La Fundació Naturgy ha presentat aquest dijous l'estudi Energies renovables: desenvolupament i integració social i territorial, elaborat per l'Institut Cerdà, que analitza els reptes i oportunitats de la implementació d'infraestructures renovables a Espanya des d'una perspectiva social, territorial i de política pública. El document analitza el context climàtic i energètic actual, el procés d'implantació de projectes renovables i la seva relació amb el territori, identificant beneficis, barreres i bones pràctiques. A més a més, posa el focus en la importància d'integrar els projectes en el territori i en les comunitats locals com a condició imprescindible per a avançar cap a una transició energètica eficaç, justa i sostenible.
La transició energètica s'ha consolidat com una prioritat ineludible per a fer front a l'emergència climàtica i avançar cap a un model energètic més sostenible, segur i competitiu. En aquest context, el desplegament d'energies renovables –amb especial protagonisme de la solar fotovoltaica, l'eòlica i els gasos renovables com el biometà– és clau per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, reforçar la seguretat del subministrament i complir amb els compromisos climàtics assumits per Espanya i la Unió Europea (UE).
L'informe destaca que Espanya compta amb un dels majors potencials en energies renovables d'Europa, gràcies a les seves condicions naturals i a la seva capacitat industrial i tecnològica. En 2024, les renovables van superar per segon any consecutiu a les fonts no renovables en la generació elèctrica, i els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima marquen un full de ruta ambiciós cap a 2030 i 2050. No obstant això, aconseguir aquestes metes exigeix la implementació massiva d'infraestructures energètiques, acompanyat de xarxes, sistemes d'emmagatzematge i solucions que assegurin l'estabilitat del sistema.
Aquest desplegament, subratlla el document, té un impacte directe sobre el territori i les comunitats locals, especialment en l'àmbit rural, on es concentren la majoria de les instal·lacions. Si bé les energies renovables generen importants beneficis econòmics, socials i ambientals –com la creació d'ocupació, l'impuls al desenvolupament local i la millora de l'autonomia energètica–, també plantegen reptes lligats a l'ús del sòl, la protecció del paisatge, la biodiversitat i la convivència amb les activitats tradicionals.
L'informe posa l'accent en la responsabilitat compartida de mantenir un procés continu basat en el diàleg primerenc, la transparència, l'escolta activa i la generació de beneficis tangibles
Per això, l'acceptació social i la integració territorial es converteixen en factors determinants per a l'èxit dels projectes. L'informe posa l'accent en la responsabilitat compartida de mantenir un procés continu basat en el diàleg primerenc, la transparència, l'escolta activa i la generació de beneficis tangibles per a l'entorn. La falta d'una gestió adequada del component social pot derivar en conflictes, retards administratius i judicialització de projectes estratègics per a la transició energètica.
Finalment, l'estudi proposa un conjunt de bones pràctiques i recomanacions dirigides a tots els actors, com a empreses, administracions públiques, teixit social i agents tècnics i econòmics. Totes elles coincideixen en un missatge clau: només des de la corresponsabilitat, la planificació rigorosa i la col·laboració entre tots els actors serà possible convertir la implementació de les energies renovables en una oportunitat real de desenvolupament territorial, cohesió social i lluita efectiva contra el canvi climàtic.