"L'envelliment de la població suposarà un repte, però també obrirà un ventall d'oportunitats"

La directora dels apartaments Cugat Natura, Helena Aranyó, explica com Fiatc Residències s'adapta a les tendències de futur al sector sènior

Helena Aranyó, directora dels apartaments per a sèniors Cugat Natura i Responsable de Relacions Institucionals de Fiatc Residències, al jardí de les instal·lacions | Bernat Millet
Helena Aranyó, directora dels apartaments per a sèniors Cugat Natura i Responsable de Relacions Institucionals de Fiatc Residències, al jardí de les instal·lacions | Bernat Millet

D'aquí a uns quants anys, el 2050, l'Estat espanyol esdevindrà el país amb la població més envellida, només per darrere del Japó. Les necessitats de la població més gran de 65 anys són un repte però també representen grans oportunitats. L'economia de la gent gran ja té, fins i tot, un nom en anglès: silver economy (“the silver economy, a golden opportunity”). Helena Aranyó és la directora dels apartaments per a sèniors Cugat Natura i Responsable de Relacions Institucionals de Fiatc Residències. L'experta explica com l'empresa comença a avançar-se a les necessitats dels més grans que vindran i s'adapta a les noves tendències que han aparegut a Europa o als Estats Units, on els models de cohabitatge o fins i tot ciutats habitades només per sèniors són molt més habituals que no pas en les nostres latituds, on les residències d'avis són el més habitual.

Què és Cugat Natura avui dia? Quina és la seva història?

Residencial Cugat Natura és un complex que ofereix habitatge i serveis a persones majors de 65 anys a Sant Cugat del Vallès. El centre disposa de dos edificis. En un hi ha la residència per persones amb necessitat de suport per deteriorament físic i/o cognitiu. En l'altre hi ha 32 apartaments amb serveis inclosos i espais d'ús comú per a persones amb autonomia personal. Residencial Cugat Natura es va inaugurar el juny de 2012, per tant ja fa més de 7 anys que ofereix els seus espais a la gent gran de Sant Cugat i àrees d'influència.

Més info: L'evolució dels recursos assistencials a Catalunya

Com es va apostar per un model així? Què va fer que s'apostés per aquests apartaments?

Els serveis i habitatge per a majors de 65 aniran evolucionant els anys vinents. La població també envellirà progressivament i no tothom voldrà fer-ho al domicili particular o a una residència. Per aquest motiu Fiatc Residències ofereix alternatives com és el cas dels apartaments assistits que tenim a Sant Cugat. En els apartaments trobes el millor de les dues opcions, estàs com a casa, ja que te'ls pots personalitzar amb els teus mobles i records però, en cas de necessitat, tens suport per emergències amb atenció 24 hores, servei de vigilància, serveis sanitaris i domèstics inclosos en quota i agenda d'activitats per fomentar la socialització de la gent que vulgui entreteniment i companyia.

L'empresa quines altres residències té?

Fiatc Residències té centres operatius avui dia a Sant Cugat, Cornellà i Mollet del Vallès. Els pròxims anys té previst créixer en equipaments residencials a raó de dos centres més a Barcelona, un segon a Mollet del Vallès i dos a la comunitat Valenciana (concretament a Alacant i Elx). Actualment el grup ofereix un total de 526 places residencials i en els propers dos o quatre anys té previst oferir-ne 836 més, en total 1.362 places residencials i 200 més de centre de dia entre tots els nous centres, per tant un total d'aproximadament 300 places de centre de dia. Pel que fa a professionals, Fiatc Residències dóna feina als seus centres a 240 persones i, en els pròxims anys, es crearan aproximadament uns 360 nous llocs de treball, per tant en total oferirà uns 607 llocs de feina.

Més info: Els recursos assistencials per a persones grans

Quines són les xifres i serveis del complex Residencial Cugat Natura a Sant Cugat actualment?

El Centre Residencial Cugat Natura ofereix 32 apartaments amb capacitat per dues persones cadascun, és a dir 64 places als apartaments. A la residència ofereix 168 places residencials i 25 places de centre de dia. El centre ofereix serveis d'oci com agenda d'activitats, biblioteca, espai d'art, zona de premsa, sales de lectura i de socialització, espai d'internet amb ordinadors, gimnàs, sales de TV i cinema, zona de jocs, cafeteria i restaurant, programació de sortides i excursions entre d'altres. També disposa de tota mena de serveis substitutius de la llar com cuina pròpia i restauració, supermercat a domicili, bugaderia, neteja, manteniment, jardineria, perruqueria, podologia, farmàcia, places de pàrquing i trasters. El centre té professionals altament qualificats. En l'àmbit assistencial ofereix serveis de primer nivell com assistència mèdica, infermeria, atenció psicològica, serveis de fisioteràpia i entrenador personal, educació social, teràpia ocupacional, treballador social i atenció personalitzada a l'usuari en les seves activitats de la vida diària. El centre de dia és una molt bona opció per aquelles persones que volen passar el dia o unes hores al centre i gaudir de tots aquests serveis. Avui en dia el centre té una ocupació de 100% a residència i 75% als apartaments i és considerat un espai de referència a Sant Cugat.

És un model únic a l'Estat espanyol?

No és un model únic però si és un model pioner a l'Estat espanyol. Fins ara, era més comú veure residències per a gent gran però les noves tendències, i nova oferta de serveis, introdueixen alternatives com els apartaments tutelats i altres variables d'habitatges cooperatius i col·laboratius dissenyats inclús pels mateixos usuaris que hi viuran.

