A Melcior, Gaspar i Baltasar també se'ls espera per la terreta. Els més menuts ambicionen cuinetes i ninos però els empresaris aposten fort. A VIA Empresa els hem preguntat quina és la seua carta als Reis d'Orient i no han estalviat esforços en demanar tot i més. Des del Corredor Mediterrani fins a millores administratives i fiscals. Un llistat que, com totes les cartes dirigides als Mags, potser té trossets d'utopia.
Salvador Navarro: "La col·laboració públic-privada"
Primer que res, el president de la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (CEV) li demana el 2020 un Govern estable, "necessari per a la bona marxa de l'economia en el llarg termini, i capaç d'aprovar mesures que corregisquen el diferencial de productivitat i ocupació que ens separa d'altres economies europees". També desitja la reforma del sistema de finançament, perquè "és també irrenunciable i consegüentment hauria de ser inclosa en els acords de Govern com una prioritat", explica Navarro.
En el terreny de l'empresa, el també vicepresident de la CEOE admet que les empreses valencianes necessiten "una fiscalitat similar a les del nostre entorn (impostos, taxes i quotes a la Seguretat Social); una Administració més lleugera, eficient i que elimine sensiblement les traves burocràtiques, i unes infraestructures adequades que eleven els nostres nivells de competitivitat". Crida l'atenció la seua ambició: "Tampoc renunciem a convéncer al Govern aquesta Comunitat, o part d'ell, de les bondats de la col·laboració públic privada".
Nacho Mas: "Abordar la transformació digital"
"Des de l'Associació Valenciana de Startups plantegem que 2020 siga l'any en què la indústria aborde la seua transformació digital recolzant-se en el valor que aporten les startups, disposades a resoldre els principals reptes de cada sector augmentant la competitivitat de l'economia a base d'innovació i tecnologia", ha destacat Nacho Mas. El CEO d'aquesta entitat explica a VIA Empresa el seu desig en un any en què l'ecosistema emprenedor valencià ha mostrat xifres de creixement de l'ocupació del 125%. Actualment hi ha 4.500 llocs de treball directes generats per les startups valencianes.
Nacho Mas, a l'esquerra, amb personalitats de l'ecosistema emprenedor valencià en la última Nit de les Startups | Asoc. Val. Startup
Ismael Sáez: "Millorar el model productiu valencià"
El secretari d'UGT-PV opina que un sindicalista parle dels reptes empresarials pot ser "una gosadia", però apunta que del que "sí que ens competeix parlar és del model productiu que pot i deu traure a l'economia valenciana de la seua situació actual, caracteritzada pel seu baix pes industrial i l'escàs valor afegit de les seues manufactures, dit això amb caràcter general i salvant les honroses i destacades excepcions".
Sáez afegeix una reflexió i apunta que la grandària de les empreses és "reconeguda com un hàndicap que dificulta la inversió i la innovació, bases per a la millora de la competitivitat" i al·lega que també que és reconeguda la falta de transferències de coneixement des de les universitats, instituts tecnològics, CSIC o altres agents de la innovació cap a les empreses.
Per últim, el sindicalista reclama "infraestructures en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o físiques com el Corredor Mediterrani, la connexió ferroviària Sagunt-Cantàbric o l'ampliació del port de València són determinants per a la millora de la competitivitat i l'atracció d'inversions; en el mateix sentit, l'infrafinançament que pateix la nostra Comunitat i el seu elevat deute públic llastren la capacitat del Govern per a impulsar polítiques de suport a l'activitat econòmica, per la qual cosa és urgent la solució d'aquest greu problema".
Eva Blasco: "Sensibilitat amb la realitat empresarial"
En opinió de la presidenta d'EVAP i de CEV València, els reptes que ha d'afrontar l'economia valenciana són múltiples però "molt possiblement el principal, en la mesura en què condiciona el global, és el de l'infrafinançament. "L'injust finançament de la nostra Comunitat situa tant a ciutadans i ciutadanes com a les empreses valencianes en clara situació de desavantatge competitiu, llastrant el nostre creixement i dificultant en gran manera el compliment dels objectius de dèficit. Així doncs, el gran repte per al nou any és aconseguir que la reforma del model de finançament vaja més enllà de les meres paraules i es faça realitat".
