions, també incloses en els altres costos, han augmentat un 5,8% en taxa interanual.

L'INE també proporciona dades corregides de calendari i desestacionalitzades d'aquesta estadística. D'acord amb aquesta sèrie, el cost laboral per treballador no ha patit canvis en la taxa interanual. En taxa intertrimestral, el cost laboral ha crescut un 0,2% en el segon trimestre després d'haver retrocedit un 0,4% en el primer trimestre dins de la sèrie corregida d'estacionalitat i de calendari.

Indústria, únic sector on augmenta el cost laboral
Per sectors d'activitat, la indústria ha registrat l'únic increment del cost laboral en el segon trimestre, amb un alça interanual del 0,3%, fins als 3.092 euros. Per contra, el cost laboral s'ha reduït un 1,4% en la construcció, fins als 2.743,7 euros, i un 0,1% en els serveis, fins als 2.485,8 euros.

En el cas dels altres costos, el major descens l'ha anotat la construcció (-2,4%), seguit dels serveis (-0,6%). La indústria, per la seva banda, els ha elevat un 0,3%.

Entre abril i juny, el salari ordinari més elevat ha correspost a la indústria (1.898,4 euros per treballador i mes), un 0,2% més que en el mateix període de 2015, seguit de la construcció, amb 1.617,8 euros (-0,8%), i els serveis, amb 1.581,9 euros (-0,3%).

L'hostaleria, on menys es cobra
Per activitats econòmiques, el subministrament d'energia, gas vapor i aire condicionat i les activitats financeres són les que presenten els costos laborals més elevats, amb 6.261,9 i 4.716,6 euros per treballador i mes, respectivament, mentre que els menors corresponen als altres serveis (1.716,08 euros) i l'hostaleria (1.545,18 euros).

Els creixements interanuals més significatius dels costos laborals en el segon trimestre els han experimentat les indústries extractives ( 10%), transport i emmagatzematge ( 3,8%), les activitats professionals ( 3,6%) i l'Administració Pública ( 3,2%). Per contra, les majors caigudes s'han registrat en el subministrament d'energia (-4,9%), els altres serveis (-3,6%) i la construcció (-1,4%).

Madrid i País Basc tenen els sous més elevats
Per comunitats autònomes, els costos laborals més alts els van registrar Madrid (3.036,3 euros per treballador i mes), País Basc (2.958,07 euros), Catalunya (2.777,2 euros) i Navarra (2.665,8 euros), mentre que els més baixos s'han donat a Extremadura (2.151,5 euros) i Canàries (2.183,2 euros).

Les dues comunitats líder, Madrid i País Basc, superen en més de 300 euros la mitjana nacional (2.589 euros), mentre que les dues últimes, Canàries i Extremadura, més Galícia, es troben més de 300 euros per sota.

Per la seva banda, els costos salarials més elevats també han estat a Madrid (2.306,5 euros per treballador i mes), País Basc (2.200,8 euros per treballador i mes) i Catalunya (2.107,1 euros). Per la seva banda, els més baixos s'han situat a Extremadura (1.616,1 euros) i Canàries (1.608,7 euros).

Jornada setmanal de 34,3 hores
La jornada mitjana pactada al segon trimestre ha estat de 34,3 hores a la setmana, encara que la jornada efectivament treballada ha estat de 31,4 hores després de descomptar les hores perdudes de mitjana a la setmana (3 hores, la majoria per vacances i dies festius) i sumar les hores extraordinàries. Com a conseqüència d'aquesta evolució, el cost laboral per hora efectiva ha retrocedit un 3,9% en taxa anual, fins als 18,95 euros.

Segons el tipus de jornada, la diferència salarial entre els treballadors a temps complet i parcial és de 5,07 euros per hora, amb 14,95 euros per hora per als primers, i 9,88 euros per als segons.

Els treballadors a temps complet realitzen 35,5 hores de treball efectiu, gairebé el doble que els treballadors a temps parcial (18,7 hores).

Més de 75.000 vacants al segon trimestre
L'INE ha informat a més que en el segon trimestre de l'any s'han registrat 75.852 vacants d'ocupació, enteses aquestes com el lloc de treball creat recentment o que no està ocupat o que és a punt de quedar lliure i pel qual l'empresari està prenent mesures actives per trobar un candidat aliè a l'empresa. D'elles, el 90,4% pertanyien al sector serveis (68.538), el 8,3% a la indústria (6.308) i l'1,3% a la construcció (1.006).

Madrid i Catalunya concentren el major nombre de vacants (17.655 i 13.121, respectivament) i Astúries i Navarra, el menor, amb 537 i 659 vacants, respectivament.

L'INE precisa que la majoria de les empreses preguntades han afirmat que no hi havia vacants per cobrir perquè no necessitaven treballadors addicionals per al període abril-juny de 2016.
Avui et destaquem
El més llegit