Quan els governs s'arremanguen

Darpa és el millor exemple de com transferir i materialitzar investigació capdavantera en innovació radical

El 1957 la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit del món, l'Sputnik I. | iStock El 1957 la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit del món, l'Sputnik I. | iStock

El 1957 la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit del món, l'Sputnik I. Aquest petit satèl·lit que feia “beep” “beep” “beep” quan creuava el territori americà (i la resta del món) que podia sintonitzar-se amb qualsevol ràdio d'ona curta (molt comú a l'època), va causar una commoció sense precedents. Va ser el que seria recordat per la història com el “moment Sputnik”.

Això va fer que el govern americà “es posés les piles” en un esforç sense precedents per competir en innovació.

Els governs no tenien fins ara una gran tradició a “arremangar-se”, més enllà de l'esforç militar. La innovació era una cosa pròpia de la societat civil, dels innovadors com Edison o Tesla, no dels governs que havien de limitar-se a cobrir les “fallades del mercat” i crear les condicions perquè els agents econòmics innovessin. El “beep” “beep” “beep” de l'Sputnik va canviar radicalment aquesta concepció i, per tant, les polítiques d'innovació.

Els governs no tenien fins ara una gran tradició a “arremangar-se”, més enllà de l'esforç militar. El “beep” “beep” “beep” de l'Sputnik va canviar radicalment les polítiques d'innovació

Un dels canvis, dels més petits quant a pressupost i dotació de personal i mitjans, va ser la creació d'una agència estatal que posteriorment es denominaria DARPA (Defense Advanced Research Projectes Agency). DARPA és l‟agència d‟innovació més imitada i venerada de la història. I, per cert, una de les poques que no porta la paraula innovació al títol.

No n'hi ha per menys, DARPA ha canviat el món i la història com mai abans ho va fer cap altre organisme. Repassem algunes de les seves extraordinàries fites.

  • 1958 – Es crea l'agència que posteriorment tindrà el nom de DARPA. Inicialment focalitzada a l'espai (recorda't de l'Sputnik), defensa antimíssils i detecció d'armes nuclears.
  • 1963 – DARPA llança els primers satèl·lits del que en un futur serà el GPS, inicialment destinats a facilitar el posicionament dels vaixells de l'Armada.
  • 1966 – DARPA crea ARPANET. La xarxa que va ser el principi d’Internet.
  • 1968 – “The mother of all demos” la demo de Douglas Engelbart que va introduir el ratolí, les finestres, l'hipertext i la videoconferència, coses que avui formen part de la nostra vida quotidiana.
  • 1970 – Projecte Harvey, avions stealth que van donar origen al B-2 i al F-117.
  • 1978: Aspen Movie Map, l'origen de Google Maps i Google Street Map.
  • 1981 – The Adaptive Suspension Vehicle – The Walker. Un vehicle de 6 potes dissenyat per a terrenys difícils del que van sorgir els robots caminadors de Star Wars.
  • 1988 – El primer avió autoconduït. Va volar 38 hores seguides i va ser l'inici dels drones.
  • 2002 – Es crea el primer clon de DARPA, Homeland Security.
  • 2002 – DARPA Personal Assistant that Learn (PAL). L'origen de Siri, Alexa, Google Assistant, …
  • 2003 – Projecte Falcó – avions hipersònics.
  • 2004 – DARPA Grand Challenge. La competició que va crear els vehicles autoconduïts que avui estan transformant la mobilitat.
  • 2005 – DARPA BigDog, el predecessor de tots els robots de Boston Dynamics.
  • 2009 – Ha fet molts projectes d'interfície cervell-ordinador. El Proto2 és una mà biònica capaç de sentir.
  • 2012 – El programa Avatar – robots de combat controlats remotament.
  • 2012 – DARPA robotics challange i el robot ATLAS de Boston Dynamics.
  • 2013 – Recolza el desenvolupament de les vacunes mRNA subvencionant Moderna i Pfizer.
  • 2014 – Projecte Excalibur. Làsers d'alta potència capaços de destruir objectius a 7km.
  • ...

Podríem seguir… Tot això ha donat origen a una llarga sèrie d'intents de “copiar” DARPA. Els més recents van ser el 2018, quan el Japó llança un programa Moonshot inspirat en DARPA amb un pressupost de $911M en cinc anys; el 2019 quan Alemanya crees la SPRIN-D – l'agència federal per a la innovació disruptiva – amb un pressupost de $1.2B en deu anys; el 2020 quan UK crees ARIA – Advance Research and Innovation Agency amb $1.1.B en cinc anys i finalment el 2021 quan el president Biden crea ARPA-Health i ARPA-Climate.

Però us preguntareu, quina és la recepta de l'èxit?

Bé, DARPA és una agència diferent. Primer perquè el seu pressupost és reduït pel que és la seva missió, uns 3.5 bilions de dòlars. Segon pel limitat del seu personal, uns 100 directors de programa, és tot. Tercer, a causa de la contractació d’aquests directors, són professionals provinents de la universitat o la indústria, de reconegut prestigi i contractats únicament per períodes de 3-5 anys, després tornen a la universitat o a la indústria.

Però això no és tot allò que fa DARPA diferent, la seva diferència fonamental és com funciona. Els directors de programa estan compromesos amb els seus equips i els gestionen d'una manera molt directa, amb deadlines molt agressives i monitoritzant el seu progrés dia a dia. Es tracta de programes centrats en objectius concrets per als que tenen una àmplia latitud de decisió, sobre quins projectes finançar i com. Són comuns les competicions tipus challenges, amb premis, etc… esquemes difícils d'imaginar a casa nostra.

Bona part del secret i la diferència està en com funcionen. Especialistes en els temes que volen marcar una diferència amb la translació de la recerca en innovació i als que es situa en unes condicions i un entorn que els hi permet fer-ho, que els dóna l'oportunitat de marcar la diferència.

Queda molt lluny d'altres organitzacions i projectes, comuns al sector públic, on els directors de programa reben un resum anual del que s'ha realitzat als programes que han finançat i poca cosa més. Aquestes agències aconsegueixen resultats incrementals, com a màxim.

La clau està en el disseny de la institució i la seva implementació, no tant en els objectius, la idea original o fins i tot en el finançament

Com veiem, la clau està en el disseny de la institució i la seva implementació, no tant en els objectius, la idea original o fins i tot en el finançament.

DARPA és el millor exemple, o almenys el de més èxit fins ara, de com transferir i materialitzar investigació capdavantera en innovació radical. Com gairebé sempre la clau és el talent de les persones que dirigeixen i implementen aquests projectes, la seva pràctica total autonomia, la limitació en el temps del mandat que crea la imprescindible urgència i l'assumpció de riscos. En efecte, hi ha risc, molts dels projectes de DARPA fallen o donen resultats més aviat incrementals. Es diu innovació.

Però si volem transferir investigació de primer nivell, DARPA és el primer model a copiar.

Més informació
És la cultura, estúpid!
Com SÓN les empreses del futur?
Avui et destaquem
El més llegit