Des del 2008, quan va ser escollit secretari general, Joan Carles Gallego (@joancgallego) és la cara visible de Comissions Obreres (CCOO) a Catalunya. Com sempre pels volts del primer de maig, l'agenda del líder sindical és d'allò més ajustada, però troba una estona per atendre VIAempresa en aquesta entrevista.
Gallego exposa les reivindicacions del sindicat, i reflexiona al voltant de la seva redefinició en el nou context del mercat de treball. Un mercat que qualifica de precari especialment pels joves, fet que impedeix desenvolupar la seva consciència de treballadors i membres d'un col·lectiu.
Actualment costa més mobilitzar els treballadors per l'1 de maig?
La veritat és que portem molts anys de mobilització permanent i continuada, des del 25 de novembre de 2008 no hem parat d'estar mobilitzats. Ja sigui amb conflictes d'empresa, sectorials o generals. Però l'1 de maig és un moment d'exterioritzar i fer evidents aquests conflictes. Per això aquest any la manifestació de Lleida s'ha fet a Tàrrega, perquè hi ha una empresa concreta en procés de tancament i cal evidenciar la necessitat de buscar-hi una sortida. Sigui com sigui, és cert que costa abordar processos de mobilització general. L'atur és molt important i fa que la gent s'hagi replegat d'alguna manera a intentar solucionar els seus problemes en el seu àmbit concret.
Els sindicats no tenen la mateixa influència en tots els sectors. En quins tenen més pes actualment i en quins menys? Per què passa això?
En termes generals crec que estem mantenint una presència important en tots els sectors, ja siguin industrials o de serveis. El problema és que hi ha hagut un gran esmicolament del mercat de treball que ha fet que moltes empreses hagin externalitzat els seus serveis a empreses de mida molt reduïda. I aquestes subcontractades han anat fent el mateix, de manera que s'ha anat externalitzant el risc fins a treballadors d'usar i tirar: temporals i a temps parcial. És aquí on hi ha més dificultat d'organitzar els treballadors, en aquestes microempreses i en els treballadors que entren i surten del mercat de treball. No tenen la sensació de formar part d'aquest col·lectiu. És aquí on al sindicat té el repte d'organitzar-los, i ho haurem de fer d'una manera diferent de la que es fa a la gran empresa.
Creu que la població visualitza i entén realment la tasca i la utilitat dels sindicats actualment?
Els sindicats hem de millorar molt la comunicació amb la gent i explicar les coses que fem, la necessitat i la utilitat que tenim. Hi ha molts treballadors que no se senten identificats amb els sindicats, tot i que també n'hi ha molts que sí. Quan fem les enquestes al detall desglossem dues realitats. Aquelles empreses que tenen sindicat organitzat o han fet eleccions sindicals ho valoren i ho consideren útil. Però on no hi ha delegats sindicals consideren que el sindicat és un ens aliè a ells i que no té res a veure amb la seva pràctica quotidiana. No són conscients que les seves relacions laborals estan determinades pel conveni col·lectiu i no viuen el fet sindical. En les empreses mitjanes i grans el sindicat permet que les relacions laborals siguin menys conflictives i la negociació col·lectiva permet negociar i trobar sortides més fàcilment.
Als que no veuen aquesta utilitat als sindicats, què els diria?
Que estar organitzats i tenir representants sindicals els permet en un procés de negociació poder fer arribar els seus problemes i les propostes per solucionar-los. Si les organitzacions empresarials veuen que estan organitzats, que tenen representants i que en un moment determinat poden exercir el conflicte i es poden mobilitzar; els empresaris buscaran maneres de solucionar aquests conflictes reals que existeixen. Sobretot tenen la capacitat de pressionar, perquè l'organització en si ja és un element de pressió. Si estàs organitzat, els empresaris tenen més respecte a les taules de negociació.
En qualsevol cas, sovint també costa desxifrar les diferències entre sindicats, especialment els majoritaris. En què es diferencia Comissions Obreres respecte de la UGT?
