Fins a quin punt sou col·laboratius?

Els nous termes ens parlen de nosaltres, de com som i de com voldríem ser

Fins a quin punt sou col·laboratius? | Termcat Fins a quin punt sou col·laboratius? | Termcat

De vegades, els termes que designen nous models de vida, oberts, participatius i molt més socials, no ens arriben acompanyats de l’adjectiu col·laboratiu -iva, sinó de la forma co- afegida davant d’un substantiu, com ara cohabitatge, cotreball o coallotjament

Els nous termes ens parlen de nosaltres, de com som i de com voldríem ser. Doncs bé, des de fa un temps l’adjectiu col·laboratiu -iva és present en termes d’àmbits tan diversos com el consum, l’economia, el màrqueting, la recerca, el dret, la cartografia o la robòtica, entre d’altres.

El perquè és senzill: l’ésser humà és bàsicament un animal social. Tot i que la història i el present ens demostrin a bastament totes dues coses, la nostra animalitat ens atordeix i preferim remarcar molt més el vessant social que també tenim. Ho fem, a més, amb una certa gradació: hi ha coses que compartim (cotxe compartit, atenció compartida, aprenentatge compartit), però si volem destacar que, a més, són iniciatives obertes, participatives i basades en l’intercanvi, diem que són col·laboratives, com és el cas de consum col·laboratiu, economia col·laborativa, màrqueting col·laboratiu, recerca col·laborativa o dret col·laboratiu. De vegades, però, els termes que designen nous models de vida, oberts, participatius i molt més socials, no ens arriben acompanyats de l’adjectiu col·laboratiu -iva, sinó de la forma co- afegida davant d’un substantiu, com ara cohabitatge, cotreball o coallotjament. Vegem-ho tot seguit.

Comencem pel cohabitatge (en anglès, cohousing). El creixement de les ciutats comporta l’acumulació d’habitatges i famílies en uns mateixos edificis. Però l’acumulació no garanteix en cap cas la socialització: sovint cada habitatge és un fortí, i els veïns, una molèstia inevitable. En contraposició, el cohabitatge combina espais privats i espais col·lectius en un mateix edifici, amb la intenció de cohesionar el veïnat. Poden ser comuns, segons el cas, les sales d’esbarjo, la bugaderia, una biblioteca, un taller de manualitats… Això permet estalviar espai i despeses a casa i també conèixer de prop quines habilitats i aficions tenen al primer tercera o al segon quarta.

Ara bé, la sociabilitat no s’atura en l’allotjament, ja que una part important del dia la dediquem a la feina. És sabut que a les oficines molts dels projectes més imaginatius neixen a les màquines de cafè i a la cua de les impressores, i el cotreball (originalment, coworking) ofereix aquesta possibilitat als que fan feina d’oficina però no tenen companyia: en un espai de cotreball (o sigui, coworking place), treballadors que fins ara treballaven sols, sovint en una part del propi habitatge, tenen una taula, companys de feina, màquina de cafè, impressores i tota la infraestructura habitual. S’estalvien costos, se socialitzen i, qui sap, potser del frec amb els altres en surten… col·laboracions laborals imaginatives.

Posats a fer, també hi ha qui ho ajunta tot, l’habitatge i la feina. Hi ha espais (en general, pensats per a joves professionals), on els llogaters disposen d’una zona de treball compartida, de zones de lleure també compartides i, a més, d’un habitatge privat (complet o tot just una habitació amb bany). És el model del coallotjament (en anglès, coliving), en què es difuminen alhora la frontera entre espai privat i espai comú i la frontera entre vida laboral i vida a seques.

Podríem pensar que la forma co- que intervé en la formació d’aquests termes coincideix amb el prefix con-, que el diccionari normatiu defineix ‘ensems amb, en comú’, però en realitat, cohabitatge, coallotjament i cotreball no volen dir només ‘habitar, allotjar-se o treballar amb algú’ (que seria més aviat compartir), sinó que fa tota la impressió que hi sumen la pretensió de fer-ne situacions obertes, participatives, d’intercanvi i de col·laboració. És com si el prefix con- de sempre ara agafés tots els matisos de col·laboratiu -iva perquè el puguem aplicar, d’una manera molt més sintètica i manejable, a qualsevol nom. I és que som animals, sí, però per sobre de tot el que volem és viure socialment.

Podeu consultar tots aquests termes al Cercaterm.

Avui et destaquem
El més llegit