El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia global uns 0,2 punts percentuals, fins al 3,1%, en el cas que el conflicte a l'Orient Mitjà s'aturi a mitjan 2026 d'acord amb l'actualització dels càlculs per a l'economia global que l'entitat ha publicat aquest dimarts. En el cas que la guerra continués i hi hagués més destrossa en les infraestructures energètiques, l'organització ha alertat de risc de “recessió global”. L'FMI ha pronosticat que l'economia es reduiria uns 1,3 punts percentuals, quedant per sota del 2% de creixement, una situació que des del 1980 “només ha succeït quatre vegades”, de les quals les últimes dues van ser amb la crisi financera i amb la pandèmia de la covid-19.
L'organització comença l'informe dient que l'economia global “una altra vegada” està “amenaçada de descarrilar”, en aquest cas per la guerra a l'Orient Mitjà que va començar a finals de febrer. A causa de la situació actual, l'FMI ha assegurat que hi ha una “dificultat” per extreure conclusions a temps real.
En el millor cas, l'organisme internacional preveu una guerra que tindrà una “durada, intensitat i abast limitat” i que acabarà a mitjan 2026. Si es complissin els pronòstics, la previsió de creixement del 2026 seria del 3,1%, i la del 2027, del 3,2%. Això es traduiria en una rebaixa en comparació amb les previsions passades de 0,2 punts percentuals pel 2026, i en un manteniment de la predicció de cara al 2027. L'FMI avisa que la inflació creixeria un 4,4% el 2026 i al 3,7% el 2027, incrementant les previsions actuals. De fet, el fons avisa que si la guerra no hagués començat, “el creixement global es revisaria a l'alça”.
En canvi, en la situació més “desfavorable” a causa d'un augment més “important i persistent” en el temps dels preus de l'energia, l'economia es reduiria fins al 2,5% de creixement el 2026 i la inflació augmentaria fins al 5,4%. L'organisme encara fa un altre pronòstic més “sever” a causa d'una destrossa més gran en les infraestructures energètiques de la zona en conflicte. En aquest cas, l'economia creixeria enguany al voltant del 2% i la inflació arribaria al 5,8% mentre que el 2027 incrementaria fins al 6,1%.
L'informe publicat ressalta que els efectes del decreixement serien “més persistents” i que hi hauria altres increments de preus a banda del cost del gas i del petroli. En el pitjor dels casos, els preus del petroli es podrien doblar a partir del segon trimestre de l'any, mantenint-se durant el 2027, i començant a caure a partir del 2028. El gas, en aquest cas, es triplicaria a Europa i a l'Àsia i els preus dels productes d'alimentació pujarien un 5% el 2026 i un 10% el 2027. L'FMI preveu, en una situació “desfavorable”, un increment del preu del petroli del 80% aquest 2026 i una reducció del 20% l'any 2027. El gas, en aquest cas, augmentaria el cost en un 160% el 2026, i els aliments pujarien un 2,5%.
Les conseqüències de l'augment de despesa en defensa
Una de les alertes que també fa l'FMI és l'increment de la despesa en defensa, una de les conseqüències de “navegar” per un “panorama econòmic i geopolític profundament canviant”. Aquest augment de la inversió “podria impulsar l'activitat econòmica” a curt termini, però també “posar més pressió a la inflació, debilitar la sostenibilitat fiscal i externa i arriscar-se a desplaçar la despesa social”, que al seu torn podria “provocar descontentament i malestar social”.
Com a recomanació per evitar futures crisis, l'FMI recomana ser més “eficients” en la despesa i gestionar les caigudes inesperades amb prudència. Caldria, segons proposa l'organització, “adreçar” les diferències domèstiques i “cooperar i prendre decisions coordinades” per restablir l'estabilitat en les relacions econòmiques internacionals. Aquests acords globals haurien de ser “predictibles, transparents i ben comunicats” per tal de millorar les oportunitats d'una integració comercial.