Ara fa un any, Rússia va prohibir l'entrada de productes agroalimentaris procedents de la Unió Europea en resposta a les sancions rebudes pel conflicte amb Ucraïna. El veto rus va perjudicar greument al sector de la fruita de Lleida, ja colpejat per l'excés d'oferta i els preus ruïnosos. El 2011, Catalunya va vendre préssecs i nectarines a Rússia per un valor de 45,6 milions d'euros. L'impacte del veto rus va provocar que les operacions es reduïssin l'any passat als 25,3 milions d'euros. Aquestes representen un 13% de les exportacions totals.
Tenint en compte aquest context, què han fet les empreses per sortejar aquesta situació? La recerca de nous mercats, la revenda de fruita a Bielorússia o les operacions amb Bèlgica i Holanda, països que compten amb partners amb aquell país, són algunes de les solucions per fer front als efectes del veto rus i a la baixada de preus de la fruita dolça.
Esquivant el veto rus
"Tenim un punt a favor i és el reconeixement de la qualitat de les nostres produccions", comenta Josep Lluís Trilla, director comercial del grup Actel, una de les entitats més importants de Lleida. Tot i que la cooperativa ha consolidat una sèrie de nous mercats a la zona centreeuropea, Europa de l'Est i als països emergents, Trilla descarta entrar a Àsia perquè "el transport aeri resulta molt car, el vaixell triga més d'un més en arribar i amb Xina no existeix cap protocol fitosanitari".
És el mateix camí que ha emprès Fruits de Ponent. La cooperativa d'Alcarràs admet els problemes conjunturals derivats del veto rus. "És difícil substituir el mercat rus", reconeix el seu director comercial, Robert Perucho. Tot i això, exigeix "deixar de parlar d'un tema que ja està superat". Fruits de Ponent ha preparat la campanya deixant de banda el mercat rus i ampliant els clients en països europeus on ja exportava com ara França i Alemanya, per suplir els gairebé 200.000 quilos diaris que la cooperativa d'Alcarràs enviava a Rússia en campanyes passades.
Malgrat aquesta teòrica superació del problema, les dades de comerç exterior indiquen que les exportacions als països tercers, Bielorússia i Turquia han augmentat durant l'últim any. Aquests mercats s'utilitzen com a porta d'entrada a Rússia. El mateix fenomen es produeix amb Bèlgica i Holanda, on les partides de fruita que s'envien allà arriben mitjançant partners russos.
Optimisme en els preus
Obrir i consolidar nous mercats no és una tasca fàcil. Així ho constata Manel Simón, director general d'Afrucat, l'organització que agrupa al 90% dels productors de fruita catalans. "Entrar a Rússia ens va costar 10 anys", recorda. Per això, es justifica que les empreses segueixen fent operacions allà i encara mirin de reüll les decisions polítiques del país.
A diferència de la passada campanya, aquest any, els preus de comercialització de la fruita acompanyen. Simón parla d'optimisme perquè "la demanda de fruita supera l'oferta i les vendes de Catalunya no s'han superposat amb les d'altres zones primerenques d'Andalusia i Múrcia". Les primeres varietats de préssec i nectarina s'han venut a un preu un 30% superior al de 2014. El director general d'Afrucat tampoc s'oblida de Rússia i reclama a la Unió Europea "mesures preventives per evitar casos com el del veto rus i que no només s'actuï en el moment en el qual es desplomin els preus".
Des d'Actel, Josep Lluís Trilla també dóna suport a la idea que la campanya està sent més beneficiosa que la de l'any passat. El director comercial ho atribueix a la calor generalitzada que està fent a Europa i que n'incrementa el consum.
Un any després, les empreses i cooperatives lleidatanes han optat per obrir nous mercats i diversificar l'oferta per esquivar el veto rus. No obstant això, el pes d'aquest país en les exportacions globals fa que encara es mantingui un ull en els passos que realitzi el president rus, Vladimir Putin, respecte a l'entrada de productes de la UE a les seves fronteres.
Tenint en compte aquest context, què han fet les empreses per sortejar aquesta situació? La recerca de nous mercats, la revenda de fruita a Bielorússia o les operacions amb Bèlgica i Holanda, països que compten amb partners amb aquell país, són algunes de les solucions per fer front als efectes del veto rus i a la baixada de preus de la fruita dolça.
Esquivant el veto rus
"Tenim un punt a favor i és el reconeixement de la qualitat de les nostres produccions", comenta Josep Lluís Trilla, director comercial del grup Actel, una de les entitats més importants de Lleida. Tot i que la cooperativa ha consolidat una sèrie de nous mercats a la zona centreeuropea, Europa de l'Est i als països emergents, Trilla descarta entrar a Àsia perquè "el transport aeri resulta molt car, el vaixell triga més d'un més en arribar i amb Xina no existeix cap protocol fitosanitari".
És el mateix camí que ha emprès Fruits de Ponent. La cooperativa d'Alcarràs admet els problemes conjunturals derivats del veto rus. "És difícil substituir el mercat rus", reconeix el seu director comercial, Robert Perucho. Tot i això, exigeix "deixar de parlar d'un tema que ja està superat". Fruits de Ponent ha preparat la campanya deixant de banda el mercat rus i ampliant els clients en països europeus on ja exportava com ara França i Alemanya, per suplir els gairebé 200.000 quilos diaris que la cooperativa d'Alcarràs enviava a Rússia en campanyes passades.
Malgrat aquesta teòrica superació del problema, les dades de comerç exterior indiquen que les exportacions als països tercers, Bielorússia i Turquia han augmentat durant l'últim any. Aquests mercats s'utilitzen com a porta d'entrada a Rússia. El mateix fenomen es produeix amb Bèlgica i Holanda, on les partides de fruita que s'envien allà arriben mitjançant partners russos.
Optimisme en els preus
Obrir i consolidar nous mercats no és una tasca fàcil. Així ho constata Manel Simón, director general d'Afrucat, l'organització que agrupa al 90% dels productors de fruita catalans. "Entrar a Rússia ens va costar 10 anys", recorda. Per això, es justifica que les empreses segueixen fent operacions allà i encara mirin de reüll les decisions polítiques del país.
A diferència de la passada campanya, aquest any, els preus de comercialització de la fruita acompanyen. Simón parla d'optimisme perquè "la demanda de fruita supera l'oferta i les vendes de Catalunya no s'han superposat amb les d'altres zones primerenques d'Andalusia i Múrcia". Les primeres varietats de préssec i nectarina s'han venut a un preu un 30% superior al de 2014. El director general d'Afrucat tampoc s'oblida de Rússia i reclama a la Unió Europea "mesures preventives per evitar casos com el del veto rus i que no només s'actuï en el moment en el qual es desplomin els preus".
Des d'Actel, Josep Lluís Trilla també dóna suport a la idea que la campanya està sent més beneficiosa que la de l'any passat. El director comercial ho atribueix a la calor generalitzada que està fent a Europa i que n'incrementa el consum.
Un any després, les empreses i cooperatives lleidatanes han optat per obrir nous mercats i diversificar l'oferta per esquivar el veto rus. No obstant això, el pes d'aquest país en les exportacions globals fa que encara es mantingui un ull en els passos que realitzi el president rus, Vladimir Putin, respecte a l'entrada de productes de la UE a les seves fronteres.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.