Fira de Barcelona, un motor que recupera potència

L'organisme firal tanca 2021 amb un ebitda negatiu de 10 milions d'euros, però preveu apropar-se l'any 2022 a les xifres anteriors a la pandèmia

La presidenta de la Cambra, Mònica Roca; el conseller d'Empresa, Roger Torrent; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de Fira de Barcelona, Pau Relat; i el director general, Constantí Serrallonga | ACN La presidenta de la Cambra, Mònica Roca; el conseller d'Empresa, Roger Torrent; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president de Fira de Barcelona, Pau Relat; i el director general, Constantí Serrallonga | ACN

El 2021 de Fira de Barcelona és "incomparable" amb qualsevol altre any de l'organisme. El Director General de Fira, Constantí Serrallonga, recorda com el pes de la realitat va caure sobre els recintes barcelonins després de tancar 2020 amb unes previsions "expansives". Durant el primer semestre de l'exercici, el "motor econòmic" de la ciutat i l'Àrea Metropolitana va romandre en silenci, tot i que va ser el primer a reprendre l'activitat a l'estiu d'enguany. L'accidentada trajectòria de Fira durant l'any que acaba, amb un Mobile World Congress a mig gas, un ISE deslluït i salons internacionals de dimensions molt més humils que en altres edicions, prova, però, que encara és un projecte amb possibilitats de creixement, fins i tot en el context de la pandèmia. "Hem demostrat que es poden fer fires, i que les fires són més necessàries que mai", apunta Serrallonga.

En aquest context, el director general de l'entitat ha presentat uns resultats que, tot i no ser positius, refermen per l'organització la "solidesa" de Fira i el seu full de ruta estratègic. Durant 2021, l'organisme firal ha registrat uns ingressos de 60 milions d'euros – lluny encara dels més de 200 que es van convertir en tendència els anys previs a la pandèmia – i un ebitda negatiu de 10 milions d'euros. Les pèrdues d'enguany, que l'any passat es van sufragar amb una injecció de capital per part de Generalitat i Ajuntament, són "perfectament assumibles" per Fira, segons Serrallonga. "La missió de Fira no és fer beneficis, sinó actuar com a motor social i econòmic", afegeix el president del Consell d'Administració de l'ens, Pau Relat.

Relat: "La missió de Fira no és fer beneficis, sinó actuar com a motor social i econòmic"

Tot i que 2021 va ser un "any més difícil del que esperava" l'entitat, els bons resultats en la celebració d'esdeveniments com ISE o Mobile World Congress ofereixen, segons els dirigents de Fira, perspectives "moderadament optimistes" de cara a 2022. Tal com ha comunicat Serrallonga, l'organisme espera arribar als 170 milions d'euros d'ingressos, una xifra molt més propera a les registrades amb activitat completa. Tot i les noves restriccions, afirma Serrallonga, els principals esdeveniments de Fira estan "orientats" cap a la seva celebració, així com les empreses que hi haurien de participar. Després d'un any amb l'activitat firal reduïda a 50 esdeveniments, per al 2022 l'entitat espera arribar a celebrar-ne 100, tots en format presencial, entre els tres espais que gestionen.

Amb aquestes projeccions, Fira espera recuperar progressivament el conjunt d'una activitat que, tot i haver tornat durant la segona meitat de 2021, ha estat "més petita i menys internacional". L'entrada en vigor el passat 1 de novembre la gestió completa per part de l'organisme del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) augmenta, a més, les possibilitats de l'entitat, que ara compta amb els tres grans recintes firals de la ciutat. Serrallonga celebra aquesta nova capacitat, que permet, afirma "projectar la ciutat internacionalment" en el sector congressos i totes les indústries que s'hi associen. El CCIB aportarà, segons les previsions del director general, el 17% dels ingressos de Fira l'any 2022.