El nostre país té un model sindical que es va determinar en el moment de la transició política. Des de Comissions Obreres apostàvem per anar a un model de sindicalisme unitari en el qual els treballadors escullin els seus representants, i aquests configuressin una organització sindical. No s'entén que els interessos dels treballadors estiguin compartimentats en diferents organitzacions sindicals. Aquesta posició inicial no va poder avançar perquè hi havia interessos polítics i econòmics que van preferir anar a un model de divisió sindical potenciant altres sindicats que no existien en aquell moment, i així poder situar alguns models sindicals més de corretja de transmissió de posicions polítiques o d'interessos empresarials. Això ha donat un mapa i un model sindical que té elements positius i negatius. Un de positiu és que els treballadors cada quatre anys han de votar els seus representants sindicals de manera directa, i això permet validar la seva tasca. I des de les primeres eleccions Comissions Obreres som el primer sindicat. Això vol dir que la majoria de treballadors si més no ens van validant les polítiques que anem fent. Dit això, esbrinar les diferències sindicals acaba sent un problema de pràctica sindical quotidiana en el dia a dia de l'empresa.
Des de fora a vegades dóna la sensació de reproduir una mica el sistema de partits polítics, però que costa una mica més veure les diferències, especialment entre els sindicats majoritaris...
A vegades es veu molt concret en els plantejaments generals. Per exemple, a Comissions Obreres sempre hem fet molta gala de la nostra independència sindical. No devem favors ni a cap partit polític, ni a cap empresari, ni a cap organització empresarial o a cap govern. Som independents i construïm les nostres relacions a partir dels debats dels afiliats i dels treballadors. Aquesta és la nostra idea d'independència, que no vol dir que siguem indiferents a les polítiques. Ens agraden més unes que les altres, evidentment. Crec que la UGT ha evolucionat els últims temps. Inicialment obeïa a una relació política determinada històricament aquí i a tot Europa, però amb el temps ha anat evolucionant cap a una posició més independent. Obeeixen a cultures diferents i han construït opcions diferents. Per això al nostre últim congrés vam apostar per aprofundir en el concepte d'unitat d'acció sindical, tant amb la UGT com amb el conjunt dels sindicats.
En què consisteix el concepte d'unitat d'acció sindical?
En definitiva és tenir un protocol d'actuació. Els treballadors podem tenir preferències per un o altre sindicat, però en última instància la millora de les nostres condicions de treball les hem de posar en una taula de negociació. Podem anar amb quatre plataformes reivindicatives diferents, però el millor és una sola plataforma que respongui als interessos de la majoria dels treballadors. Però fins i tot on seria més important és en el terreny de la resolució. Quan estàs negociant un conveni col·lectiu, al final s'ha de firmar o no. Quan s'ha exhaurit la negociació, no pot ser que un sindicat firmi i l'altre no; perquè a vegades hi ha sectors empresarials que ho aprofiten per dividir els treballadors. El que hem de fer és donar molt protagonisme als treballadors al final del procés, de tal manera que al llarg del camí s'hagin pogut explicitar les diferències entre uns i altres, però al final de tot la decisió última la tingui el conjunt dels treballadors. No hem de funcionar com partits polítics, sinó com a organitzacions dels treballadors que som.
És possible canviar el model sindical actual per arribar a l'aposta inicial que explicava?
És complicat perquè es van consolidant pràctiques, cultures i models sindicals. Però tot i que és difícil, cada cop més hi ha la convicció que la divisió sindical no afavoreix els objectius o els interessos dels treballadors. Per tant, cal buscar mecanismes perquè les diferències entre projectes sindicals no impliquin aquesta divisió. Si aconseguim això, podria haver-hi fins i tot processos de redefinició del model sindical, sempre i quan garantim el protagonisme del vot dels treballadors.
Per bé o per mal, el mercat laboral s'ha flexibilitzat molt i és molt habitual escoltar que "ja no existeix una feina per a tota la vida". Es parla molt que treballadors i empreses s'han de reinventar sovint per tenir èxit. També ho han de fer els sindicats?
És cert que el mercat de treball ha canviat molt des de la Transició, i els sindicats no podem ser aliens a aquests canvis. Avui la precarietat està creixent més, la pobresa laboral s'està evidenciant i la internacionalització de les empreses cada cop és més present. Hi ha tot un seguit de fenòmens nous, i també l'aparició de noves eines de comunicació. Tot un seguit d'elements que el sindicat ha d'utilitzar per veure com s'organitza millor per arribar a aquells sectors de treballadors on encara no ho fem. Aquest és un repte que tenim, millorar l'organització perquè tothom es pugui identificar amb el sindicat i no hi hagi treballadors que quedin aïllats. També hem de buscar formes de participació diferents i noves. Abans ho teníem tot fiat a les assemblees, però avui l'assemblea física té altres mecanismes de funcionament utilitzant les noves tecnologies i la participació virtual. La gent s'ha de poder sentir protagonista de les decisions que el sindicat porta a les meses de negociació i que pren al final. I també hem de millorar molt la comunicació del que fem. Ens hem acostumat a fer-la a través dels mitjans de comunicació tradicionals, però la realitat és que fan de filtre i informen del que volen i com volen. Hem de suportar la nostra capacitat pròpia de comunicació i millorar la nostra capacitat d'explicar a la gent allò que fem.
