Com una parella que en parla de les seves necessitats, la indústria i l'Administració catalanes engeguen un camí comú. Des del diàleg, i sobretot des de l'anàlisi de les experiències d'èxit de les empreses de Catalunya, la nova estratègia industrial que planteja el Govern estarà basada en el diàleg. D'aquesta manera ho han explicat aquest dimecres el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, i el director general d'Indústria, Antoni Maria Grau. "Introdueix un marc de diàleg per establir recomanacions i prioritats i ens obliga a aprendre i a tenir una visió més generalista. Les empreses no poden anar a defensar el seu interès personal i particular, sinó a fer-se portaveus de les necessitats del seu sector", ha assenyalat Torres.
La intenció darrere aquesta nova estratègia industrial per a Catalunya 2014-2020 és aprendre d'aquelles empreses que ho estan fent bé. "No els hi direm que parin màquines perquè saben què han de fer. En aquests anys de crisi, en què no les hem pogut acompanyar tant, justament hem batut rècords d'exportació. Les empreses ens han demostrat que s'espavilen", ha afirmat Grau. En definitiva, el que proposa el govern de Mas és actuar com a "catalitzadors, però tot dependrà del que farà les empreses, no del suport del Govern", recorda el secretari d'Empresa i Competitivitat.
La nova estratègia industrial s'emmarca en l'europeu RIS3 que "permetrà aportar un 40% més de fons FEDER, des de 2014 fins a 2020", ha xifrat Grau. En total, més de 2.100 milions d'euros que podrien arribar a Catalunya per ser un pol d'atracció econòmica destacat.
Set indústries potents
Firmes com Danone, Gallina Blanca o Torres col·laboren amb el Govern català en aquest nou pla, en aquest cas des de l'àmbit de les indústries alimentàries, però també altres com Curtidos Badia, Fluidra, Abertis, Natura Bissé o Groupalia. El Govern posa el focus en els sectors de l'alimentació, la química, l'energia i els recursos; els sistemes industrials; el disseny; la mobilitat sostenible; la salut i les ciències de la vida i les indústries culturals i de l'experiència. En total, quasi 300 empreses representades de les set indústries per a les quals el Govern ha dissenyat, juntament amb elles i altres entitats, un total de 158 actuacions, algunes de mitjan termini i altres d'un desenvolupament més sostingut en el temps.
Aquestes mesures, tal com han matisat, són "d'impuls públic però de lideratge privat". I és que en cada programa hi treballa un comitè d'impuls format per empreses i entitats (que representen a l'Administració catalana). A més de representants empresarials, hi han treballat més de 80 persones pertanyents a centres tecnològics, clústers, etc. en un total de 33 grups de treball.
|
| Grau i Torres, durant la presentació de la nova estratègia industrial. N. Navarro |
Per què aquestes i no altres? La competitivitat de les empreses que hi formen part és el que ha motivat aquesta distinció, a més de la intenció, declarada, de liderar diferents sectors i no només uns quants. Amb tot, el Govern es desvincula d'algunes indústries. "Contemplarem les indústries de la construcció, però no potenciarem la indústria immobiliària", ha assenyalat Pere Torres.
El 25% del PIB català, la xifra
Per la seva part, la Generalitat s'ha marcat com a repte, tal com han anunciat reiteradament, que aquests sectors participin en un 25% del PIB català. "Volem que l'estratègia industrial sigui política de país", ha reiterat Grau. Però, matisa el director general d'Indústria, les diferències que volen mantenir amb el model espanyol: "Espanya no és un país industrial, tenir indústria no vol dir ser-ho, i ho hem vist en la seva política energètica, perquè política industrial és tenir polítiques que acaben incidint sobre les empreses".
Les indústries que es potencien són especialment rellevants a l'economia catalana: El sector alimentari factura 24.000 milions d'euros, 27.000 milions d'euros el sector químic; altres 10.000 milions d'euros el de sistemes industrials... En total, impliquen més de 164.000 milions d'euros de facturació i superen els 900.000 treballadors ocupats.
La nova estratègia europea
"Per poder mantenir una posició competitiva, hem d'apostar per la indústria: competir amb valor afegit, innovació, no amb costos barats. Es reivindica la component més manufacturera de la indústria, abandonant el discurs de què hem de buscar fora la indústria. Ara Europa reclama, planteja i destina recursos públics a aquesta estratègia", ha assegurat Antoni Maria Grau.
Entre les 158 actuacions previstes, destaquen algunes com la creació del Catalonia Food Network, una plataforma que integrarà la cadena de valor de la indústria alimentària catalana; la creació d'un Clúster de Materials Avançats, presentat al mes de maig de 2015; l'activació d'un gran esdeveniment de cultura digital o la creació d'un consorci de fabricació de la moto elèctrica, on escoltaran les opinions de representants del sector amb els quals el departament d'Empresa i Ocupació té previst reunir-se aquest mateix dimecres.