L'economia submergida representa el 25,2% del PIB d'Espanya | iStock
L'economia submergida representa el 25,2% del PIB d'Espanya | iStock

Una fiscalitat atractiva per a la competitivitat de l'economia

Les empreses espanyoles ja aporten el 30,4% de la recaptació per impostos als ingressos públics i Foment denuncia que aquesta càrrega fiscal és "excessiva"

És la reivindicació de sempre, però cada vegada més necessària: una economia competitiva on el frau fiscal deixi de ser una realitat, on l'economia submergida sigui residual i on la càrrega fiscal d'empreses i contribuents deixi de ser excessiva i sigui justa amb les dues parts. Així ho reivindica Foment del Treball i la CEOE durant la jornada Per una fiscalitat més competitiva, on apunten que les empreses espanyoles ja aporten el 30,4% de la recaptació per impostos als ingressos públics. Una càrrega fiscal que, segons el director d’Economia de CEOE, Gregorio Izquierdo, no només és "excessiva", sinó que també "és considerablement superior a la mitjana europea pels ingressos públics que aporten respecte del total". De fet, la mitjana europea és del 26,2%.

Més info: Foment insta la Generalitat a "revisar a la baixa" la fiscalitat

La tesis és clara. "No podem dir a les empreses que han de ser competitives si el sector públic que les acompanya no ho és", adverteix Izquierdo, que aprofita l'ocasió per denunciar que "una economia submergida tan elevada genera distorsions entre els agents". Si bé és cert que l'economia submergida representa el 25,2% del total del PIB espanyol en el període estudiat entre el 1991 i el 2015 i que, per tant, Espanya està per damunt la mitjana dels països de l'OCDE, també ho és que dels 36 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'Estat espanyol està per sota de 25 països més, però 10 el superen amb escreix i un, Hongria, està al mateix nivell.

 

Si l'Estat espanyol estigués als nivells de França, Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units, els diners aflorats s'incrementarien i molt. I no només això, sinó que aquest és, segons Izquierdo, "un problema que afecta el conjunt de les empreses". Precisament per això, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, planteja un mecanisme perquè, en quatre anys, l'administració espanyola pugui plantejar una estratègia de lluita per rebaixar el pes de l'economia submergida en almenys 10 punts.

Foment del Treball organitza una jornada sobre fiscalitat

Foment del Treball organitza una jornada sobre fiscalitat

Aquest sistema no només permetria que Espanya se situés al nivell de la mitjana dels països de l'Eurozona, sinó que també permetria que, al quart any, s'aconseguissin uns ingressos recurrents de 40.234 milions d'euros anuals. Per exemple, si l'Estat espanyol estigués als nivells d'Alemanya -que està al 15,6% del PIB-, alforarien 115.991 milions d'euros extra en concepte d'economia il·luminada, dels quals uns 46.396 milions d'euros contribuirien a les arques públiques.

 

Foment sap quina és l'estratègia a seguir i sosté que " únicament de la lluita contra el frau podem arribar a aconseguir els nivells europeus, que no pujant la fiscalitat perquè aquesta mesura a través de cada impost està perfectament homologada a l'existent als països del nostre entorn".

La palanca cap a la competitivitat

Per això, i per poder tenir un territori atractiu també des del punt de vista fiscal, el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, considera que "sempre s'ha de contemplar la fiscalitat com a una palanca més de la competitivitat d'un territori". A parer seu, "de vegades, els polítics tenen pressions i pensen que això pot ser solucionat pensant en els ingressos més que en el repartiment de despesa" i això, sosté, "cada vegada és menys possible perquè els factors productius tenen una major mobilitat, que també obeeix al factor fiscal". És a dir, "no es tracta tant d’exigir majors càrregues fiscals als contribuents, ni de reduir els recursos públics de l’Administració per fer front als principals fonaments de l’Estat del Benestar, com d’explorar i incentivar una activitat econòmica responsable que contribueixi fiscalment a les seves obligacions i que eviti, per això, un model impositiu dissuasiu per a ciutadans, empreses i talent internacional".

Guillermo: "Sempre s'ha de contemplar la fiscalitat com a una palanca més de la competitivitat d'un territori"

Justament en aquest sentit, Guillermo subratlla que "la competència entre ciutats, i ja no entre països, obeeix a les noves generacions perquè estan més predisposades a triar on volen viure i treballar i no estan fixades en un territori". I continua: "No puc actuar esperant que un altre territori competitiu redueixi impostos i jo m'abstregui d'això". En aquest punt, tant Guillermo com Sánchez Llibre i el president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball, Valentí Pich, tornen a emplaçar la Generalitat, una vegada més, a abolir l'Impost de Patrimoni perquè consideren que "és eminentment redistributiu".

Més info: Grans fortunes: mites i certeses del patrimoni espanyol

De fet, Pich afegeix un punt més a la qüestió i proposa "la seva eliminació o bonificació del 100%" ja que, apunta, "la seva contribució a la redistribució del sistema fiscal és mínima com a conseqüència de la seva escassa capacitat recaptatòria i els elevats costos de la seva gestió". L'efecte redistributiu d'aquest impost és, segons Foment, del 0,03%, és a dir, que només redueix en aquest percentatge la desigualtat en la distribució de la renda bruta de les llars espanyoles.

Més fiscalitat, menys atractiu

A més, Catalunya és, de llarg, el territori de tot l'Estat espanyol que té més tributs propis amb 18 en total. Segons Guillermo, això, sumat al fet que la recaptació de tots aquests impostos només sigui un punt superior a la mitjana de la resta d'autonomies -és del 3,2%-, "fa imprescindible que s'hagi de revisar els impostos de la Generalitat".

Per tot plegat, no només plantegen eliminar l'Impost de Patrimoni, sinó també  l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i la imposició per Documents Notarials que consideren "obsoleta en un sistema fiscal modern". També creuen totalment necessari baixar al tipus d'IVA reduït i superreduït les activitats bàsiques com, per exemple, i entre moltes altres, els gimnasos, els serveis de subministrament d'aigua, electricitat i gas o els serveis socials de dependència.

Sánchez Llibre: "Resulta imprescindible reformar la LOFCA perquè sinó és molt difícil plantejar que totes les comunitats estem en la mateixa posició per poder plantejar una legislació competitiva"

I és que, recorden, "l'empresariat català sempre ha mostrat la seva preocupació per una fiscalitat creixent en la Generalitat" perquè tant l'elevat nombre d'impostos com les taxes pròpies de Catalunya "no milloren aquesta imatge tributària elevada" i "tampoc afavoreixen la retenció de talent i inversió". Per això, i en paraules de Sánchez Llibre, "resulta imprescindible reformar la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) perquè sinó és molt difícil plantejar que totes les comunitats estem en la mateixa posició per poder plantejar una legislació competitiva".

En definitiva, si no es contempla la fiscalitat com a una eina imprescindible per a la competitivitat d'un territori, es poden trobar afectades, també, les decisions d'inversió i domiciliació d'empreses, base del creixement econòmic del passat, present i futur. I en aquest terreny es juga a consciència i amb coneixement de causa.

Més informació
Churruca: "L'economia submergida i la cultura són barreres per al pagament digital"
Sala-i-Martín : "Molta gent que diu que està aturada viu de l'economia submergida"
Les comarques més competitives de Catalunya
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit