Molts anys analitzant dades em permetrien defensar una cosa i la contrària a la vegada. Si tens una conducta ètica i no ets un malparit, la lectura atenta i conscienciosa d’unes xifres fructifica en una interpretació, que pot ser errònia però esdevé la representació més fidel i acurada d’una realitat.
Ens despertem cada matí amb guarismes diacrònics sobre la pandèmia a Barcelona i Madrid, sobre les enquestes electorals, sobre els canvis de consum, sobre les actituds i percepcions de les persones davant determinades situacions... Els darrers 20 anys, els mitjans i les xarxes socials s’expressen cada cop més com l'NBA: a través d’indicadors d’eficiència dels jugadors, relacionats amb les assistències, els rebots, els taps o les passades. Frases sintètiques, xifres, números, dades... La digitalització ha recaragolat una mica més aquest procés de transició d'allò qualitatiu a allò quantitatiu en el llenguatge, en la mesura en què obliga a simplificar els missatges, a esquematitzar-los, convertint-los en ideogrames, infonomies o emoticones. Traços gruixuts, riure o plorar. Bo o dolent. Independentista o constitucionalista. Fatxa o d’esquerres. Vell o jove. Sense matisos ni diversitat. Les sinopsis imposen la seva llei marcial. Guanyen per golejada la partida fins al punt que importa menys l'exposició de les representacions que la seva presentació icònica. Caricatura enfront elaboració. Síntesi enfront anàlisi -“sense anàlisi no hi ha síntesi”, deia Hegel a La Ciència de la lògica l'any 1812-.
La interpretació de la realitat és forçosament reduccionista: el diagnòstic mèdic contra les llargues proves; el sumari executiu contra tot el projecte; la crònica periodística -i el títol- contra el debat parlamentari; la sentència contra el judici. Dos metges diagnostiquen la malaltia d’un pacient i poden arribar a conclusions contràries. Dos investigadors, amb el mateix pressupost -de fonament de la recerca i econòmic- treuen conseqüències i derivacions oposades. Dos periodistes escolten les mateixes paraules en una roda de premsa i acaben titulant de forma antagònica la seva crònica. Dos jutges llegeixen de manera diametralment oposada un mateix article legal. Aquests metges, investigadors, periodistes o jutges, han observat malament la qüestió? Han utilitzat mètodes de recerca o eines d’anàlisi diferents? Estan pressionats a l’hora d’establir el seu criteri final? Com diria Hegel, la síntesi significa un avenç.
Manipulació
La ciència progressa a ritme de prova-error. Encara que hi ha milers de tractats de management, per exemple, el gruix de la gestió d’empresa s’ha forjat en base a prova-error al llarg de pràcticament tot el segle XX i l’actual. Passa el mateix amb qualsevol branca de la medicina, l’arquitectura o l'observació de les aus. Hi ha una pregunta, una curiositat i l’home o la dona s’hi posen i hi troben resposta. En aquest sentit, la recerca s’ha convertit en motor permanent del canvi, produint coneixements nous i solucions aplicades. Entre els instruments de recerca social, hi destaca l'enquesta, entesa com una eina de registre i d’informació de l'opinió pública. El 1936, el demòcrata Franklin D. Roosevelt es presentava a la reelecció. George Gallup va pronosticar que guanyaria les eleccions nord-americanes, com així va passar. Havia utilitzat una mostra reduïda, però una tècnica d’anàlisi de les dades més refinada que alguns dels seus col·legues que deien justament el contrari, que el superaria el candidat republicà, partint de mostres molt més voluminoses.
Aquest art de 'torturar' les xifres fins que confessin el que l'investigador desitja ha perseguit no només el gremi dels estadistes, sinó tots aquells que es dediquen a la seva traducció quotidiana
Al dues vegades primer ministre anglès del segle XIX, Benjamin Disraeli, se li adjudica una frase que ha passat a la història com una de les més impúdiques: “Hi ha tres classes de mentides, les petites mentides, les grans mentides i les enquestes”. Val a dir que molt probablement no va ser ell l’inspirador, sinó més aviat l’escriptor Mark Twain qui la va pronunciar abans als Estats Units. El premi Nobel d’ Economia del 1991, Ronald Coase, encara la va fer més grossa, dient: “Si tortures les dades suficientment, confessaran el que calgui”. Aquest art de torturar les xifres fins que confessin el que l’investigador desitja ha perseguit no només el gremi dels estadistes, sinó tots aquells que es dediquen a la seva traducció quotidiana. De vegades la fama confirma la realitat.
Un treball honest parteix sempre d’una cerca oberta: unes proves mèdiques exhaustives, un document ben planificat, una escolta atenta i desinteressada de totes les fonts o un sumari ben armat. No es tracta d’intuïcions, d’utilitzar allò que interessa per demostrar un parti pris o justificar una creença. L’inici consisteix, doncs, en elegir una mostra ponderada, sempre suficientment representativa i adequada a allò que hom cerca. Segueix fent ús separat dels valors absoluts i relatius, dels creuaments de les dades, evitant sempre confondre la correlació amb la causalitat o les comparacions de dades no equiparables. I acaba amb una explicació coherent dels resultats amb els dos punts anteriors. Clar que mentre es fa aquest recorregut hi ha paradoxes –com la de Simpson o efecte Yule-Simpson-, relacionada amb el mal creuament de les variables en l’anàlisi dels resultats d’una enquesta. Però aquests errors són fàcilment evitables amb la perícia de l’investigador i del traductor, més encara enmig de l'era digital, on un escombrat de big data ridiculitza qualsevol adulteració.
Una cosa és el dret d'interpretar les coses des del prisma particular de cadascú i, una altra de ben diferent, manipular el procés per obtenir una conclusió predeterminada
Estem parlant de la confecció d’un llenç de dades i de la seva interpretació, per una banda, i de la seva comunicació a l’espai públic, per una altra, enmig de l’entorn del reduccionisme contemporani. En aquesta reflexió, m’estic oblidant de la llibertat d’expressió. És clar que no l'obviem. Una cosa és emetre opinions del caire que sigui i una altra ben diferent, produir o utilitzar dades. Aquesta segona activitat requereix ser humil i honest per posar-se davant els fets i les opinions d’altres. Per respectar les tècniques i les màquines. Per traduir els resultats en interpretacions numèriques conseqüents, fàcilment entenedores per als públics als quals van adreçades, sense amagar en cap moment ni la mostra ni l’aclariment de la seqüència executada per obtenir el resultat.
Una cosa és el dret d'interpretar les coses des del prisma particular de cadascú i, una altra de ben diferent, manipular el procés per obtenir una conclusió predeterminada. Tenim un tertulià, mil enquestes i un milió de piulades per a cada àpat, que molt sovint comuniquen el que pensa el seu ideari, partit o religió que no pas una reflexió acurada d’unes anàlisis ben estructurades. Sort que la ciutadania és intel·ligent i reacciona baixant un graó. De vegades, l'observació assossegada de les coses ofereix un quadre molt proper de la realitat. Estem parlant del sentit comú.