La guerra finançera contra Catalunya després de l'1-O

El Rei i el govern espanyol van trucar empresaris i directius per forçar una fugida de seus de Catalunya passat el referèndum

La fàbrica de Seat a Martorell
La fàbrica de Seat a Martorell

El rei Felip VI va intervenir personalment per forçar canvis de seus de bancs i grans empreses després del referèndum de l'1-O i l'Estat va retirar milers de milions d'euros de CaixaBank i del Banc Sabadell per pressionar pel trasllat, però, tot i així, 80 de les 100 grans empreses catalanes van mantenir la seu social a Catalunya, segons ha publicat el diari Ara aquest diumenge.

Segons informa el diari, Felip VI va mantenir contactes amb els màxims dirigents de Sabadell i CaixaBank, Josep Oliu i Isidre Fainé. Després de rebre pressions, CaixaBank va negociar els detalls del decret llei que va facilitar el canvi de seu amb Luis de Guindos i Jorge Moragas, aleshores cap de gabinet de Rajoy, davant les dificultats amb les que es trobava l'antiga caixa d'estalvis, que, per traslladar la seu havia de convocar una assemblea general d’accionistes. Vuit dies després de l’1-O, totes les empreses catalanes de l’Íbex-35 menys una havien anunciat que traslladaven la seu fora de Catalunya.

A més, el rotatiu apunta que el monarca va pressionar sense èxit grans multinacionals perquè efectuessin el trasllat de la seu. Per exemple, l'Ara explica que, durant l’acte del Dia de la Hispanitat a Madrid, un emissari de la Casa del Rei va transmetre a “un directiu de Seat” la preocupació de la Corona, tot i que, al final, l'empresa de capital alemany va mantenir la seu a Catalunya com ho van fer moltes altres.

Més info: 3.208 empreses marxen de Catalunya des de l'1-O

Segons el rotatiu, Felip VI també es va implicar personalment a fer trucades a "altres empreses estrangeres" perquè traslladessin la seu fora de Catalunya. Preguntada pel mateix diari, la Casa del Rei no ha negat les acusacions.

Fugida de capitals

L'Ara també detalla que la setmana del 2 d’octubre es va llançar una campanya de captació comercial dels grans comptes que havien abandonat el Sabadell i CaixaBank, amb el protagonisme destacat del Banc Santander. El banc d’Ana Botín va aprofitar per captar aquests nous clients, en una actuació que va propiciar queixes formals dels bancs catalans, segons apunten les informacions.

I no només això. El govern de Rajoy va retirar l'endemà del referèndum de l'1-O milers de milions d'euros de CaixaBank i del Banc Sabadell, com una mesura orquestrada per pressionar les dues entitats perquè traguessin de Catalunya els domicilis fiscals. És la hipòtesi que defensa una investigació del diari Ara, que xifra la fugida massiva de capitals entre els diners públics i els privats en uns 35.000 milions d'euros a les dues entitats. Una tercera part d'aquests diners, uns 10.000 milions, correspondrien a capitals d'empreses públiques com Adif, RTVE, Renfe o Ports de l'Estat. Part d'aquests diners van tornar a les entitats quan es va fer efectiu el canvi de seu fiscal.

El rotatiu català ha parlat amb diverses fonts financeres que confirmen que, per exemple, el Banc Sabadell va veure com en un sol dia es retiraven dels seus fons 2.000 milions de diners públics. També citen una font que assegura que un cop canviada la seu fiscal, els dines que s'havien retirat van tornar.

Facturació que marxa

Segons el diari citat, els grups que van canviar de domicili representen el 42% de la facturació de les 100 grans firmes. Tot i això, el sector de l’alimentació i de la distribució no va registrar ni un sol trasllat, igual que la indústria químico-farmacèutica ja que, dins d'aquest sector, l’única empresa que va marxar va ser el grup Indukern.

Més info: Agbar desmunta l’argumentari oficial de la sortida d’empreses catalanes amb l’1-O

Tanmateix, però, de les cinc primeres empreses del rànquing de 100 que més facturen a Catalunya, quatre de cinc han marxat. Són Naturgy, CaixaBank, Banc Sabadell i Abertis, mentre que Seat -la tercera que més factura- s'ha quedat.

La resta de companyies que van decidir canviar la seu de territori són Zurich Espanya, Catalana Occident, Allianz Espanya, Planeta, Applus+, Tech Data Espanya, Grupo Hotusa, Nexus Energia, Torraspapel, Grupo Indurken, Cellnex, Ingram Micro, Cementos Molins, Cepsa i Edreams Odigeo.

Més Informació
L'1-O dispara els clients de Parlem un 45%
Exceltur rebaixa l'impacte de l'1-O sobre el turisme
Avui et destaquem
Comentaris