Un altre dels reptes ha de ser acostar-se als treballadors més joves?
Del conjunt de 150.000 afiliats que tenim, els joves representen al voltant d'un 11%. És poc, però va molt en paral·lel al que està passant al mercat de treball. Malauradament la immensa majoria dels joves estan aturats, i a més també estan incorporant la major dosi de precarietat. A vegades tenen 12 feines precàries en un any, i així és molt difícil sentir-te treballador ni que et sentis company, perquè no en tens d'estables. I aquests són els elements fonaments per sindicar-te: sentir-te part d'un grup, tenir consciència que en formes part. Els anys de més creixement la filiació dels joves anava molt en paral·lel a altres franges d'edat, i en aquests darrers anys s'ha notat la diferència. Per tant, hem d'actuar per ser a prop seu i donar a conèixer a la gent jove què és el sindicat. Hem d'intentar que als estudis universitaris, de formació professional o de secundària el fet sindical es conegui igual que el fet polític o els drets ciutadans.
Precisament l'1 de maig sempre és una data especial pel moviment sindical. Quina radiografia fa del moment actual del mercat laboral?
Fem una anàlisi de la situació en la qual evidenciem les contradiccions existents entre un procés de cert creixement econòmic, on les dades macroeconòmiques apunten en positiu; però convivint amb una situació de crisi social real. La recuperació no està arribant a la immensa majoria de la gent, i especialment els treballadors no estan veient aquesta millora de les dades macroeconòmiques. Aquest és el principal problema: que puguem estar sortint de la crisi en les dades econòmiques però sense que repercuteixi en l'ocupació i la seva qualitat.
Quines són les seves principals reivindicacions?
Situem tres eixos: els salaris, l'ocupació de qualitat i la protecció social. En aquests moments el salari és l'evidència d'aquesta contradicció. Aquests darrers anys han perdut molt poder adquisitiu, i la devaluació salarial s'ha utilitzat com a element de competitivitat. A més a més, el salari també ha introduït elements de desigualtat i s'han obert les bretxes salarials a tots els nivells. La nostra aposta és apujar els salaris i evitar els elements de temporalitat, parcialitat i que el salari mínim sigui superior. Des d'una millora de l'esforç salarial de les empreses, estaran més incentivades a innovar i els donarà una productivitat molt més sòlida; a més de millorar el consum i la demanda interna. Tot això ho estem situant a les negociacions amb la CEOE, Foment del Treball i Pimec, així com a les negociacions col·lectives dels convenis a les empreses. Alhora, estem plantejant amb el Govern el tema del salari mínim interprofessional, que s'hauria de situar en els termes europeus i arribar a més de 900 euros.
I respecte la qualitat de l'ocupació?
El principal problema del país és crear ocupació, però no de qualsevol tipus. L'ocupació precària és molt feble. Quan tens una ocupació d'usar i tirar vol dir que les empreses no acaben de tenir una estratègia molt a llarg termini, sinó d'esprémer al màxim el cost laboral per obtenir benefici; i no des d'una posició molt sòlida amb el producte o els processos. Per tant, l'estabilitat i el treball amb drets és un element important.
També apuntava a la protecció social...
Perquè avui l'atur és un gran problema. A Catalunya hi tenim 750.000 persones, però el 60% d'elles porten més d'un any aturades i el 47% més de dos anys. Quan tenim gent amb més de dos anys a l'atur, ja ha exhaurit el subsidi i no tenen cap tipus d'ingrés, restant a un pas de l'exclusió social. I des de l'exclusió social no hi ha inserció laboral possible. Hem de garantir una protecció social per aquesta gent. Per això estem demanant una renda garantida de ciutadania, uns ingressos mínims que permetin que la gent tingui suficiència per viure en societat i una base sobre la qual crear les polítiques d'inserció laboral.