Exportant a l'Àsia la tradició catalana del futbolí

Un estiu els fills del gironí Jordi Sitjas van viatjar a Catalunya i van enamorar-se, com molts adolescents, del futbolí. Deien que era una llàstima que a Pequín, on viuen, no poguessin gaudir d'aquest clàssic de l'entreteniment català. Sitjas va començar a interessar-se en la idea i a donar-li voltes fins que va veure clar el negoci.

Va contactar amb l'empresa Billares Córdoba i va passar-se dos mesos a Catalunya aprenent com fabricar amb les seves pròpies mans un futbolí amb el material que aquesta gairebé centenària empresa es va comprometre a servir-li. "Portava massa anys treballant per multinacionals i tenia ganes de fer alguna cosa més artesanal", recorda Sitjas, que normalment dedica tres dies al muntatge de cada peça.

De l'afició al negoci
Billars Córdoba és una empresa barcelonina nascuda l'any 1926 que té la reputació de fer uns dels millors futbolins a la Península Ibèrica. Malgrat que, com el seu nom indica, gran part del negoci de la companyia dirigida per Blai Sala se l'enduen els billars que venen arreu del món, el futbolí segueix sent una font important d'ingressos. I a l'altra banda del món, Jordi Sitjas feia anys que tenia una bona xarxa de contactes.

Va arribar a la Xina l'any 1982 i això el converteix en un dels catalans més veterans dels que hi ha en aquest país. El seu pas pel que fa uns anys era l'agència d'internacionalització COPCA també el va ajudar a conèixer d'a prop la idiosincràsia dels negocis en aquest país. "Havia parlat amb molta gent que estava interessada en tenir futbolins als seus locals i una vegada havia après com fer-los només calia treballar amb el model de negoci adient que deixés totes les parts contentes"

Confiança i control
Actualment és difícil trobar un bar a la zona universitària de Pequín on no hi hagi estudiants fent partides a tres iuans les nous boles. Però Jordi Sitjas no ha mecanitzat la confecció de futbolins ni ha anunciat als quatre vents el seu producte. Compra la fusta de la millor qualitat a Noruega, les eines i cargols a la Xina, i Córdoba envia els ferros amb els ninotets vestits dels Barça i el Madrid. La resta és dedicar-li unes hores al taller que té als afores de la capital de la Xina.

El fet de treballar peça a peça cada taula fa que quan les ven per l'equivalent a 2.500 euros la unitat busqui algú de confiança. "Conec a cada persona a qui he venut els futbolins i m'agrada ser-hi per veure com està funcionant". A banda de la primera venda, Sitjas pacta amb els compradors un percentatge sobre la recaptació que genera cada futbolí. Així, el negoci perdura recaptant el 50% dels tres, quatre o cinc iuans (40, 50 o 60 cèntims d'euro) que val una partida segons la zona on estigui ubicat.

Creixent en nombre i aficionats
Actualment l'impuls comercial de Jordi Sitjas ha fet que a la Xina ja hi hagi més de 250 futbolins repartits entre Xangai, Xian, Tianjin, Guangdong i sobretot Pequín. Les seves amistats també han fet que els futbolins vagin més enllà i amb un soci que té a Corea ja n'ha distribuït gairebé 50 a Seul. Amb tot, Sitjas està satisfet amb la bona marxa del negoci, però sobretot amb la labor social que genera cada taula amb el seus 22 jugadors de ferro.

"A l'Àsia és cada cop més freqüent que els joves es passin hores enganxats a una maquina, el telèfon mòbil o l'ordinador. Un joc com el futbolí ha ajudat a molts a ampliar el seu cercle social i a treure'l fora de la pantalla". I és que com passa arreu amb el germà gran del futbolí, sempre és millor compartir amb amics o família els partits importants.