Blasco: "El gran repte per al nou any és aconseguir que la reforma del model de finançament es faça realitat"
Un altre repte clau per al 2020 en opinió de Blasco seria la millora de la connectivitat, apostant-se de manera decidida tant pel Corredor Mediterrani com per la connexió dels Corredors Cantàbric i Mediterrani via Teruel, "intentat accelerar els terminis de tots dos projectes, per a garantir a les empreses valencianes la connectivitat que precisen per a un adequat desenvolupament de la seua activitat". "A tot l'anterior afegiria comptar amb un marc d'estabilitat política tant en l'àmbit estatal com autonòmic, així com de seguretat jurídica, perquè continuen les operacions d'inversió de fons i corporacions, molt interessats en la Comunitat, perquè aquestes inversions generaran riquesa i ocupació en el nostre territori", resumeix Blanco.
Cristóbal Aguado: "La modernització i prioritat de l'agricultura valenciana"
"Volem un Consell que afronte els problemes dels agricultors i atorgue prioritat a la modernització de l'agricultura valenciana", contesta contundent Cristóbal Aguado, president de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA). Aguado també demana un Govern central que "millore la legislació de la cadena alimentària, introduint una indexació del preu de venda dels productes agraris respecte als costos de producció".
"També considerem fonamental la rebaixa d'impostos com l'IRPF, IBI, successions, etc. I una Unió Europea que demane reciprocitat als productes procedents de països tercers; adopte mesures aranzelàries en cas que els acords comercials ocasionen un perjudici greu al sector; i endurisca els controls en les inspeccions de plagues i malalties".
Arturo León: "Finançament just i inversions territorialitzades"
En opinió del secretari general de CCOO-PV les prioritats del País Valencià continuen sent "un finançament just, la compensació de part del deute generat per l'infrafinançament i unes inversions territorialitzades concordes amb el nostre pes poblacional, entre aquestes les que tenen a veure amb el corredor del Mediterrani". També comenta que els recursos han de millorar "la nostra capacitat d'escometre polítiques que reforcen el teixit empresarial i que impulsen la transformació del model productiu, perquè el creixement econòmic es consolide en la sostenibilitat social i mediambiental".
D'altra banda, León apunta que la desigualtat és el problema més gran del País Valencià. "Salaris baixos, precarietat en l'ocupació i un percentatge elevat d'economia submergida han de ser objectius bàsics a combatre". Així mateix, les millores en l'àmbit de l'atenció a la dependència i els avanços en la implementació de la renda valenciana d'inclusió han de contribuir a reduir les desigualtats. "Al Govern central li exigim la derogació de la reforma laboral per a equilibrar la negociació col·lectiva, així com garantir el sistema públic de pensions", conclou.
Arturo León, secretari general CCOO PV | Cedida
Carles Peris: "Més control en les duanes europees"
El secretari general de La Unió de Llauradors i Ramaders sol·licita més polítiques agràries dirigides als professionals, ajudes a la incorporació de joves i ajudes de millora de les explotacions, "ja vam criticar que la Conselleria va retirar 7,5 milions d'euros del PDR per a destinar-los a altres assumptes, creiem que això ha de tornar si creuen que l'agricultura i ramaderia té futur".
També exigeix acords internacionals amb països tercers però més ordenats que "faciliten que vinguen productes de països tercers quan tenim suficient productes dels productors europeus, no té cap sentit. Ells produeixen més barat que nosaltres perquè ho fan amb normes menys estrictes, és un avantatge competitiu molt alt. I més controls en duanes perquè no entren plagues, la UE està demostrant molta laxitud, que només beneficia als grans oligopolis perquè els estan flexibilitat les condicions per importar".