"El client gaudeix d'una experiència de total autonomia al seu apartament però, en cas de necessitat, sempre té al personal i suport del complex a la seva disposició"

En el nostre cas, hem incorporat la divisió dels apartaments en algun complex residencial per oferir a l'usuari un espai adaptat que creix i s'adapta a les seves noves necessitats a mesura que aquestes es van produint. Una persona pot entrar a viure als apartaments, amb autonomia personal i suport assistencial i domèstic inclòs, i evolucionar després cap al recurs de centre de dia i/o plaça residencial a la residència si precisa més atenció. El valor afegit de la nostra proposta és proporcionar, en tot moment, l'atenció que precisa la persona i anar-la graduant progressivament en funció dels seus nous requeriments o pèrdua d'autonomia. El punt fort dels apartaments és que proporcionen suport professionalitzat i invisible als ulls dels usuaris i/o familiars. El client gaudeix d'una experiència de total autonomia al seu apartament però, en cas de necessitat, sempre té al personal i suport del complex a la seva disposició.

És una nova tendència o un model estès a Europa? Quines són les tendències als països europeus més avançats i com es viu la tercera edat als països nòrdics i centreeuropeus?

Als països europeus més avançats i als EUA les persones grans cada vegada tenen més cultura, en determinats estrats més poder econòmic, fan més ús de les noves tecnologies i són més exigents. Per aquest motiu han començat a decidir de quina manera volen viure i, fruit d'aquestes iniciatives, han sorgit models alternatius a les clàssiques residències o habitatges amb serveis. Entre aquests tenim els models cohousing amb orígens a Dinamarca on un grup de persones van decidir de viure potenciant les relacions socials entre un grup d'integrants d'una comunitat de veïns i que després es va estendre per Europa i es va replicar als EUA. El dia d'avui, en aquests països, el creixement d'aquests models és intensiu. A partir d'aquest model, neix el senior cohousing on les persones més grans (que ja no tenen fills a càrrec i requereixin espais adaptats a la seva pèrdua de mobilitat i nous requeriments propis de l'envelliment) decideixen com volen viure.

"Als EUA hi ha pobles de més de 700 persones grans que viuen en cases, apartaments i altres espais amb diferents nivells d'assistència i que comparteixen serveis"

En les cooperatives, els veïns són els propietaris del procés i mantenen el control del projecte des de l'inici. Dissenyen els espais des d'un punt de vista de consum eficient i sostenible on no existeix marge d'explotació donat que al darrere no hi ha cap promotor privat. La finalitat d'aquests models, fets a mesura pels usuaris, és que els cooperativistes puguin decidir on, amb qui i de quina manera volen viure la seva jubilació. Als EUA hi ha pobles de més de 700 persones grans que viuen en cases, apartaments i altres espais amb diferents nivells d'assistència i que comparteixen serveis.

Com visualitzes el futur del sector?

Els anys que vénen s'anirà invertint de forma progressiva la piràmide de població i hi haurà moltes més persones majors de 65 anys en contraprestació amb la gent més jove, sobretot als països més desenvolupats. Per donar algunes dades, l'any 2050 una tercera part dels espanyols tindrà més de 65 anys. Actualment l'edat mitjana de la població espanyola és de 43,1 anys, segons les darreres dades de l'INE. Les previsions apunten que, en un parell d'anys, el 20% dels espanyols tindrà més de 65 anys. L'any 2030, la mitjana augmentarà al 25% i el 2050 arribarà al 35%. Espanya serà aleshores el segon país més envellit del món, per darrere del Japó, i hi haurà 76 jubilats per cada 100 habitants en edat de treballar. Aquestes dades ens duran a pensar en una societat en què l'envelliment de la població suposarà un repte, però també obrirà un ventall d'oportunitats.

"Si fos un país, l'economia de la longevitat seria la tercera economía més gran del món"

De fet, l'economia de la longevitat als EUA, és a dir, aquella enfocada a les persones majors de 50 anys, genera un PIB de 6,3 bilions d'euros, segons un estudi realitzat per Oxford Economics i l'AARP (la principal associació de persones grans dels EUA). Si fos un país, seria la tercera economia més gran del món. Un dels principals camps de millora serà el dels nous entorns d'habitatge. En aquest sentit, les noves residències i apartaments amb serveis per a gent gran s'aniran adaptant progressivament a aquests canvis amb l'objectiu d'oferir espais a mesura del client i sistemes de gestió adaptats a les preferències dels usuaris. Hi haurà gent que preferirà quedar-se al seu domicili particular amb més suport o monitorats. Per a aquests casos, les noves tecnologies seran un bon aliat.

En quina situació estem al nostre país enfront dels models anglosaxons més avançats?

Destacaria com a positiu les polítiques per a gent gran del nostre país que han anat millorant amb el temps. Tenim un bon ventall de recursos sanitaris i sociosanitaris i la llei de la dependència encara que malauradament és insuficient. Amb relació als models familiars, són més protectors que els d'altres països on la gent gran pateix solitud extrema, tot i que ens anem acostant. Tenim una xarxa de recursos d'atenció immediata (els anomenats sociosanitaris) amb un bon model i una bona distribució territorial. Destacaria com a negatiu el futur de les pensions que és incert i les polítiques laborals que són millorables per tal de mantenir els sèniors en actiu i evitar jubilacions anticipades. La política de serveis socials en quantitat i qualitat que garantís un acompanyament a les famílies de persones dependents en la presa de decisions, és a dir ajudar a les famílies a part de proporcionar-los-hi recursos. Garantir més recursos a domicili i identificar i integrar els recursos d'atenció socials i sanitaris de llarga durada a domicili o en institucions (el long term care). Un altre dels punts febles del sistema són els baixos salaris dels professionals de l'àmbit de la geriatria i també s'haurien de millorar els recursos de geriatria a primària, hospitals i altres espais de suport a gent gran.

Avui et destaquem
Comentaris