Economia de feinetes, economia de bolos o, fins i tot, economia del concert. Són les diferents fórmules per referir-se a la gig economy, un concepte nascut fa poc més d’una dècada als Estats Units -en plena crisi econòmica- per revolucionar el mercat laboral mitjançant noves formes de contractació. El concepte gig fa referència a una actuació en viu d’un músic o grup de jazz i, en l’àmbit laboral, s’extrapola a un encàrrec esporàdic i d’una durada concreta, generalment breu. Aquest tipus d’economia ha evolucionat al mateix compàs que les noves tecnologies digitals, donant lloc a plataformes des de les quals més de quatre milions de persones a l’Estat hi treballen, i esdevenint la seva principal font d’ingressos per a 1.100.000 de persones, mentre que per a 2.200.000 suposa una feina secundària i per a 780.000 una de marginal, segons dades de l’Eurofound.
“És cert que és un concepte que s’ha fet més popular a través de les plataformes en línia, ja que la gig economy sempre ha existit d’una forma més acceptada i clàssica, com ara en format de classes de repàs o de fer de cangur”, apunta a VIA Empresa Daniel Cruz, responsable d’anàlisi i transformació digital de CCOO Catalunya. En el seu format més tradicional, aquest tipus de feines sorgeixen d’un contacte proper, fins que van emergir plataformes com ara TaskRabbit o Fiverr, que han cristal·litzat aquest tipus d’economia i n’han tret negoci.
Més de quatre milions de persones a l'Estat treballen a plataformes digitals, que formen part de l'economia de feinetes
“Amb aquestes et pots posar en contacte amb gent d’arreu del món i treballar per a algú sense establir una relació laboral formal, i en el moment en què es converteix en la teva principal font d’ingressos és quan comencen els problemes”, apunta Cruz. En aquest sentit, les principals qüestions a resoldre són totes aquelles relacionades, d’una banda, amb la tributació i, de l’altra, amb els drets dels treballadors. L’especialista detalla que “ara que és tan fàcil trobar gent que vulgui pagar pocs diners per un servei determinat és quan s’ha de regular”.
Esdevenir el teu propi cap
Aquest tipus de plataformes s’acostumen a promocionar explotant els dos principals avantatges de què disposen, treballar de forma flexible i remota, assolint allò que, per a alguns, és un somni: esdevenir el seu propi cap. De fet, aquesta és una de les raons per les quals les xifres de nòmades digitals s’han vist incrementades i, avui dia, continuen projectant un creixement exponencial: segons dades del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), la xifra mundial de nòmades digitals supera els 100 milions, equivalent a més del 2% de la població ocupada, i es preveu que per al 2050 s’incrementi fins als 1.000 milions de treballadors. Si es compleixen aquestes previsions, el mercat laboral, probablement, serà força diferent de com l’entenem en l’actualitat. Però, estem preparats?
“En el cas de les plataformes de repartidors, hi ha empreses que no es fan càrrec de despeses com ara la seguretat social i les ha d’assumir el treballador, i aquest fet suposa competència deslleial per a les empreses que si les assumeixen”, apunta David Martínez, afiliat de CGT i president del comitè d'empresa de Stuart-Urban, qui afegeix que “aquestes darreres no acostumen a ser negocis rendibles”.
Autonomia o flexibilitat?
Martínez, que va treballar com a repartidor a Glovo fa tres anys per costejar-se els seus estudis, explica a VIA Empresa que es tracta d’un sector de fàcil accés: “No requereix experiència prèvia, ja que has de desenvolupar tasques bàsiques i, de fet, a mi ningú em va entrevistar”. Martínez detalla que, com a rider, es va adonar que “disposes de flexibilitat, però no d’autonomia”, perquè, malgrat poder triar quan dur a terme les entregues, estava obligat a fer-ho en les hores d’alta demanda. “Tot i que t’ho venguin com que ets autònom i el teu propi cap, sí que hi ha un cert control per part de la companyia, perquè et pot abaixar la tarifa o sancionar, cosa que a un autònom de veritat no”, afegeix.
"Per aquest motiu, plataformes com Glovo entenem que no formen part de la gig economy, ja que és un tipus d’empresa que té una relació laboral directa i estricta amb els seus treballadors, amb les seves corresponents llicències i els hi estableix el seu sou i els hi demana exclusivitat”, comenta el responsable d'anàlisi i transformació digital de CCOO. Cruz argumenta que existeixen altres plataformes, com ara Fiverr, on els usuaris ofereixen feines puntuals a empreses i la plataforma obté un percentatge del benefici del treballador.
La competició entre professionals
“Quan ets autònoma estàs constantment cercant noves oportunitats a causa del neguit que pugui fallar un client, i aquesta incertesa et porta a obrir tots els canals possibles”, explica Sheila Dobón, dissenyadora gràfica freelance, qui, després d’explorar Fiverr, va apostar clarament per continuar invertint en la seva pròpia pàgina web i el seu portfoli de projectes, i cercar noves oportunitats en altres portals, com ara LinkedIn.
“D’entrada, em va esgarrifar veure una graella de puntuacions per a cada professional i amb un preu en negreta”, explica la dissenyadora, qui argumenta que, amb aquest format, inevitablement es genera una comparació de professionals i "una tendència a posar un preu més baix que el del costat per aconseguir més clients”. Dobón considera que aquest fet “devalua la feina del professional i resta importància a la professió”, promovent una competició entre els diferents perfils i, conseqüentment, una reducció de preus.
Es preveu que per al 2050, la xifra de nòmades digitals s’incrementi fins als 1.000 milions de treballadors
Així i tot, no totes les plataformes segueixen el mateix estil. Un dels espais web que més èxit ha assolit a l’hora d’impulsar l’economia de feinetes ha estat TaskRabbit. Especialitzada en tasques domèstiques, la plataforma és un espai que combina la mà d'obra independent amb la demanda local. “Aquí entenem que no hi ha una relació laboral estricta entre la plataforma i el professional perquè realment són autònoms que negocien el seu salari i el seu horari”, explica Cruz. En aquest sentit, la plataforma no es queda cap comissió per la banda del treballador, que, a més d'establir el seu horari i la seva tarifa, rep la totalitat de l'import.
Un sector jove... i individualista?
Malgrat les dificultats davant les quals es pot trobar un autònom actualment, l’aparició de plataformes regulades o d’espais on els professionals poden oferir el seu servei esdevé una alternativa cada vegada més atractiva per a la societat. En aquest sentit, una enquesta realitzada per Deloitte, la xarxa de serveis professionals d’auditoria, consultoria i assessorament fiscal i legal, apunta que el 85% dels mil·lennistes a l’Estat considera la gig economy com una “oportunitat laboral”, mentre que per a la generació Z, un 81% la veu amb bons ulls.
“El perfil de rider acostuma a ser molt jove, la majoria dels meus companys ho eren”, comenta Martínez, confirmant aquesta tendència. “El problema és que es tracta de plataformes molt individuals, no coneixes els teus companys, i fer pinya per millorar les condicions és molt difícil”. Malgrat les previsions per als pròxims anys que giren entorn de l'economia de feinetes, és impossible predir el futur del mercat laboral. Però, tot apunta que aquest serà el reflex d’una societat cada vegada més individualista.