30
de Desembre
de
2015
Act.
31
de Desembre
de
2015
El Govern català ha aprovat aquest dimarts un decret llei amb el qual pretén garantir el cobrament de la segona paga extra per part dels treballadors públics de la Generalitat i la restitució de la jornada laboral dels interins, fins ara retallada des de fa tres anys.
La mesura deixa "sense efecte" la part del pressupost de 2014 que aplicava l'eliminació d'aquesta paga extraordinària i la rebaixa als interins, de manera que amb això el Govern podria "complir el compromís" de la restitució, independentment de si es prorroguen els pressupostos. Amb tot, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha alertat que la millor manera de tenir "totes les garanties" per fer efectiva la paga extra és aprovant els comptes de 2015.
Era un compromís del Govern i la mesura s'esperava després del Consell executiu d'aquest dimarts. El Govern ha aprovat un decret llei a través del qual vol deixar "sense efecte les mesures previstes als pressupostos de la Generalitat per al 2014" que eliminaven una paga extra per a tots els treballadors públics i reduïen un 15% la jornada dels interins.
D'aquesta manera, el Govern català pretén poder "garantir" que aquesta retallada de sou i horari laboral quedi "restituïda" amb independència de si els pressupostos del 2015 queden aprovats al Parlament o es prorroguen els d'aquest any. Aquesta decisió, però, haurà de ser posteriorment ratificada pel Parlament. En aquest sentit, Homs ha "confiat" que cap partit s'hi mostrarà en contra.
"Són mesures imprescindibles per poder garantir el compliment del compromís del president Mas", ha explicat Homs després de la reunió del Consell Executiu, tot afegint que amb això "es permet que puguin estar en actiu des de l'1 de gener" la recuperació de la paga extra i la jornada laboral completa.
Idèntiques garanties jurídiques
Tot i assegurar que amb el decret llei "el compromís de restitució es fa efectiu igualment", Homs ha volgut advertir que "les garanties jurídiques no són les mateixes" que si s'aproven els pressupostos de 2015. "Allò que ens ho garantiria al 100% és aprovar el pressupost, per una raó molt elemental: el pagament queda consolidat com a compromís de despesa i això té un ordre de pagament, on la nòmina està a dalt de tot sempre", ha explicat el portaveu. En aquest sentit, ha remarcat que "quan no està establert als pressupostos, l'ordre no afecta de la mateixa manera".
Per altra banda, i en resposta a aquest acord de Govern, CCOO ha demanat al Govern que garanteixi la "percepció completa" de les retribucions del 2015 i acordar amb els sindicats un calendari de negociació per recuperar el poder adquisitiu i les pagues que el Govern va retallar el 2013 i 2014. El sindicat també ha demanat "l'abonament immediat" dels 44 dies meritats de la paga que es van descomptar de la paga del 2012, segons CCOO, "de forma il·legal", i que altres comunitats ja han acordat tornar.
Tanmateix, la UGT ha demanat al Govern "acabar amb les ambigüitats que no fan més que generar incertesa i nervis entre els treballadors públics" i ha exigit un pla de devolució de les "retribucions retretes sistemàticament en els últims tres anys"
La mesura deixa "sense efecte" la part del pressupost de 2014 que aplicava l'eliminació d'aquesta paga extraordinària i la rebaixa als interins, de manera que amb això el Govern podria "complir el compromís" de la restitució, independentment de si es prorroguen els pressupostos. Amb tot, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha alertat que la millor manera de tenir "totes les garanties" per fer efectiva la paga extra és aprovant els comptes de 2015.
Era un compromís del Govern i la mesura s'esperava després del Consell executiu d'aquest dimarts. El Govern ha aprovat un decret llei a través del qual vol deixar "sense efecte les mesures previstes als pressupostos de la Generalitat per al 2014" que eliminaven una paga extra per a tots els treballadors públics i reduïen un 15% la jornada dels interins.
D'aquesta manera, el Govern català pretén poder "garantir" que aquesta retallada de sou i horari laboral quedi "restituïda" amb independència de si els pressupostos del 2015 queden aprovats al Parlament o es prorroguen els d'aquest any. Aquesta decisió, però, haurà de ser posteriorment ratificada pel Parlament. En aquest sentit, Homs ha "confiat" que cap partit s'hi mostrarà en contra.
"Són mesures imprescindibles per poder garantir el compliment del compromís del president Mas", ha explicat Homs després de la reunió del Consell Executiu, tot afegint que amb això "es permet que puguin estar en actiu des de l'1 de gener" la recuperació de la paga extra i la jornada laboral completa.
Idèntiques garanties jurídiques
Tot i assegurar que amb el decret llei "el compromís de restitució es fa efectiu igualment", Homs ha volgut advertir que "les garanties jurídiques no són les mateixes" que si s'aproven els pressupostos de 2015. "Allò que ens ho garantiria al 100% és aprovar el pressupost, per una raó molt elemental: el pagament queda consolidat com a compromís de despesa i això té un ordre de pagament, on la nòmina està a dalt de tot sempre", ha explicat el portaveu. En aquest sentit, ha remarcat que "quan no està establert als pressupostos, l'ordre no afecta de la mateixa manera".
Per altra banda, i en resposta a aquest acord de Govern, CCOO ha demanat al Govern que garanteixi la "percepció completa" de les retribucions del 2015 i acordar amb els sindicats un calendari de negociació per recuperar el poder adquisitiu i les pagues que el Govern va retallar el 2013 i 2014. El sindicat també ha demanat "l'abonament immediat" dels 44 dies meritats de la paga que es van descomptar de la paga del 2012, segons CCOO, "de forma il·legal", i que altres comunitats ja han acordat tornar.
Tanmateix, la UGT ha demanat al Govern "acabar amb les ambigüitats que no fan més que generar incertesa i nervis entre els treballadors públics" i ha exigit un pla de devolució de les "retribucions retretes sistemàticament en els últims tres anys"