Del protocol Covid als ODS

Els representants de les administracions al Consell General de Fira han elogiat la feina de l'entitat, tant en el seu encaix en el teixit econòmic del país com en el vessant de suport social que ha portat a terme durant la crisi de la Covid. Segons l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, presidenta del Consell, l'organisme ha demostrat "una capacitat de resiliència" que l'ha convertit en un actor "essencial" per als agents econòmics de la ciutat. En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Treball Roger Torrent, vicepresident del Consell General, considera Fira com "l'espurna que engega molts dels projectes empresarials" que dinamitzen l'economia del país. La presidenta de la Cambra de Barcelona i també vicepresidenta de l'òrgan, Mònica Roca, celebra el "valor afegit per al país" que suposa Fira, i espera que aquest valor augmenti el 2022.

Fira té un impacte anual de 4.710 milions d'euros, amb un Valor Afegit Brut equivalent a l'1% del PIB del país

L'aposta per "l'intercanvi de coneixement per revertir la situació econòmica" que elogia Roca de l'entitat ha estat clau per al retorn a l'acció de Fira. Segons Relat, el focus sempre ha estat en l'equilibri entre "activitat i seguretat". A aquesta màxima respon l'elaboració de protocols de seguretat per a les fires, com les proves i rastreig habilitades per al Mobile World Congress. Aquesta aposta ha servit per a una recuperació de l'activitat i de la plantilla, que està completa des de l'octubre de 2020 després d'uns mesos d'ERTO. La rellevància de Fira en el teixit econòmic de la ciutat en un context de normalitat és gegantina: l'organisme té un impacte anual de 4.710 milions d'euros, amb un Valor Afegit Brut equivalent a l'1% del PIB del país. Fins a 35.000 llocs de treball depenen de l'activitat de Fira, que genera, a més, una recaptació fiscal de 970 milions d'euros en un any regular. 

Els mesos de descens en l'activitat firal han servit, a més, per refermar l'aposta de Fira com a actor social. A banda dels espais oferts a persones sense llar i la instal·lació de l'hospital Fira Gran Via – que, com recorda relat, finalment no es va haver de fer servir – tant la direcció de l'ens com les autoritats han celebrat la contribució dels espais firals com a recintes de vacunació, que han esdevingut un dels punts més importants de tot el país. Pel que fa al compliment dels ODS, Relat ha recordat la certificació ISO 14.001 de sistemes de gestió ambiental que ha rebut enguany Fira, així com el focus en congressos que apunten cap a la transició ecològica, com el Tomorrow Mobility.

Un bon 2022

Les celebracions durant l'any 2021, així, han servit com a "assaigs per a un 2022 exitós", apunta Serrallonga, que considera que el retorn a l'activitat normal de Fira és una carrera de fons. En un sentit semblant, Relat reivindica les "llums llargues" que han guiat l'adaptació de l'organisme a la crisi provocada per la pandèmia i el full de ruta cap al retorn al ple rendiment. Els esdeveniments internacionals acollits pels pavellons barcelonins durant la segona meitat de l'exercici han servit, segons el president, per "ensenyar al món firal que a Barcelona se celebren congressos segurs".

Per Serrallonga, el potencial complet de Fira encara no es podrà veure durant l'any vinent. Els grans congressos de l'entitat no hauran arribat a l'abast que van poder tenir l'any 2019. El manteniment de l'activitat internacional, amb celebracions a Mèxic o la Xina, també serviran per projectar una imatge internacional de solidesa institucional, un d'un "lideratge europeu" que celebra Relat. En aquest sentit, l'ampliació del recinte de Gran Via, unida a la incorporació del CCIB a la gestió de l'ens, cobren especial rellevància per al full de ruta a seguir. "L'ampliació té més sentit que mai per refermar el lideratge de Fira al món firal europeu. Ampliació, sí o sí", conclou Relat.

Més informació
Fira de Barcelona, el gegant desconegut
Un ISE deslluït promet una gran fira el 2022 a Barcelona
El Mobile de les victòries, el 5G dels rudiments
Avui et destaquem
El més llegit