ODS, sostenibilitat i economia circular

La setmana passada vaig participar en una jornada sobre sostenibilitat i economia circular, organitzat per la Fundació Indicis, enquadrada en el si de les actuacions encaminades a ajudar a empreses, dissenyar i assumir, en plenitud, els objectius de desenvolupament sostenible. La jornada es va iniciar amb algunes dades que freqüentment passen desapercebudes, però que evidencien que les coses no s’estan fent bé, probablement perquè les empreses, les organitzacions i les Administracions, amb freqüència, pensen i actuen a curt i mitjà termini, oblidant-se dels aspectes que, si bé són cabdals quant a l’esdevenidor, aporten beneficis o reconeixements significatius a llarg termini.

"Consumim molt més del que el nostre entorn pot produir: en vuit mesos consumim els recursos que la naturalesa reposa en 12 mesos"

Entre les dades que es posaren sobre la taula, per iniciar el debat, destacaren que els creuers que arriben a Barcelona emeten els òxids de nitrogen (NOx) equivalents al 28% del NOx emès per tots els turismes que circulen per la ciutat, que a les grans ciutats espanyoles, les que apleguen gairebé el 50% dels ciutadans de l’Estat, la temperatura s’ha increment un grau de mitjana en els darrers 30 anys, essent Barcelona la que més l’ha incrementat amb 1,89 graus. També es va fer referència que el consum de plàstic segueix creixent i que el pròxim any es fabricaran 350 milions de tones, gairebé un 900% més que fa 40 anys, tot recordant, la crisi climàtica que sofrim, d’escalfament de l’àrtic és notori, ho fa doblant la mitjana del planeta. Sense oblidar que l'impacte sobre el planeta de l'actual forma de vida (petjada ecològica), comparar-lo amb la biocapacitat de la Terra, comporta una sobreexplotació dels recursos del planeta a un ritme insostenible. Consumim molt més del que el nostre entorn pot produir. De fet el sobreconsum ecològic comporta que en vuit mesos consumim els recursos que naturalesa requereix 12 mesos per a la seva reposició.

Més info: I això qui ho paga?

Les dades anteriors evidencien que el fre més gran i amenaça del benestar i al desenvolupament humà és la malversació dels recursos naturals que condueix a la destrucció del planeta. Per això necessitem posar en marxa estratègies i actuacions per progressar cap a un model econòmic que harmonitzi simbiòticament desenvolupament i medi ambient. Un model que s’anticipi a un futur de canvis incerts implementant amb determinació els criteris de desenvolupament sostenible dèficits per l'ONU.

Més info: La societat digital impulsa la Indústria 4.0

Esdevé imprescindible engegar projectes amb criteris de mitjà i llarg termini, 15 o 20 anys, encaminats a assolir els reptes propis de la societat 4.0, de la sostenibilitat i l’economia circular. Una societat tecnificada, híperconnectat, autònoma, informada, sensibilitzada quant a la sostenibilitat i, a la vegada, interdependent. Entendre els nostres desafiaments i entomar els reptes associats a un model productiu i de desenvolupament humà sostenible obliguen, no només a què els productes incorporin en el seu ADN tots els aspectes propis a una economia circular, sinó també a convertir els residus en producte; a protegir el medi ambient, lluitant contra el canvi climàtic i en avançar en auto-abastament energètic.

"S'ha de gravar les actuacions que deteriorin l'equilibri climàtic i reequilibrar el territori"

Un conjunt de mesures que, si bé són imprescindibles com es constatà a la jornada que feia referència, no són suficients. Segueixo creient que és requerit, per un costat gravar les actuacions que deteriorin l’equilibri climàtic, instaurant taxes que penalitzin, entre d’altres, les emissions de CO2, la mobilitat innecessària de béns i persones, o els diferencials de legislació ambiental, amb la finalitat d’aportar recursos per reparar la destrucció associada a la sobreexplotació, i eliminar la pobresa. I per altre, distribuir l’activitat econòmica i els serveis considerant la totalitat de les àrees geogràfiques que configuren els estats i les nacions, treballant per reequilibrar el territori atès que les grans ciutats esdevenen un dels primers factors de deteriorament de la sostenibilitat per la concentració d'activitat econòmica, la mobilitat i les problemàtiques pròpies de tota concentració humana.

Més Informació
L'Estat executa només un 10,4% de les inversions a Catalunya
Avui et destaquem
Comentaris